Kelli Mc Clintock

Què fer quan els principis del pare estan molt influenciats per la seva mare?

Un dubte d'una lectora contestat pel terapeuta i educador especialitzat en paternitats Albert Pons

Kelli Mc Clintock
per Alba Carreres / Albert Pons
"Què es pot fer quan els principis del pare estan molt influenciats per la seva mare", ens preguntava una mare. Aquest és un dubte molt freqüent en moltes famílies encapçalades per una parella formades per un home i una dona cisgènere. 

Li hem traslladat la pregunta a l'educador i terapeuta especialitzat en paternitats Albert Pons i això és el que ens ha comentat: Ens unim de vegades amb persones amb les quals tenim punts de vista diferents i que a la vegada, de vegades, ens complementen. Pot resultar una experiència molt positiva el fet de veure com crien altres famílies perquè es pot percebre que cadascú té una manera diferent de criar, es naturalitzen les desavinences i no les vius amb frustració.


Un dels principals problemes amb el qual es troben molts pares és trobar el seu lloc. Si bé és cert que fins als 3 anys el nadó té i ha de tenir una gran connexió amb la mare, de vegades hi ha pares que amb bona fe o no intenten posar-se al mig d'aquesta díade. És per això que és important que trobin el seu lloc, capitanejats per la mare per tal que infant i mare conservi aquesta díade.

A partir d'aleshores, segons ens explica Albert Pons, val la pena rescatar la mirada sistèmica. "El que ens diu és que en aquest cas el pare forma part del sistema d'aquest infant. D'alguna manera s'ha de donar un lloc a aquest pare i a la seva manera de fer. En aquest sentit hi haurà decisions que a tu t'agradarien com a mare que fossin diferents, però cal arribar a un pacte. Això no vol dir renunciar a tot, sinó trobar un equilibri".


Abans de tot plegat caldrà reconèixer que igual no és l'expectativa que jo tenia d'aquesta persona abans que fos el pare de les meves criatures, però el cas és que ho és i per tant ha de tenir un lloc com a pare. Aquí la comunicació assertiva és clau.

"Igual si aquest home d'alguna manera està traslladant directament l'opinió de la seva mare se li pot dir, legitimant i validant, que igual aquesta és la forma de fer de la seva mare i donar arguments pels quals tu creus que hi pot haver una manera millor", assegura Albert Pons.

"Si es veu que la persona que es té al costat no respon sempre hi ha l'opció d'anar a buscar altres vies, com la criança en comunitat. És a dir, trobar amistats en la mateixa situació o grups amb qui compartir. Igual aquest pare se n'adonarà realment quan vegi què és realment fer pinya", ens explica.
 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres