Després de que la meva filla se suïcidés no he tornat a viure. Aquella nit, la nit de la seva mort, em van donar una pastilla per dormir i l'endemà estàs sol, et sents sol. Ningú et truca per saber com estàs i t'has de pagar un psicòleg de la teva butxaca.

Sento una impotència i una ràbia molt gran perquè la nostra societat no dona prou importància a la salut mental. A la meva filla li feien bullying, nosaltres l'empoderàvem, però per als adolescents és molt important l'acceptació entre iguals. Al final, ja poc hi podíem fer. Ella volia continuar a l'escola: allà hi tenia amigues, però també hi havia gent que li feia la vida impossible. 

Ella de vegades em deia que no era prou bona, que li costava parlar en públic o fer amistats, que no se sentia satisfeta amb allò que feia. Hi va haver un dia que vaig sentir que havia perdut el control sobre la meva filla. Era una noia alegre, treia excel·lents a classe i ens ho explicava tot. Només tenia 15 anys. Mai haguéssim pogut arribar a pensar que això podria passar. 

Penso en aquells últims dies plegats i tinc clar que la meva filla ho va decidir en un dia. No va veure la sortida i va buscar per internet la manera més efectiva per llevar-se la vida. Tinc clar que va voler protegir-nos, com quan jo entrava amb problemes de feina a casa i els deixava a la porta per no fer patir a la família.

Poc abans ens va dir que ens volia explicar una cosa. Ara sabem que mai es va atrevir. Era una noia que ens ho explicava tot... No podem entendre què li va passar, però sabem que alguna cosa va ser el detonant.

Donaria la vida per ella. La seva mare i jo estem morts en vida. Quan passa una cosa així et quedes bloquejat. M'ha canviat fins i tot la cara, la fisonomia. Soc una altra persona. Ja no som una família, som un matrimoni.

Només hi ha una cosa que em fa sentir una mica millor: ajudar a altres famílies que estan passant per aquesta situació: pares i mares de nois i noies que s'han intentat suïcidar o que ja ho han fet. 

Hi ha moltes violències totalment normalitzades a la nostra societat. Lluito per una llei que protegeixi els infants i joves de l'assetjament, perquè tinguin els mateixos drets que les persones adultes. Per acabar amb l'adultocentrisme, la hipocresia i uns protocols totalment insuficients.