Jaco Blund Istock

En quins casos i on es va privar l'acompanyament al part durant la pandèmia?

Un estudi posa dades a la denúncia de moltes dones que van haver de parir soles per les restriccions

Jaco Blund Istock
per Criar.cat
Durant la pandèmia, moltes dones van veure restringit l'acompanyament en el seu part. Algunes, fins i tot, van acabar parint soles malgrat que les recomanacions oficials demanaven preservar aquest dret reconegut per l'evidència científica com a garant del benestar físic i emocional de la mare. Els hospitals van al·legar protocols Covid per justificar deixar les dones sense acompanyants als paritoris.

Un estudi del Grup de Recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SopCI) i la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic-UCC, en el qual ha participat Criar.catha aconseguit recollir prop de 2.000 testimonis de mares que van parir en pandèmia i que, en molts casos, van veure vulnerat el dret a un part respectat.


Segons conclou la investigació, durant el primer estat d'alarma l'acompanyament continuat va disminuir del 86,1% al 74,6%. És a dir, 1 de cada 4 dones no va estar acompanyada durant tot el procés del part. Després d'aquest període, la xifra va augmentar gairebé 5 punts, fins situar-se en el 81,4%, però encara lluny del valor previ a la pandèmia (86,1%).

També hi va haver dones que no van estar acompanyades en cap moment i que representen el 7,1% del total durant el primer estat d'alarma. Aquesta xifra és 5 punts superior respecte la xifra prèvia a la pandèmia i 4,5 punts superior en relació a dades posteriors. 


Les dones positives de Covid són les que més van patir l'impacte de les restriccions veient-se privades d'acompanyament durant el part. També les dones que van acabar amb cesària van estar molt més soles que les que van tenir parts vaginals. 

Per regions, on es va permetre més acompanyament van ser, en aquest ordre, el Camp de Tarragona, Lleida i la Catalunya Central. Per contra, les més restrictives van ser Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Aran i Girona. Precisament va ser a la regió sanitària de Girona on es van practicar més cesàries a Catalunya, amb un elevadíssim percentatge de 35% del total de parts en aquell territori.


Quan s'analitzen de manera simultània les dades segons el part i el tipus de sistema de salut, públic o privat, també es troben diferències rellevants. Els parts per cesària van ser més freqüents en el sistema privat. En el cas del part vaginal, l'acompanyament va ser molt similar en tots dos sistemes de salut. En canvi, en el cas de les cesàries, les dones van estar més acompanyades en el sistema privat que en el sistema públic.

Aquestes diferències es podrien vincular al fet que en el sistema públic de salut es donen més cesàries amb caràcter d’urgència, mentre que en el sistema privat es donen més cesàries programades.

Però, en definitiva, la conclusió és que les dones que van parir per cesària al sector privat van tenir més possibilitats d’estar acompanyades que aquelles que van fer-ho en el sistema públic.
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres