Realment funciona el sistema educatiu actual? Què és allò que falla? Quins han de ser els pilars de l'educació del futur? Quina ha de ser la dimensió digital de l'alumnat? I les competències bàsiques? De quina manera hi ha d'intervenir la renaturalització dels espais en l'entorn educatiu? 

Avui a Criar.cat reflexionem amb la pedagoga i escriptora Heike Freire sobre els reptes de l'educació per generar avenços en la societat i transformar-la per tal que sigui més sostenible, justa i equitativa. 

Segons ens explica Heike Freire no hi ha una sola causa que provoqui les mancances del sistema actual i es tracta d'un problema de gran dimensió multifactorial. Per una banda, hi ha un retrocés en la inversió tant en sanitat com en educació. Per l'altra, el fet que la millora de la qualitat de la sanitat i l'educació implica que hi hagi més persones i més formades.

Que s'estigui apostant cada vegada més per la tecnologia i no per les persones implica una deshumanització de la societat. "Hi ha un gran negoci al darrere i s'ha de posar un límit. Les noves tecnologies han d'estar al nostre servei, i no nosaltres al servei de la tecnologia"; assegura. "Hi ha hagut un canvi tecnològic molt important que no ha anat de la mà d'una transformació social", explica. 

Fins ara l'educació s'ha basat en l'aprenentatge basat en la repetició i memorització d'una matèria. Ara Heike proposa una educació holística per tal que els infants es desenvolupin correctament: "no només han d'aprendre a fer la A, sinó arribar-hi per ells mateixos a través de l'observació del seu entorn i d'acord amb la seva curiositat", explica. 


És per això que proposa una sèrie de canvis que poden generar un futur de l'educació molt millor. Els hem resumit en els següents punts: 

Invertir en escoles més naturalitzades: la natura és l'entorn on hem crescut en el 99,9% de la nostra història. Formem part d'aquest entorn natural i segons explica Heike Freire els nens i nenes necessiten aquest contacte amb la natura també per aprendre. En un espai natural és on els infants es desenvolupen amb menys dificultats. És per això que Heike aposta per la renaturalització dels patis.

Treballar fora de l'aula: Lligat al concepte anterior Heike proposa sortir fora de les aules, per oferir més eines als infants i poder treballar per projectes des de l'automotivació i l'autodisciplina aprofitant les diversitats de l'entorn i dels infants. 

Grups més petits i canvi de la unitat aula: Segons explica la Heike, l'excés de burocratització provoca que les aules no donin el màxim de si. Proposa reorganitzar les escoles amb grups més petits. "És una barbaritat que hi hagi una sola mestra amb 25 infants de 3 anys. Qui fa aquestes lleis no sap les necessitats d'una criatura de 3 anys", assegura.

Grups multiedat amb currículums opcionals i variables: Heike a més proposa grups flexibles i multiedat, amb currículums multiedats i variables. "Hi ha països on les criatures poden escollir i desenvolupar allò que els motiva també a primària, i realment hi hauria d'haver projectes de lliure elecció", explica. Això requeriria professionals que sàpiguen treballar a fora de l'aula. Treballar en l'àmbit curricular uns mínims i també que hi hagi uns màxims lliures que donin cabuda a les persones. 

Sistemes d'avaluació diversos i competencials: Els sistemes d'avaluació no han de ser només exàmens o redaccions que les acabi fent una intel·ligència artificial. Hi ha altres mètodes d'avaluació que són totalment vàlids i que sovint no s'implementen.

I tot plegat en escoles públiques i diverses: Segons explica cal aprofitar les diversitats de l'aula i generar noves oportunitats perquè tots i totes podem aprendre dels altres, però per això cal conèixer cada persona i saber què pot aportar al grup i cal aprendre a treballar des del grup, des d'una escola mútua, on els infants puguin ensenyar i a la vegada puguin rebre atencions i generar una riquesa.