Crisi dintre d'una crisi. La desigualtat ha crescut de manera exponencial quan novament hem estat les dones les que hem hagut de treure les castanyes del foc, fent tasques de cures, la majoria d'elles invisibles i no remunerades. 

L'estudi #lasinvisibles, elaborat per Malas Madres, posa dades a tot plegat. I és que quan les criatures estan malaltes el 38% de les mares enquestades asseguren que elles mateixes són les que s'han de fer càrrec de les criatures, la majoria de vegades deixant la feina, demanant vacances o reduïnt-se la jornada i conseqüentment el sou.

El 36% de les que van contestar l'enquesta deien que eren les àvies qui s'encarregaven de les cures i només el 8% dels homes interrompen la seva jornada laboral per tenir cura dels seus fills i filles. No hi ha dades de les cangurs, també dones, que es responsabilitzen d'aquesta tasca. Les quarantenes per la covid han agreujat encara més aquesta situació.

Les dones ens sentim soles davant la criança i la falta de corresponsabilitat en seria la principal culpable. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi. Però sembla que se segueix sense entendre que no es tracta d'ajudar a la mare, en el cas de parelles heteronormatives. Es tracta de prendre les regnes, de distribuir-se de manera equitativa també les càrregues mentals, de tenir una criatura 50-50%.

No es tracta d'ajudar la mare, es tracta de prendre les regnes i redistribuir-se les tasques de manera igualitària

La feina ja no pot ser més una excusa, i el teletreball s'ha convertit en una arma de doble filó que pot contribuir al fet que encara més aquesta tasca recaigui sobre les dones. Des de la PPINA (Permisos Iguales e Intransferibles por Nacimiento y Adopción) temen que aquest fet es converteixi en una espiral perversa de retrocés.

Des de la plataforma es denuncia un mercat laboral segregat de manera horitzontal i vertical. Asseguren que les mesures d'igualtat s'han vist retallades i flagel·lades per aquesta nova crisi i creuen que la por, la desinformació i la censura han marcat aquesta nova normalitat.

També cal parlar de totes aquelles dones, mares, que han hagut de deixar la feina que tenien  per emprendre i poder conciliar, i d'aquelles que han emprès fent de la criança l'eix principal de la seva emprenedoria. 

Ara més que mai fan falta mesures de conciliació que no penalitzin laboralment, ara més que mai s'han de reclamar les estructures que afavoreixen la criança, ara més que mai fan falta homes predisposats a cocriar, ara més que mai fa falta alçar la veu i reclamar igualtat real.