Què fer quan no es porta «bé»?

Quanli demanes que pari i no para de fer allò que precisament li has demanat que no faci

per Aida Sardà
El teu fill l'està liant. Li demanes que pari. Ell ho repeteix. No para de fer allò que precisament tu li has demanat que no faci. Et mira amb un somriure. I tu perds els nervis. Per què t'ho fa ara això? Per què et pren el pèl? 

De dintre et surt amenaçar: "Si no pares de fer això no et deixaré jugar amb allò". També et surt cridar: "Que t'he dit que paris!". Fins i tot hi ha persones que els surt de dintre agafar-li el braç amb força o utilitzar violència. I a tots i totes ens ha passat en algun moment. 


Què hem de fer les persones adultes quan veiem una conducta que no és adient en aquests infants? 

Parar dos segons: Segons ens explica la psicopedagoga Aida Sardà el primer que hem de fer és parar i pensar. No intervenir. "Només cal que frenis dos segons i ja no et sortiran els patrons que ens surten de la nostra infància, on jutgem, amenacem, fem xantatges, fem sentir malament... frena i respira". 


Buscar el motiu: A continuació cal mirar què ens està volent dir amb aquesta conducta. Un infant que té una mala conducta és un infant que no se sent bé. Els nens i nenes no volen tenir males conductes perquè sí.

Dependrà de l'edat, del context, de cada nen o nena i de cada persona adulta es recomanarà intervenir d'una manera o altra.  

Validar les seves emocions, ajupir-se, mirar-lo d'entendre sense jutjar-lo, entendre què vol i què necessita, transitar aquell moment. De vegades és frenar aquella conducta, acompanyar l'enrabiada. Però en el moment que s'està donant no hem de donar la gran lliçó. És moment d'acompanyar i transitar.

Parlar-ne quan s'hagi calmat: Després, quan el cervell ja no està en fase emocional, quan el cervell ja pot raonar, parlem d'allò que va passar, de com se sentia l'infant i què podríem haver fet perquè estigués millor. Tenim la mania d'actuar en el moment. 


De vegades com a mares o pares creiem que si no actuem al moment el nostre nen o nena pensem que no tindrà els valors que volem que tingui, però tenim molt de temps per poder-los acompanyar i serà més efectiu quan hagi sortit d'aquest estat

"Evidentment hem de marcar els límits, però amb amor i respecte. La línia entre la llibertat i el llibertinatge és molt fina i el treball més gran és aquest equilibri entre amabilitat i fermesa", assegura Aida Sardà. 



ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
6 testimonis més de violència obstètrica
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
6 testimonis de violència obstètrica
Imatge il·lustrativa
Rafael Henrique
per Paola Roig
No totes hem de parir en una banyera al saló de casa nostra, ni tampoc hem de fer-ho a la sala de parts d'un hospital
Imatge il·lustrativa
per Alba Carreres / Roger Aranda
Claus per posar límits amb l'ús de pantalles
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres