Hi ha separacions que transcorren amb molt de dolor. Ja sigui per acumulació de conflictes, perquè s'ha lesionat la confiança o per comunicació malmesa, el trencament acaba tenint lloc enmig de sentiments enfrontats intensos.

El problema és que si no hi ha una gestió adulta adequada d'aquestes emocions, poden arribar a malmetre, i molt, el benestar dels fills. Ens en parla Rubén Rodríguez, terapeuta especialitzat en acompanyament a la parella del col·lectiu Pell de ceba: "Surt una necessitat infantil, perquè qui actua és el nen/a interior ferit, de fer mal a l'altre/a a vegades, fins i tot, utilitzant el fill/a".

Des de la dècada dels 80 s'ha popularitzat el concepte d'alienació parental (SAP), un terme que avui està invalidat políticament i judicial, per definir la manipulació dels fills que pot tenir lloc en processos de separació conflictius.

El cert és que sota aquest pretext s'han ocultat veritables casos de violència masclista o violència vicària. I, generalment, la manipulació s'ha acabat atribuint a les mares, donant a aquesta teoria una greu connotació de gènere. 

La nomenclatura com a tal va ser encunyada pel psiquiatra Richard Gardner el 1985 per descriure el procediment pel qual un dels progenitors transforma la consciència del menor per tal d'impedir, obstaculitzar o destruir el vincle amb l'altre progenitor. 

La teoria no ha arribat a tenir mai reconeixement unànime de la comunitat científica, i s'ha acabat invalidant perquè s'ha utilitzat de forma interessada en processos judicials de custòdia. El neuropsicòleg i psicoterapeuta Álvaro Bilbao explica, però, que des del gener del 2022 l'alienació parental apareix a la Classificació Internacional de les Malalties (CIE-11) de l'OMS i pot ser diagnosticada formalment. Està descrita dins del codi QE52.0 com un problema associat amb les relacions interpersonals a la infància.

Sigui com sigui, especialistes com Rubén Rodríguez consideren urgent abordar la detecció freqüent de problemàtiques de rebuig de menors vers els seus progenitors, pare o mare indistintament, algunes vegades explicables per la pròpia experiència negativa en la relació i d'altres en les quals s'observen importants components d'inducció en el comportament de l'infant.

Quins efectes greus té? Segons Rubén Rodríguez, els efectes per als fills són dramàtics. "Els fills/es tenen fidelitat i amor infinit cap als dos progenitors. Quan li estem exigint que es decanti cap a nosaltres, li estem demanant que no estimi una meitat seva, que es trenqui i negui una de les seves parts".

D'altra banda, més enllà de l'enorme impacte emocional, pot acabar ocasionant conductes de risc com, per exemple, autolesives o agressives. També pot provocar trastorns de la conducta alimentària. Perquè aquest mal que li estem fent necessitarà expressar-lo d'alguna manera. 


 Com es pot evitar? Rubén Rodríguez recomana que les separacions siguin acompanyades per un procés de mediació. No només legal, sinó també terapèutic i emocional. "Està bé demanar acompanyament o ajuda", apunta. Perquè tot allò que no s'ha dit en temps de parella, es digui en temps de separació i se li doni un lloc. D'aquesta manera, s'evita que el que està pendent de resoldre's no sigui camp de batalla en la separació. 

"Tot allò que puguem treballar entre persones adultes, no li carregarem en el nostre fill/a. Som nosaltres qui ens hem de responsabilitzar de les nostres emocions perquè sinó, moltes vegades, les criatures abandonen la seva infància per ocupar el rol de cuidador/a dels seus progenitors en un acte d'amor. I com a persones adultes tenim el deure de permetre'ls ser criatures, i no carregar-los amb els nostres conflictes", argumenta. 
 
També recomana que es concretin al detall els acords de custòdia o de logística per evitar mals entesos o conflictes permanents. Més endavant, es pot anar flexibilitzant els pactes però, d'entrada, facilita molt el procés de separació.