La Raquel va decidir ser mare soltera. Tenia una feina estable i molta il·lusió per ser mare. Quan no havia ni superat el primer trimestre hi va haver el confinament. A banda de reduïr-li la jornada li van fer un ERTO. "Això va fer que em quedéssin 450 euros per viure".

"Venia d'un desconfinament molt dur i no em sentia psicològicament bé per tornar a la feina a una gasolinera, no tenia la paciència per estar darrere una barra...", ens explica. Va acollir-se a una reducció 100% del Plan Me cuida: "Això vol dir 0 euros. No podia viure així. La nena no havia ni començat la llar d'infant. Quan vaig agafar la baixa el responsable de la gasolinera on treballava no s'ho va prendre gens bé. 

"Em vaig sentir súper pressionada. Visc en una situació d'estrés constant i la manca d'empatia és brutal. Aquesta incertesa em genera molta angoixa". Al juny la Raquel va demanar una ajuda extra de paga vitalicia. De moment no té resposta. Mentrestant, mentre estava d'ERTO, ens explica que va deixar de rebre l'ajuda de mare treballadora de 100 euros. 

La pandèmia ha caigut en mig de la lluita del reconeixement efectiu a les famílies monomaparentals. La complexitat per resoldre actes quotidians com anar a fer la compra, treballar, o coordinar les tasques escolars amb els horaris ha estat inmensa per la majoria de famílies, però encara més per les formades per un sol membre adult. 

A les dificultats de conciliació s'hi han sumat les econòmiques. Davant la situació de pandèmia el 47% de les famílies monoparentals, com la de la Raquel, van sol·licitar alguna mena d'ajudes econòmiques, i el 59% tenen dificultats per arribar a finals de mes, segons dades de l'estudi elaborat per l'Observatori Estatal de Famílies Monoparentals.

El 23,6% van demanar ajuda pel pagament de lloguers o hipoteques, un altre 15,3% les anomenades ajudes d'emergència, que són valorades pels serveis socials. De fet, el 50% d'aquestes ajudes s'han tramitat a través dels serveis socials. 

Un 11% sense cap mena d'ingressos

Una dada preocupant és el fet que un 11% de les persones enquestades visquin sense cap mena d'ingressos. La xifra augmenta fins al 20% quan es tracta d'ingressos de menys de 400 euros, una dada que és del tot alarmant. Les famílies monomaparentals que ingressen entre 400 i 800 euros són el 26% del total. 

Una altra dada molt significativa és que el 98% de les famílies monomaparentals que van contestar l'enquesta eren dones amb fills menors, amb la qual cosa l'escletxa de gènere és més que evident.

Pel que fa a la situació laboral el 5% de les persones enquestades les van fer fora durant l'Estat d'Alarma de la primera onada, el 25% es trobava o bé a l'atur o bé sense cap prestació però sense treballar. El 24% va poder teletreballar i el 15% va haver d'anar de manera presencial al lloc de treball. El 60% de les persones que eren autònomes no van poder treballar.

La conciliació entre vida laboral i familiar s'ha vist molt afectada en famílies amb un sol membre adult

La conciliació entre vida laboral i familiar s'ha vist també molt afectada en famílies amb un sol membre adult. Durant el confinament el 44% de les persones enquestades han contestat que la seva empresa no va adoptar cap mesura per fer-los la vida més fàcil. Entre les persones que sí que l'empresa ha adoptat alguna mesura el teletreball ha estat la més comuna (45%), seguida per la flexibilització d'horaris (23%), vacances (11%), reducció de jornada (10%), excedència (5%) o ERTE (2%). 

Des de l'Associació de Mares solteres per Elecció ens asseguren que en el cas de les famílies monomaparentals, els infants només poden gaudir de la meitat de temps amb cures dedicades. "Com a monoparentals només tenim una baixa. Els fills i filles de famílies biparentals tenen dos períodes de baixa, una per cada progenitor". 

El que està clar és que la situació actual, amb la crisi de la Covid, tocarà encara més de ple a les famílies més vulnerables. Si ja conciliar per les famílies amb dos o més membres adults és gairebé impossible amb les que només en tenen un són malabars amb doble salt mortal.