Són moltes les famílies que quan surten d'una ecografia en la qual s'ha calculat el percentil del nadó surten angoixades i amb moltes preguntes.

A Criar.cat les hem recopilat i la Dra. Laia Vidal, ginecòloga i obstetra, ens les ha contestat i ha explicat tot allò que les famílies necessitem saber i de vegades no ens atrevim a preguntar o busquem a Google després de sortir de la consulta.

Què és el percentil fetal? "El percentil fetal és com si agaféssim 100 nens de la mateixa edat gestacional i els poséssim en línia ordenats del més petitó al més gran", afirma. "A escala de creixement el percentil 1 seria el més petitó, i el més gran el 100". 

Com es calcula? Pesant el nadó. Però òbviament no es pot pesar amb una bàscula. Hi ha taules que s'han dissenyat amb grans poblacions de bebès de les mateixes setmanes i es calcula de manera estadística agafant 4 mides diferents: del cap del petitó d'un cantó a l'altre, la circumferència del cap, l'abdomen en tota la seva circumferència i el fèmur. "Amb una fórmula matemàtica calculem el pes. Agafem la taula i li atorguem un percentil", explica la Dra. Vidal.

Tot i això recorda que cada persona és diferent i per tant aquesta diversitat entra a dintre de la normalitat. Si bé és veritat que explica que cal marcar una línia en aquells percentils que s'ha observat que poden presentar més complicacions.

Quins són els percentils que poden presentar més complicacions?

Per sota un percentil 3 es considera que hi ha un retard en el creixement intrauterí (CIR)

Per sobre el percentil 97 especialment quan hi ha patologia prèvia de la mare, per exemple diabetis gestacional, que aleshores s'anomenaria macrosoma. 

Dit això hi ha una sèrie de percentils que requereixen més control, que serien per sobre de 95 i per sota de percentil 10.

"Som subjectius i ens podem equivocar, hi ha un marge d'error", assegura la ginecòloga. "En aquestes franges una mica grises entre el 3 i el 10 hem d'estar una mica més a sobre, però pot no haver-hi patologia i no haver-hi retard de creixement", explica.

"En aquest sentit cal mirar com està la placenta i els fluxos. Un bebè  petitet però que tingui bons fluxos pot ser que no sigui preocupant la situació. Amb els nadons amb els quals cal tenir més cura és amb els que no arriba flux de la placenta i en aquest cas cal extreure'l abans que aquesta placenta es quedi sense capacitat", assegura.


És motiu d'inducció un percentil alt? En el cas d'un macrosoma, per sobre del percentil 97 generalment no s'ha d'induir. L'evidència científica ens diu que si permetem que el part es desencadeni de manera espontània el més probable és que s'aconsegueixi un part vaginal perquè les dones estem dissenyades per parir.

Tot i això s'ha de sospesar cada part, si s'ha parit prèviament un bebè gran, si hi ha patologia per exemple diabetis o si hi ha hagut cesària prèvia. Però a priori a una dona sana amb bebè gran no se li hauria d'induir el part fins la setmana 42.

Què passa en els percentils baixos? S'ha de trobar la balança. És cert que la millor incubadora és la panxa de la mare, però cal veure si al bebè li arriba bé l'oxigen perquè no hi hagi una hipoxia o isquemia cerebral.

En aquest sentit, cal trobar el punt intermedi i se sol arribar a les 37 setmanes. Si els fluxes estan bé i és un percentil 4 o 5 es pot esperar fins les 40 setmanes amb control exhaustiu, però generalment no s'esperarà més enllà de les 40.