"Què es pot fer quan els principis del pare estan molt influenciats per la seva mare", ens preguntava una mare. Aquest és
un dubte molt freqüent en moltes famílies encapçalades per una parella formades per un home i una dona cisgènere.
Li hem traslladat la pregunta a l'educador i terapeuta especialitzat en paternitats Albert Pons i això és el que ens ha comentat: Ens unim de vegades amb persones amb les quals tenim
punts de vista diferents i que a la vegada, de vegades, ens complementen. Pot resultar una experiència molt positiva el fet de veure com crien altres famílies perquè es pot percebre que cadascú té una manera diferent de criar, es naturalitzen les desavinences i no les vius amb frustració.
Un dels principals problemes amb el qual es troben molts pares és trobar el seu lloc. Si bé és cert que
fins als 3 anys el nadó té i ha de tenir una gran connexió amb la mare, de vegades hi ha pares que amb bona fe o no intenten posar-se al mig d'aquesta díade. És per això que és important que trobin el seu lloc, capitanejats per la mare per tal que infant i mare conservi aquesta díade.
A partir d'aleshores, segons ens explica Albert Pons, val la pena rescatar la mirada sistèmica. "El que ens diu és que en aquest cas el pare forma part del sistema d'aquest infant.
D'alguna manera s'ha de donar un lloc a aquest pare i a la seva manera de fer. En aquest sentit hi haurà decisions que a tu t'agradarien com a mare que fossin diferents, però cal arribar a un pacte. Això no vol dir renunciar a tot, sinó trobar un equilibri".
Abans de tot plegat caldrà reconèixer que igual no és l'expectativa que jo tenia d'aquesta persona abans que fos el pare de les meves criatures, però el cas és que ho és i per tant ha de tenir un lloc com a pare. Aquí
la comunicació assertiva és clau.
"Igual si aquest home d'alguna manera està traslladant directament l'opinió de la seva mare se li pot dir, legitimant i validant, que igual aquesta és la forma de fer de la seva mare i donar arguments pels quals tu creus que hi pot haver
una manera millor", assegura Albert Pons.
"Si es veu que la persona que es té al costat no respon sempre hi ha l'opció d'anar a buscar altres vies, com la criança en comunitat. És a dir,
trobar amistats en la mateixa situació o grups amb qui compartir. Igual aquest pare se n'adonarà realment quan vegi què és realment fer pinya", ens explica.
