El meu fill/a fa la pipa amb el dit... Què faig? És una de les preocupacions de les famílies amb criatures que es posen de forma recorrent el polze a la boca. I és que es tracta d'un recurs que les persones adultes no podem controlar, com sí que passa amb el xumet. S'ha observat que hi ha criatures que ja es xumen el dit estant dins de l'úter. D'altres que rebutgen el xumet i recorren als seus dits per calmar-se. És contraproduent? 

Ho hem consultat amb les odontopediatres de Món pediàtric i això és el que ens han dit:

Per què es xumen el dit?

La succió és una necessitat fisiològica del nadó, i més enllà de la l'alimentació, té una altra funció molt important: ajudar al nadó a regular-se i calmar-se. Succionar els hi produeix un gran benestar. Al fer-ho el seu cervell produeix endorfines (les hormones del plaer) que l’ajuden a relaxar-se. Això és el que anomenem succió no nutritiva del mugró. 

 És contraproduent? 

El moviment de succió del dit (o d'un objecte) i el fet de tenir una interferència constant a la boca, encara que sigui només per dormir, fa que el paladar es comprimeixi i les dents en conseqüència es col·loquin en mala posició. El que ens crida l'atenció veient la boca i les dents des de fora és la mala posició dental, però darrere s'amaga un paladar estret i una llengua baixa que impedeix un creixement correcte de totes les estructures de la boca.

El seu ús perllongat, especialment quan es manté partir dels 2 anys, pot causar doncs maloclusió amb mossegada oberta, paladar estret i posició baixa de la llengua. 


 Succió del polze o del xumet, hi ha diferència?
 
La principal diferència és que del xumet se'n pot prescindir en un moment donat, mentre el dit el tenen sempre disponible… Modificar l'hàbit de la succió digital sol ser més complex. Perquè deixar de xumar-se el dit implica la capacitat de decidir i voler deixar-ho. 

Algun recurs per ajudar-los a canviar l'hàbit? 

No existeix un manual o una millor forma de fer-ho. Cada família ha de trobar la seva, amb la que se senti còmode. Sí que és important posar-hi consciència. Això ens pot ajudar a tenir paciència, a respectar el ritme de cada infant, etc.

Pots provar d'oferir-li una altra cosa, un ninot o un peluix, per tal que es relaxi i s'acabi calmant. Es tracta d'un canvi d'hàbit i, com tot, requerirà paciència. En cas de no veure evolució, consulteu especialistes perquè us puguin aconsellar.