El Congrés dels Diputats ha donat llum verda definitivament a la nova llei de l'avortament. Una
reforma "històrica" del govern espanyol en relació amb els drets de les
dones.
La nova
lesgilació permetrà interrompre l'embaràs
a partir dels 16 anys sense el permís dels progenitors, cosa que ara passa a partir de la majoria d'edat, els 18 anys. A més, la reforma del marc legal també garantirà el dret a l'avortament a través del sistema de
salut pública.
Un dels temes polèmics en el moment de l'avortament és l'
objecció de consciència a la qual tenen dret els professionals sanitaris que no volen practicar interrupcions en l'embaràs. Ara, això se seguirà garantint, però serà obligatori que la sanitat pública garanteixi el dret a avortar.
Dit d'altra manera, qualsevol centre de
ginecologia o
obstetrícia ha de comptar amb professionals que facilitin l'avortament. Precisament la interrupció de l'embaràs serà lliure fins a la 14a setmana de
gestació, i a partir de la 21a sempre que hi hagi una justificació mèdica: es podrà avortar per
malformacions en el fetus o si la vida de la mare corre
perill.
Principals canvis respecte a l'avortament:

Les menors de 16 a 17 anys podran avortar sense el permís dels pares

L'avortament estarà garantit per la sanitat pública

Es garanteix l'objecció de consciència dels professionals, però es crearà un registre d'objectors

S'eliminen els tres dies de reflexió abans de dur a terme l'avortament

Avortaments lliures fins a la setmana 14 de l'embaràs

A partir de la setmana 21 es podran realitzar avortaments terapèutics

Tots els centres de salut públic amb ginecologia i obstetrícia han de comptar amb professionals que garanteixin l'avortament

Dret a temps de baixa per recuperar-se de l'avortament
L’Associació Drets Sexuals i Reproductius ha celebrat l’aprovació de la reforma de la llei de l’avortament però ha lamentat que la reforma sigui “poc valenta”. Ha considerat que es tracta d'una “oportunitat perduda” i ha criticat que no s’hagin introduït canvis estructurals per deixar de considerar aquesta opció com una “excepcionalitat” social i sanitària” i convertir-la en un “dret absolutament normalitzat”.
També ha alertat sobre el risc que l’aplicació d'aquesta llei per part de les comunitats autònomes sigui massa “heterogènia” i ha retret a l’executiu espanyol que la normativa no despenalitzi aquesta pràctica "perquè segueix apareixent en el Codi Penal".