La cançó de Rigoberta Bandini (Paula Ribó), "Ay Mamá" ha tingut un gran èxit entre les mares i ja és tot un himne de les maternitats.

En aquest article intentem desgranar les claus d'aquest èxit, per què ha triomfat mai "Ay Mamá"? Per què tantes mares ens l'hem posat una vegada i una altra? 

Un missatge d'agraïment: poques cançons abans parlaven tant directament sobre la maternitat. Poques cançons abans havien agraït a les mares la seva tasca. 

 L'empoderament de les maternitats: en aquesta cançó Rigoberta deixa ben clar que les maternitats feministes existeixen i posa en valor l'esforç, el temps de cures, els agraeix la seva feina no remunerada, els tupers de caldo, i visibilitza el fet que són persones menstruants. 

El pit, un símbol de la maternitat invisibilitzada: Qui hagi estat mare i hagi donat el pit sabrà que no a tot arreu és benvingut. Hi ha hagut piscines on s'ha expulsat dones que alletaven, centres comercials en els quals s'ha rebutjat o discriminat a dones que donaven el pit per fer-ho en públic. 

La dessexualització dels pits: Rigoberta Bandini ha sabut captar molt bé un insight. Els pits fan por. Fan por al patriarcat, i això que representen la humanitat, l'aliment pels nostres nadons.

Genera un referent: una imatge molt potent, un símbol Delacroix amb un pit a fora, trenca amb l'herència patriarcal, genera referents de dones lluitadores, els dona un lloc, les dignifica sense caure en una beneració infantilitzadora.