Per què hem de deixar de dir: «vigila, que t'embrutaràs!»

La pedagoga Heike Freire ens explica per què les taques formen part del procés de desenvolupament d'una criatura

per Alba Carreres
Som moltes les famílies que quan plou i està tot ple de fang, o simplement quan estrenen sabates o samarreta els demanem que vigilin amb la roba, els diem: "mira com t'has posat!", o bé, simplement no els deixem jugar a llocs on es podrien embrutar. 

"Com a mare i pedagoga se'm trenca l'ànima quan escolto una persona adulta dient-li a una criatura: vigila que et tacaràs. Quan li diem això li estem generant un conflicte intern entre el desig de jugar i la necessitat d'agradar-nos. I moltes no ens n'adonem de la gravetat de tot plegat". 


Segons explica, per poder jugar necessitem estar totalment concentrades en allò que fem. Quan tenim alguna preocupació al cap, és impossible jugar plenament i és en aquest moment, quan a poc a poc, anem perdent el plaer del joc i podem fins i tot deixar de jugar.

"Tacar-se té molts beneficis. És el millor que pot fer una criatura. Estimula i enforteix el seu sistema immunitari. Per això, viure en ambients estèrils afavoreix el risc de patir al·lèrgies i malalties respiratòries", assegura.


Embrutar-se en un entorn natural és encara més saludable, perquè explica, que millora la microbiota intestinal. "A més, estimula tots els seus sentits i per tant el seu desenvolupament cerebral. Un infant que va brut és un infant que ha aprofitat la sortida".


Les conseqüències de tacar-se: 

Si un infant s'embruta la seva desuadora preferida l'haurem de rentar i potser no se la podrà posar l'endemà. Si s'embruta les vambes passarà el mateix i potser trigaran més a assecar-se. 

"Està bé que tinguin en compte que embrutar-se significa esperar que les vambes s'assequin i que un moment de fang tingui aquestes conseqüències. És bo que ho coneguin sigui quina sigui la seva edat. El que no hem de fer és recriminar-li el fet que hagin jugat, simplement explicar-li com un fet natural", afirma.


"Hem jugat amb el fang, s'han embrutat, les hem de rentar i haurem d'esperar que s'assequin"; explica. Aquest fet també és bo, segons diu, perquè cultivin la paciència a l'era de la immediatesa.

"Hi ha processos que necessiten el seu temps, més d'allò que estan acostumats. Als tallers que fan a l'escola per exemple, duren aproximadament una hora, es fa la feina i es neteja al moment, i ja estan llestos per la següent activitat. Però la natura no és així. L'aigua necessita assecar-se, i veure aquest procés aporta molt a les criatures", detalla.

 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Shelby Deeter
per Júlia Martí i Irene Ramentol
Un qüestionari elaborat per la psicòloga Júlia Martí, experta en autoexigència
Imatge il·lustrativa
Jelleke Vanooteghem
per Irene Ramentol
Si tens un fill o filla nascut a partir del 2010, t'interessa
Imatge il·lustrativa
Benjamin Manley
Sabies que molts patrons de criança emergeixen del subconscient? La consultora de criança Judit Pla proposa revisar-los
Imatge il·lustrativa
Johny Cohen
per Alba Carreres
Una etapa carregada d'imaginació i intuició, però també amb pors relacionades amb allò irreal
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres