Paula Jaume

No dorm bé: com detectar si té un trastorn del son

En parlem amb Òscar Sans, cap de la Unitat de Trastorns del Son Infantil i Juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu

per Alba Carreres / Clara Virgili
Paula Jaume
Li costa molt anar a dormir al vespre, es mou molt al llit, es desperta diverses vegades durant la nit, crida de por, però no es desperta del tot... tot plegat són comportaments molt habituals en criatures que, de retruc, afecten també el descans dels progenitors o cuidadors. Però no són necessàriament símptomes que hi hagi un problema amb el son. Els infants, especialment els nadons, estan en procés d'ajustar el rellotge central, i es pot considerar normal que es despertin 3 o 4 vegades, o que es moguin molt, per exemple. Com detectar doncs si realment hi ha un trastorn del son?

N'hem parlat amb Òscar Sans, cap de la Unitat de Trastorns del Son Infantil i Juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu, que ens explica que, per a cada criatura, les hores de son totals al dia necessàries seran diferents, però ens proposa els següents paràmetres saludables:


Primers mesos de vida: entre 14 i 17 hores + 2 migdiades. Al principi, aquest son es donarà tant de nit com de dia, i de mica en mica s'anirà concentrant a les hores nocturnes. Fins que tenen aproximadament un any, tenen la necessitat de mantenir 2 migdiades diàries a mig matí i a primera hora de la tarda (preferiblement no més enllà de les 16:00).

Edat preescolar, fins als tres anys: l'estandard serien 10-12 hores diàries de son.


A partir dels 4-5 anys: ha de desaparèixer la necessitat de migdiada. Si persisteix, cal veure'n la causa. 

Etapa escolar: cal respectar encara les 11 hores de son diàries.

Preadolescència i adolescència: 9 hores de son diàries

Adults: 7-8 hores de son al dia.

Tal com ens explica ell mateix, "en general, tots els infants dormen menys del recomanat, però com a pares i mares hem de posar les condicions perquè aquestes hores es puguin complir. Tot i això, si el son nocturn és correcte, es lleven bé i no tenen son al llarg del dia, no cal que ens preocupem".

En nadons que tenen molts despertars a la nit, sabem que, quan les reserves de ferro estan baixes, pot haver-hi son fragmentat.


Quins són doncs els senyals d'alarma que ens poden fer pensar que hi ha un trastorn del son? Doncs "quan un infant presenta certa resistència a anar a dormir o si té més de 3 o 4 despertars durant la nit, podrien ser casos a vigilar", ens comenta Sans, "també si veiem que l'endemà la criatura no acaba de funcionar bé". En el cas dels nadons, tampoc haurien de despertar-se més de 3 o 4 cops. Si es desperten 7 o 8 vegades, hauríem de veure què passa: "sabem que quan les reserves de ferro estan baixes, per exemple, pot haver-hi son fragmentat", explica Sans. O "si aquests despertars són molt llargs, de més de mitja hora, per exemple, valdria la pena consultar al pediatra", afirma.

A moltes criatures els passa que els costa anar-se'n a dormir a l'hora que se'ls demana, i tenen tendència a intentar endarrerir-ho. Com diu el dr. Sans, "això ve marcat genèticament, però cal crear uns hàbits i rutines" que l'ajudin a ajustar l'horari. Tot i això, adverteix: "no serveix de res posar una criatura a dormir, si sabem que estarà una hora donant voltes al llit". Cal crear doncs unes rutines que passen no només per marcar una hora d'anar a dormir i una de llevar-se, "intentem també que les hores de menjar siguin sempre les mateixes, perquè això regula també el nostre cervell i, per tant, el rellotge central". Per tal d'anar ajustant l'horari d'anar a dormir, Òscar Sans recomana anar avançant l'hora de 10 minuts en deu minuts, una mica cada dia. Quina és l'hora que cal anar a dormir, dependrà de l'edat i de cada criatura. 

El cap de la Unitat de Trastorns del Son Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu ens explica que la majoria de problemes de son de la població infantil se centren, precisament, en l'hora d'anar a dormir i llevar-se i que aquestes es poden tractar amb hàbits i rutines. Però ens detalla també altres patologies relacionades que podrien ser motiu de consulta:

Apnea del son: si una criatura ronca (o respira fort) de forma habitual i sense tenir mocs, cal pensar que hi pot haver certa obstrucció de les vies respiratòries que li provoca apnees, i cal fer la consulta a un especialista. 

Malsons o terrors nocturns: afecten a un 20 o 25% de la població infantil i es caracteritzen perquè es desperten sobtadament quan fa poca estona que dormen, de manera explosiva, cridant i amb por. Si només passa de tant en tant, forma part del desenvolupament normal. Si li passa més de 3 cops per setmana, durant més de 3 setmanes, cal fer una valoració. 

Cames neguitoses: en pot tenir el 2% de la població, i és una sensació d'inquietud a les cames que et fa tenir la necessitat de moure-les. Els infants a qui els passa, acostumen a demanar al pare o a la mare que li toquin o freguin les cames, i això els calma.

Moviments rítmics: són molt freqüents durant el primer any de vida, i és el que coneixem com "autogronxar-se" o "cantar-se la son", però si persisteix a mesura que es fa més gran, sí que cal vigilar que no afecti la qualitat del son. Seria bo fer la consulta i un seguiment perquè vagi deixant el costum adquirit. 

Els efectes d'una mala qualitat del son es fan palesos a totes les edats, i es poden traduir en mal humor, manca de concentració i pot afectar també a l'aprenentatge. En el cas dels més petits, veurem que a la tarda-vespre es mostren encara més actius i irritables. "La pressió de son és tan gran", explica Sans, "que els fa posar-se encara més hiperactius. Si arriben a aquest estat, vol dir que ja haurien d'estar dormint". I ens recorda que, "si no dorms, no hi ha procés de restauració, per això és molt important garantir que dormin les hores". 



 
Arxivat a:
SonGeneral
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres