Educar és desaprendre per aprendre i ensenyar, és revisar constantment i actualitzar els coneixements adquirits, és tenir present els infants i també a tu mateixa.

És per aquest motiu, que amb la pedagoga Aida Jiménez Orozco repassem i ens qüestionem diverses accions que es fan dia rere dia a les escoles i escoletes de Catalunya pel simple fet que "sempre s'ha fet així": 

Fer fila: És necessari entrar i sortir de les aules fent files? Al carrer, amb les nostres famílies, a la vida real, amb les amistats... caminem fent una fila? Oi que no?" diu Aida Jiménez Orozco. "I no fer fila no significa perdre l'ordre i el respecte cap als altres"; assegura. 

Taules i cadires fixes a l'aula: Som conscients de la necessitat de moviment a l'etapa infantil. Per què aleshores les aules d'infantil han d'estar plenes de taules i cadires que impedeixen la llibertat de moviment? Tanmateix, en el cas que es valori que sí que és necessari tenir una aula plena de taules i cadires, cal que cadascú tingui la "seva" cadira? O podem anar rotant i deixar-los que decideixin amb qui volen seure?

Sortides i excursions imposades pel professorat: "El focus és sempre l'infant. Les sortides, per tant, són pensades exclusivament per a ells, per oferir-los una experiència que l'escola no pot donar-los. Ells i elles tindran alguna cosa a dir-nos, oi? 

La bata: És necessari que els infants portin bata durant tota la jornada escolar? O ens plantegem que la utilitzin en moments puntuals? En la línia de respectar la necessitat de moviment, i seguint les idees d'Emmi Pikler la roba dels infants és clau i ha de respectar la llibertat de moviment i la comoditat de l'infant. La bata facilita aquest moviment? Facilita l'accessibilitat sensorial? Afavoreix l'activitat autònoma? 


"En moments puntuals, en els quals es manipulen materials que embruten molt i costen de marxar, sí que es podria posar la bata o alguna altra peça de roba", explica Aida. La clau està en si la provocació que plantegem és coherent amb el moment evolutiu dels infants i/o les característiques del grup. 

El moment d'anar fer pipí: Hi ha hora per anar a fer el pipí? Us imagineu que les persones adultes també tinguéssim moments determinats per fer pipí? Tots i totes alhora? Fent cues per anar a fer un pipí que potser ni tinc ganes de fer? I si no faig pipí, què és el que la persona adulta espera de mi? I si hi vull anar en un altre moment diferent del que l'adult em proposa?

Segons ens explica Aida, en tots els casos l'important és reflexionar sobre les decisions que prenem, que no sigui "perquè sí", o "perquè sempre ho hem fet així", si el que hem decidit és coherent amb el moment evolutiu de l'infant i per tant amb les seves necessitats. 

Per això cal observar i conèixer els infants i compartir amb la resta de professionals. "Cal, també, que l'equip analitzi la seva situació, i nodrir-se amb els referents teòrics i d'altres experiències que ens ajudin a contrastar i confirmar les nostres decisions i no guiar-nos per la mirada adultocentrista", assegura.