El meu fill no es vol treure la mascareta per por que li vegin els grans: què fer a casa i a l'aula?

El psicòleg Roger Aranda, de La Fita Psico, ens explica què podem fer

per Alba Carreres/Roger Aranda
"Amb la mascareta no em veuen la cara i no em sento tan insegura", "Em fa vergonya treure-me-la i que se'm vegi tota la cara", "No vull que eliminin les mascaretes perquè la meva autoestima encara caurà més avall", "Que no la treguin!, se'm veuran més els granets".

En una enquesta a joves i adolescents, el portal Adolescents.cat ha recollit aquests testimonis a través del seu Instagram. Els pares, mares i familiars d'aquests joves i adolescents també estan preocupats, per això hem volgut fer aquest article recollint els principals punts clau explicats pel psicòleg de La Fita Psico, Roger Aranda.


Treure's la mascareta pot generar un cert sentiment de desprotecció anomenat "la síndrome de la cara buida". Aquesta síndrome pot generar por i malestar i provocar símptomes com nerviosisme, mals de cap o sudoració. 

Estem davant d'una por i davant de la por al rebuig per part dels altres. L'etapa de l'adolescència és una etapa de canvis. Si aquests canvis s'han donat en els darrers anys de pandèmia amb el rostre cobert, i aquests canvis no t'agraden, mostrar-ho a tothom és el que se'ls fa complicat.


Zero pressió per part de pares/mares/familiars: comprensió sense judici. "Entenc aquesta realitat, entenc que ara et pugui provocar això tot i que jo en la meva adolescència no ho hagi viscut, jo estic aquí amb tu, és un procés, de la mateixa manera que ens la vam posar ens l'acabarem traient", aquest seria un missatge que poden transmetre per acompanyar aquesta por. 

Progressió: potser primer el/la jove/adolescent necessita treure-se-la davant només d'un parell o tres de persones que encara no l'han vist mai sense mascareta. Aquestes petites passes graduals, respectar els espais on no se sentin segurs però que amb el temps puguin anar deixant-se anar. Finalment, segurament l'últim lloc seran els espais més desestructurats, per aquesta creença adolescent de l'audiència imaginària que tothom m'observa, que estic sent vist, que es parla de mi...

Treballar el reconeixement dels canvis corporals també a l'aula per poder-ho legitimar també davant del grup, per fer un diàleg a la classe, sobre les pors i fer una feina d'acceptació.
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres