Imatges cedides per Cal Cases

Deixar la ciutat per anar a viure al camp amb altres famílies

Cal Cases és un clar exemple d'habitatge cooperatiu que funciona des de fa més de tretze anys on hi viuen una trentena de persones

per Criar.cat
Imatges cedides per Cal Cases
Cada vegada són més les persones que sigui per raons ecològiques, econòmiques o simplement perquè volen canviar de vida, s'endinsen en l'aventura de deixar les ciutats per anar a viure el camp.

Iniciatives com la de "Repoblem", centrada en buscar persones amb ganes d'omplir de vida pobles pràcticament despoblats, cobren encara més sentit després de la crisi de la Covid, on moltes famílies han après a revalorar el temps en família, l'espai i la llibertat


A Cal Cases, però ja fa més de 13 anys que van fer el canvi de la ciutat al camp. La majoria de  famílies que ara mateix hi viuen vivien a Gràcia i coincidien a l'Ateneu Rosa de Foc.

Van canviar Barcelona per Santa Maria d'Oló. Avui parlem amb la Mariona, una de les seves portaveus.


Qui hi viu a Cal Cases? Com us organitzeu?

Ara som una trentena de persones. Quan vam venir hi havia poques criatures, però ara en són forces i hi ha des de nadons fins a criatures de 14 anys. Ens organitzem entre nosaltres en grups segons les edats. N'hi ha que van a l'escola a Manresa, a Oló, i d'altres ja van a l'institut. També ens organitzem amb la gent de la zona del voltant.

Els petits formen part de tot plegat. Amb el confinament hem organitzat activitats d'escola a casa. Ha estat intens i a la vegada divertit. D'aquesta manera es podia seguir treballant i que les criatures estiguessin ben ateses. 
 

Com està estructurat l'habitatge? Com involucreu les criatures en tot plegat?

Cadascú té una caseta petita, com un petit niu. Hi ha una cuina col·lectiva, un menjador, una biblioteca, un alberg, una bugaderia, obradors, pati, hort. Depenent de l'edat les criatures també hi estan involucrades: els diumenges per exemple es fan tasques col·lectives en grup. Per exemple sembrar, recollir fruits dels horts, anar a buscar llenya.

"De les criatures més grans, les joves de casa, ja fan el pa, o el dinar. Els més petits també entre ells s'organitzen per anar als llits elàstics, a l'alberg que hi ha matalassos, la biblioteca, i ells van triant quin espai ocupen per jugar.

Ara el nostre repte és l'adolescència, estem entrant a l'adolescència amb alguns d'ells i és tot un repte. 
 

I en l'àmbit econòmic? Com us organitzeu?

Tenim un model econòmic propi: com adultes hem de destinar 20 hores setmanals destinades a Cal Cases. Es pot fer o bé amb hores i temps de treball, o bé amb treball productiu on els diners que en treus en aquestes hores han de ser invertits a Cal Cases. 

Els temps de cures també es compten. Per una banda hi ha hores de cures (d'infants o persones malaltes) i per l'altra hi ha excepcions de tasques per poder respectar la criança. En aquest sentit les persones que acaben de tenir una criatura poden estar exemptes de fer aquestes tasques col·lectives.

Hi pot haver gent que estigui llegint això que digui: "si ja m'és complicat organitzar un nucli familiar de 3, 4 o 5 persones, amb 30 no ho deu ser encara més?"

Sí, és complex, però ens ho creiem molt. Amb 13 anys n'hem après bastant d'organització col·lectiva, d'agilitzar preses de decisions i a mirar i escoltar-nos emocionalment perquè les emocions també juguen el seu paper en la presa de decisions. També cal treballar el poder, el rang, mirar a les nostres motxilles el que portem i el que està interferint. Hi ha força feina de treball personal i de grup en aquest procés de construir i de caminar col·lectivament. 

Si voleu més informació sobre el projecte de vida de Cal Cases aquesta és la seva web
CONTINGUT RELACIONAT
Imatge il·lustrativa
Kelly Sikkema
Un estudi coordinat per l'Hospital Vall d'Hebrón confirma que només un 8% dels menors va transmetre la Covid-19 al seu nucli familiar
Imatge il·lustrativa
Parlem amb les odontopediatres de "món pediàtric" per informar-nos dels beneficis i inconvenients de la utilització del xumet
Imatge il·lustrativa
Adrià Costa
Raquel Orgilés Vila via Alba Carreres
La Raquel, mare monomarental, ens explica la dura situació en la que es troba: quan va decidir ser mare soltera no s'esperava que la crisi de la Covid l'afectés
Imatge il·lustrativa
Annie Spratt
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens explica per què no cal forçar la situació quan una criatura no vol fer petons o abraçades
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres