"Ja tornen a fer vaga, aquests". Aquesta és una frase que, últimament, apareix en converses de bar o sobretaula. Es pronuncia en referència a les mobilitzacions que aquest dimecres i dijous protagonitzarà el col·lectiu docent -a més de personal sanitari taxistes-, després que el curs passat es produïssin fins a vuit aturades.

Unes mobilitzacions que insten el Departament d'Educació a resoldre les reivindicacions que els sindicats fa mesos que verbalitzen, fins i tot després que aquest curs arrenqués amb un pacte d'última hora, que ha implicat la contractació de 3.500 nous mestres. L'aplicació d'aquell acord aquest gener no ha impedit les noves jornades de vaga.

Més enllà dels discursos dels sindicats majoritaris, Nació ha reunit dos professionals que s'han sumat a les aturades d'aquest 25 i 26 de gener, per detallar què al·leguen els professors, quina és la realitat dins de l'aula i si confien que les protestes permetran assolir una entesa amb la conselleria capitanejada per Josep González-Cambray.

Roser Vime Bosch és pedagoga i orientadora educativa al SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) i Èric López Ramiro fa de professor de matemàtiques a l'Institut Manresa Sis, també al Bages. Tots dos faran vaga i participaran de les manifestacions convocades. "Quan es tracta de reivindicacions per millorar serveis públics que afecten tota la ciutadania, és important que la gent que hi treballem mostrem i demostrem aquesta vocació de servei que tothom en aquest sector hauria de tenir", exposa López. "El que demanem no són millores per a nosaltres, sinó un servei públic més democràtic i de més qualitat per a tots aquells infants i famílies que en fan ús", afegeix.


En la mateixa línia s'expressa Vime, que concreta i justifica el perquè de les peticions: "No demanem que s'incrementi la plantilla de docents o que es baixin les ràtios per caprici; és una qüestió bàsica si el que volem és atendre una diversitat a l'aula cada vegada més gran". Pel que fa a la necessitat exposada pels sindicats de reduir el percentatge de professorat interí, la pedagoga apunta que, tot i el concurs de mèrits i els processos extraordinaris d'estabilització de la plantilla docent que s'han impulsat des del Govern, "continuen havent-hi moltes més interines que places". Que hi hagi estabilitat en els claustres, insisteix, "beneficia directament la qualitat pedagògica i organitzativa dels centres".

Igualment important, exposa, és que s'inverteixi més en les escoles-instituts. Des del seu punt de vista, això passa per "eliminar els concerts educatius i internalitzar tots els serveis que intervenen en la comunitat educativa". I, segons el seu parer, per "desprecaritzar" les instal·lacions dels centres: "Ara que ve el fred, ho notem més que mai", lamenta. "El Departament d'Educació ens està deixant sols amb la defensa del català com a única llengua vehicular i curricular a les aules", recorda Vime.

Tant López com Vime consideren que el fet que les mobilitzacions de mestres i professors coincideixin amb les anunciades pel col·lectiu de metges donarà força al missatge que volen vindicar: "És molt interessant això de sumar forces per demostrar que defensar els serveis públics és un tema que ens toca a totes i que cal anar a l'una, ara que sembla que vindran temps difícils". I insisteixen en la potència de les "lluites compartides" per avançar cap "al futur que volem".


"Sí, fer vaga té uns costos personals: a ningú ens va bé que ens treguin una part del salari, i menys en un moment tan inestable com el que vivim, però precisament per això penso que perquè tot plegat valgui la pena, és important ser com més millor", argumenta la professora que treballa al centre de Sant Joan de Vilatorrada. López hi afegeix una reflexió: "És important que tothom tingui al cap que sense lluita les coses no s'aconsegueixen. Ens hem d'embrutar una mica les mans per queixar-nos de les coses que no ens semblen bé i, quan es convoquen vagues, cal un punt de consciència de classe i de vocació pública".

Els dos docents raonen que fer vaga "és una responsabilitat". "Justament, a classe, estem ensenyant als alumnes que col·laborant i cooperant s'arriba més lluny. I un moment com aquest, en què diferents sectors de la societat ens unim per una causa comuna, és l'exemple perfecte per mostrar-los que això és així: es tracta d'una exemple real de cooperació molt més pedagògic que qualsevol dinàmica que es pugui crear a l'aula", conclou Vime.