L'estiu és una època per relaxar-se en entorns refrescants. Passem llargues estones a la platja o a la piscina buscant fer baixar la temperatura tot gaudint de la família o els amics. Malgrat tot, convé tenir present que les piscines són espais normalment comunitaris i, per tant, no estan absents de virus o germens. Fins i tot, els mateixos químics presents en les seves aigües poden provocar algunes afeccions. 

T'expliquem quines són les malalties més freqüents que es poden transmetre a la piscina i què pots fer per prevenir-les: 

Diarrea. És el trastorn més freqüent. És bastant habitual en criatures o persones amb el sistema immunològic baix. Ocorre normalment per una ingesta elevada d'aigua de la piscina. En el cas d'aigües clorades poden provocar-ho els viricides o antialgues presents. En canvi, en piscines mal clorades pot ser per la presència de germens d'origen fecal, arribant a provocar diarrees infeccioses. 

 Conjuntivitis. El clor present en l'aigua, pot provocar conjuntivitis o altres irritacions oculars si s'obren els ulls sota l'aigua. Un altre dels motius de la conjuntivitis a piscines pot ser per la infecció d'un virus, anomenat adenovirus, que afecta els ulls generant picor i envervelliment.

Otitis. L'otitis externa, també anomenada otitis de les piscines, passa quan l'aigua es queda retinguda al conducte auditiu extern, bé per la morfologia o per la presència de cerum. L'ambient humit del conducte auditiu propicia la contaminació amb gèrmens. Aquestes otitis solen ser bacterianes i en un 20%, micòtiques (provocades per un fong). 
 
Irritacions respiratòries. El clor és un producte químic que en evaporar-se pot irritar les mucoses respiratòries, nasals o oculars. Són especialment vulnerables les criatures i les persones amb algun tipus de patologia respiratòria. Alguns estudis associen una llarga exposició al clor al risc de contraure asma, sobretot en infants de dos o tres anys, on encara els seus pulmons estan en plena fase de desenvolupament. 


Dermatitis. Hi ha més possibilitat si el bany és molt llarg. L'efecte irritatiu del clor pot provocar èczemes, ronxes, erupcions o ampolles. Solen ser reaccions cutànies que es curen per si mateixes, sense necessitat d'aplicar cap tractament.
 
El peu d'atleta. És una infecció per fongs que solen estar a terra i que afecta la planta del peu. Fa que la pell s'estovi i s'inflami, i també que es formin esquerdes doloroses que requereixen tractament.

Vulvovaginitis. És el problema ginecològic més freqüent entre les nenes prepúberes, especiament a l'estiu. Les irritacions prolongades pel clor de l'aigua de les piscines, passar molta estona amb el banyador mullat, quan s'utilitza roba interior de materials sintètics, per dur roba interior suada o fins i tot per anar amb bicicleta durant molta estona i amb un roçament constant poden ser factors desencadenants.


Consells per prevenir aquestes infeccions: 

Eviteu empassar aigua i protegiu-vos els ulls amb les ulleres si us submergiu. 
 
No us banyeu si teniu conjuntivitis, ja que hi ha risc de contaminació de l'entorn. En cas d'usar lents de contacte, feu servir llàgrimes artificials després del bany i protegiu-vos amb ulleres de sol la major part del temps.
 
Dutxeu-vos bé després del bany per retirar l'aigua clorada de la pell. D'aquesta manera, previndreu reaccions cutànies.
 
Les persones susceptibles de patir otitis no han de submergir el cap sota l'aigua. Per retirar l'aigua de l'orella, inclineu el cap i sacsegeu-lo lleument per expulsar el líquid retingut i assequeu-la amb una tovallola suaument.