Investigadors de la Universitat Eötvös Loránd, d'Hongria, han estudiat si la percepció del temps canvia amb l'edat i, en cas afirmatiu, com i per què percebem el pas del temps de manera diferent.

Tot i que es pot debatre en una sobretaula perquè un estiu pot semblar més llarg que un altre i com la percepció del temps pot comprimir i dilatar les durades en funció de diversos factors, també és possible organitzar fàcilment un experiment per obtenir més informació. Aquest estudi, publicat a la revista científica Scientific Reports, així ho ha fet. Els investigadors es van preguntar com afecta l'emoció a les nostres estimacions de la durada del temps sondejant diferents fites del nostre desenvolupament.

Van disposar tres grups d'edat: de 4 a 5 anys, de 9 a 10 anys i majors de 18 anys. A cadascun, els van fer veure dos vídeos d'1 minut d´una popular sèrie de dibuixos animats, equilibrats en característiques visuals i acústiques, excepte per una característica: el ritme de l'esdeveniment. Un dels vídeos consistia en una ràpida successió de fets -un policia que rescata animals i deté un lladre-, i l'altre era una seqüència monòtona i repetitiva.


Després de veure tots dos vídeos, només van fer dues preguntes: "Quina era més llarga?" i "pots mostrar les durades amb els braços?". Els resultats van mostrar un fort biaix a cada grup d'edat, però en el cas dels nens més petits, sorprenentment, en la direcció oposada. Mentre més de dos terços percebien que el vídeo ple d'esdeveniments era més llarg, tres quartes parts del grup d'adults opinaven el mateix del vídeo monòton. El grup intermedi va expressar un biaix semblant, però més moderat que l'adult.

El resultat és inesperat, perquè cap dels models biològics de percepció del temps podria haver-ho predit. Els infants menors de 7 anys, segons indica aquest estudi, perceben que el temps passa més lent quan es dona una successió més llarga de fets. En canvi, els adults tenen la impressió que el temps avança més ràpidament quan la intensitat dels esdeveniments és major.

Els investigadors apunten que, tot i que l'enigma del temps ha intrigat i seguirà intrigant la ment humana, “és essencial adonar-se que aquests conceptes fonamentals, com ara el temps i l'espai, són més complexos del que podem precisar certs tipus de neurones del cervell". "Per manejar conceptes tan abstractes, cal connectar totes les peces biològiques i cognitives. Completarem algun dia aquest trencaclosques? Només el temps ho dirà", han reblat.