25 quilòmetres de casa per poder gronxar el seu fill amb cadira de rodes

La família de l'Aitor denuncia que hi ha ben pocs gronxadors que siguin aptes per infants que no poden caminar gens.

per Criar.cat
El meu fill té onze anys. Als 7 va deixar de caminar. Té la síndrome de duplicació MECP2, una malaltia que li provoca hipotonia, discapacitat intel·lectual i fa que vagi amb cadira de rodes. A més té crisis epil·lèptiques que han empitjorat arran del confinament.

Quan l'Aitor era més petit, quan tenia 5 o 6 anys, vaig demanar poder tenir un parc adaptat a la vora de casa. El van fer, em van fer cas. Més endavant però va deixar de caminar i cada vegada era més difícil accedir-hi, perquè a causa del seu pes la transferència de la cadira de rodes als elements es complica. 


Molta gent no sap que no és el mateix un parc inclusiu que adaptat. Un infant amb cadira de rodes hauria de poder-se gronxar sense necessitat de deixar la cadira de rodes, que és el que li permet la mobilitat. 

Fa un temps, amb els pressupostos participatius de Barcelona, vaig presentar el meu projecte de parc inclusiu. Va sortir guanyador, però ara estic vivint les dificultats perquè l'administració entengui que no n'hi ha prou amb el fet que sigui un parc adaptat, que ha de poder ser útil, i tenir en compte l'espai i les necessitats de cada infant.


Si es fan parcs on sí, el meu fill hi pot accedir, però una vegada a dalt no pot fer res més que baixar, no n'hi podem dir parc inclusiu. Necessitem parcs per a tothom, amb els que puguin jugar i compartir espais també amb altres infants sense cap mena de discapacitat.

Si volem gronxar el meu fill hem de fer un trajecte de 25km fins a Terrassa, on hi ha un gronxador d'aquestes característiques i el meu fill es pot gronxar a dalt d'una plataforma. Aquí a Barcelona no el volen posar tot i que hi ha altres parcs com aquest que anem de Terrassa que hi és. 

Aquest tipus de gronxador val uns 10.000 euros. Em diuen que pot ser perillós si se'n fa un mal ús. L'empresa que certifica els elements de joc de Barcelona no el vol certificar a un espai públic si no té un vigilant en tot moment. He suggerit posar-hi una tanca amb una porta alta a la que no tinguin accés els infants, però em diuen que no és suficient.

No és just que perquè algunes persones puguin fer un mal ús del gronxador i es puguin fer mal el meu fill es quedi sense gronxar-se. Enlloc de sancionar a l'incívic estem castigant a les persones amb mobilitat reduïda. 

Hem d'aconseguir un gronxador de plataforma que sigui prou segur per l'administració perquè es certifiqui, però malauradament no està a les nostres mans. Volem una solució que respecti les necessitats reals de les famílies amb infants amb discapacitat i que s'adequi a tothom.


 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres