Milions d'alumnes arreu del món avui ja no només van a l'escola amb l'estoig, els quaderns o llibres de text. A la motxilla o a les butxaques hi fiquen també el mòbil. I així és com en els darrers anys els smartphones han acabat envaint espais als centres escolars fins al punt d'interferir les interaccions i distorsionar l'atenció de l'alumnat. 

Ja fa temps que comunitat i organismes competents estan en alerta per aquesta tendència a l'alça i cada vegada més països es decideixen a regular-ne l'ús, o directament prohibir-lo, així com deixar en quarantena la introducció de les pantalles a les aules.


Al mes de juny era Suècia qui aturava el seu pla de digitalització als centres educatius, i el posava a revisió, i aquest estiu ha estat la Unesco qui s'ha pronunciat de forma molt contundent sobre la presència de dispositius mòbils a les escoles.

L'organisme ha publicat un informe on apunta que l'ús excessiu del telèfon mòbil està relacionat directament amb un baix rendiment escolar i que hi ha proves que les hores de pantalla tenen un impacte negatiu en l'estabilitat emocional dels infants. És per aquest motiu que ha llançat una crida als països perquè prohibeixin els telèfons intel·ligents a les escoles.
 
L'informe subratlla que la tecnologia digital ha de tenir sempre una "visió de l'educació centrada en l'ésser humà" i no substituir mai la interacció cara a cara amb els professors. "La revolució digital té un potencial incommensurable, però igual que s'han fet advertiments sobre com s'ha d'organitzar a la societat, s'ha de prestar una atenció similar a la manera com s'utilitza a l'educació", declara la Directora General de la Unesco, Audrey Azoulay.


La proposta de la Unesco de prohibir els telèfons a tot el món ja s'està aplicant per llei a molts països. A Europa, Itàlia ha estat un dels pioners en aquesta mesura. Ja el 2007 es va establir per llei aquesta prohibició, encara que la seva aplicació estava en dubte. Un altre país que va generar molt de debat públic amb aquesta decisió va ser França. L'any 2018 es va incorporar al Codi d'Educació aquesta mesura i es va prohibir directament. Portugal també compta amb prohibicions i al Regne Unit no hi ha un bloqueig com a tal, encara que el 98% de les escoles ho té prohibit.

A l'Estat, la competència recau en les comunitats autònomes. A Catalunya, s'ha optat per deixar la decisió en mans dels centres. "Considero que és una decisió de l'autonomia de cada centre, i sobretot després d'un debat que penso que és imprescindible dintre dels consells escolars, on hi ha les famílies, on hi ha els docents, els representants municipals... Perquè de per si no és dolent l'ús del mòbil als centres, el que és dolent és l'abús", declarava recentment la consellera d'Educació, Anna Simó.

La Salle Premià, al Maresme, és un dels centres on aquest any els alumnes ja no poden fer servir el seu mòbil: "La norma va ser impopular al principi, però ara només hi veiem avantatges". "No es tracta de prohibir o sancionar, sinó de regular-ho", afegeix en declaracions a Criar.cat. 

La directora del centre, Marta Mas, explica que aquest any han implementat la nova normativa, però que l'any passat ja van començar, gradualment, a retirar els mòbils al pati o a les excursions. I el canvi en el comportament dels alumnes va ser substancial: "Van tornar a parlar, les interaccions eren més sanes i naturals. I a les sortides o a les colònies tornaven a gaudir de l'entorn, a cantar,...". 

Enguany, tots els alumnes ja no poden fer servir els mòbils al centre: ni a l'aula, ni al pati ni en excursions. Si algun alumne/a porta el mòbil a classe, l'ha de deixar en un armariet fins que acabi l'horari lectiu. "Molts nanos, si l'han de deixar a un armariet ja no el porten", explica la directora del centre.

"La clau ha estat el treball escola-família", apunta la directora. I és que les famílies firmen a principi de curs un document d'autorització, especificant el model de telèfon del seu fill o filla i els dies que per necessitat l'haurà de dur a la motxilla, i un altre d'assumpció de responsabilitats, per vetllar per l'ús que les criatures fan del material tecnològic, com ara l'ordinador portàtil, a casa. "Ara ens agraeixen molt que haguem pres aquesta iniciativa", assegura.   

La iniciativa va sorgir arran d'un debat al si del consell escolar. Des de llavors, el centre s'ha interessat molt per regular-ne l'ús veient que causava interferències en les relacions i en la convivència. L'equip de professorat ha fet formacions i estan a punt de posar en marxa la figura dels padrins digitals per tal d'apoderar la comunitat educativa en termes de seguretat digital. 

"El que és dolent, des de la meva perspectiva, és no utilitzar-lo des d'un enfocament pedagògic dintre de l'aula, i que això destorbi el que és el funcionament de l'aula o fora de l'aula, en el cas dels patis", remarcava la consellera d'Educació a l'inici de curs. "Jo no soc partidària de prohibir, soc partidària d'ajudar a les famílies i els alumnes a entendre com s'ha de fer un bon ús dels mòbils", defensava Anna Simó. 


Els psicòlegs, en canvi, ho tenen clar. "Les criatures no haurien de tenir telèfon abans dels 16 anys. El seu cervell no està preparat, encara està en ple procés de maduració prefrontal", explica el Dr. Francisco Villar Cabeza, doctor en Psicologia, que apunta que per tenir un desenvolupament sa no ha d'haver-hi pantalles.

El també especialista en suïcidi infantil i adolescent, alerta que les tecnologies han complicat, i molt, la lluita contra el bullying o el mateix suïcidi en aquestes edats. "No li pots demanar al cervell alguna cosa que encara no pot fer. És com si li deixo el cotxe i atropella a una família. De qui és la culpa? És meva", assevera. "Tenen accés prematur a moltíssima informació que els pot ajudar a acabar prenent la decisió", alerta. 


Especialment, en el cas de les noies. "Els mòbils tenen un efecte dramàtic en noies. Fan servir el mòbil per saber què espera el món d'elles, no per relacionar-se amb el món. Comparen la seva felicitat contínuament i ho tenen molt difícil", assegura.

De fet, en un informe emès pel Senat Italià (on també són prohibits a les escoles) es compara els efectes psicològics i físics de les pantalles amb els efectes de la cocaïna: miopia, obesitat, hipertensió, trastorns musculoesquelètics, diabetis, dependència, alienació, depressió, irritabilitat, agressió, insomni, insatisfacció i disminució de l'empatia.