Com acompanyar-los en les enrabiades?

Ens ho explica la pedagoga Romina Pérez-Toldi

per Alba Carreres/Romina Pérez Toldi

Com cal acompanyar la ràbia? Què hem de fer com a progenitors davant de les enrabiades? La pedagoga Romina Pérez-Toldi ens facilita algunes claus.

El primer que hem de tenir present és l'edat de l'infant. No és el mateix acompanyar un infant de 2 anys en una enrabiada que un de 6. També és important saber interpretar el moment:


"Hi ha moments en els quals l’infant està molt desbordat i la persona adulta no podrà connectar amb ell però això no vol dir que no hi haguem de ser presents", explica la pedagoga."La presència és un suport que acompanya l’infant en tot moment, pugui o no connectar amb la persona adulta", assegura.

Segons ens explica aquesta presència i connexió s'ha d'anar construint a poc a poc, des d'un canvi de bolquers, a l'estona de dinar, a un canvi de roba... hi ha d'haver aquesta connexió.


"De vegades, davant d'una enrabiada insistir és perjudicial. L'infant necessita treure aquest malestar i és important si els hem de donar un espai donar-los-hi. Un lloc on no es pugui fer mal, per exemple un llit, un espai segur. Moltes vegades haurem d'esperar al fet que sigui l'infant qui fa aquest apropament", explica Romina Pérez-Toldi.

Recorda també que hi ha molt de mite al voltant de les enrabiades dels dos anys. Si bé és veritat que hi ha una edat on l'infant necessita oposar-se a l'adult, de vegades hi ha famílies amb infants de 18 mesos que ja expliquen que es comencen a enrabiar.

"És important analitzar el moment d'aquesta enrabiada, si és un fet força continuat pot ser que igual els estiguem demanant moltes coses a la vegada o coses per les quals encara no estan preparats, amb aquesta idea errònia que l'autonomia ha de ser quan abans millor. No, no és així. És quan l'infant estigui preparat", assegura. 

La primera hora del matí i abans d’anar a dormir són dos moments crítics per a moltes famílies. Caldria analitzar cada situació en particular, però en general, són moments en els quals l’infant està cansat, les persones adultes sovint anem estressades, els demanem que vagin de pressa, que arribem tard… això genera molt d’estrès i molta tensió.

El matí, a més, no deixa de ser un moment d'acomiadament i separació, que per algunes criatures pot resultar complicades, encara que no ho verbalitzin i que després a l'escola o escoleta estiguin bé. 

El mateix passa abans d'anar a dormir, volem que s'adormin de pressa, igual és tard i els traslladem aquesta pressa de manera involuntària. Les enrabiades també se solen donar en moments en els quals els posem límits.

ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
6 testimonis més de violència obstètrica
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
6 testimonis de violència obstètrica
Imatge il·lustrativa
Rafael Henrique
per Paola Roig
No totes hem de parir en una banyera al saló de casa nostra, ni tampoc hem de fer-ho a la sala de parts d'un hospital
Imatge il·lustrativa
per Alba Carreres / Roger Aranda
Claus per posar límits amb l'ús de pantalles
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres