Com acompanyar-los en les enrabiades?

Ens ho explica la pedagoga Romina Pérez-Toldi

per Alba Carreres/Romina Pérez Toldi

Com cal acompanyar la ràbia? Què hem de fer com a progenitors davant de les enrabiades? La pedagoga Romina Pérez-Toldi ens facilita algunes claus.

El primer que hem de tenir present és l'edat de l'infant. No és el mateix acompanyar un infant de 2 anys en una enrabiada que un de 6. També és important saber interpretar el moment:


"Hi ha moments en els quals l’infant està molt desbordat i la persona adulta no podrà connectar amb ell però això no vol dir que no hi haguem de ser presents", explica la pedagoga."La presència és un suport que acompanya l’infant en tot moment, pugui o no connectar amb la persona adulta", assegura.

Segons ens explica aquesta presència i connexió s'ha d'anar construint a poc a poc, des d'un canvi de bolquers, a l'estona de dinar, a un canvi de roba... hi ha d'haver aquesta connexió.


"De vegades, davant d'una enrabiada insistir és perjudicial. L'infant necessita treure aquest malestar i és important si els hem de donar un espai donar-los-hi. Un lloc on no es pugui fer mal, per exemple un llit, un espai segur. Moltes vegades haurem d'esperar al fet que sigui l'infant qui fa aquest apropament", explica Romina Pérez-Toldi.

Recorda també que hi ha molt de mite al voltant de les enrabiades dels dos anys. Si bé és veritat que hi ha una edat on l'infant necessita oposar-se a l'adult, de vegades hi ha famílies amb infants de 18 mesos que ja expliquen que es comencen a enrabiar.

"És important analitzar el moment d'aquesta enrabiada, si és un fet força continuat pot ser que igual els estiguem demanant moltes coses a la vegada o coses per les quals encara no estan preparats, amb aquesta idea errònia que l'autonomia ha de ser quan abans millor. No, no és així. És quan l'infant estigui preparat", assegura. 

La primera hora del matí i abans d’anar a dormir són dos moments crítics per a moltes famílies. Caldria analitzar cada situació en particular, però en general, són moments en els quals l’infant està cansat, les persones adultes sovint anem estressades, els demanem que vagin de pressa, que arribem tard… això genera molt d’estrès i molta tensió.

El matí, a més, no deixa de ser un moment d'acomiadament i separació, que per algunes criatures pot resultar complicades, encara que no ho verbalitzin i que després a l'escola o escoleta estiguin bé. 

El mateix passa abans d'anar a dormir, volem que s'adormin de pressa, igual és tard i els traslladem aquesta pressa de manera involuntària. Les enrabiades també se solen donar en moments en els quals els posem límits.

ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres