Catalunya segueix al capdavant de l'abandonament escolar prematur  (16,9 %), tant en relació a Espanya (13,9 %) com a la mitjana europea (9,7 % el 2021), tot i la important reducció dels darrers 20 anys. De fet, a l'Estat només cinc comunitats autònomes compleixen l'objectiu europeu del 10% d’AEP i Catalunya està en el tercer pitjor lloc.
 
Portugal, Grècia o Irlanda han aconseguit reduir molt la taxa en els darrers 10 anys i assoleixen amb escreix els objectius europeus, mentre que Catalunya no hi ha aconseguit arribar. Amb dades de 2020, Catalunya es situa al capdavant de la UE-28, després de Romania.
 
L'abandonament prematur és un procés pel qual, en cada etapa educativa, van sortint del sistema educatiu un determinat nombre de joves: no aconsegueixen graduar-se 1 de cada 10 en el pas de l'educació obligatòria a la postobligatòria, 1 de cada 4 en el batxillerat i 4 de cada 10 en els cicles de grau mig.

Segons denuncia la Fundació Bofill, la taxa d'abandonament a Catalunya està estancada en uns nivells que "no es poden normalitzar". L'any passat 97.000 joves catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant. A més, la taxa és el doble entre els joves d’origen migrat o de famílies amb baix nivell d’estudis respecte a la resta d’estudiants.


Per això, la Fundació ha engegat una campanya social i un manifest reclamant que s’abordi la problemàtica que afecta cada any milers de joves. L'entitat reclama impulsar un pla de xoc contra l’abandonament escolar que permeti en el termini d’una legislatura “situar Catalunya per sota de l’objectiu europeu del 10%”. 

A més, avisa que més enllà de les dades, deixar els estudis té “conseqüències en les vides d’aquestes persones, sobretot d’aquells que ja parteixen de situacions i entorns més vulnerables”. L’alt nivell d’abandonament escolar també té conseqüències “socials i econòmiques” que poden arribar a sumar l’1% del PIB a causa del menor desenvolupament econòmic i l’augment de la pobresa i l’exclusió social.

Per tot plegat, la Fundació alerta que si no es prenen mesures hi ha el risc de cronificar i normalitzar aquests alts nivells d’abandonament escolar prematur, però també creu que a Catalunya hi ha un consens social i polític molt ampli al voltant de la necessitat de reduir-lo. “Evitar la ruptura de les trajectòries educatives d’aquests joves ha d’esdevenir una política d’equitat i d’igualtat de primer ordre.

L’objectiu és que en un termini de 4 anys es redueixi a la meitat l’abandonament entre joves immigrants o procedents de famílies amb baix nivell d’estudis (d’un 30 % a un 15 %)” afegeix.

L’entitat fa una crida a actuar i, per això, ha impulsat un manifest obert a signatures d’entitats i persones a títol individual, i ha treballat durant els darrers mesos un moviment ampli a través d’una plataforma de reptes i solucions que ja compta amb la involucració de més de 250 persones d’entitats, ajuntaments i organitzacions de tot el país en la lluita contra l’abandonament escolar.


Les propostes del pla de xoc que posa sobre la taula s'articulen en quatre grans eixos: més eines per identificar i fer seguiment de l'alumnat en risc d'abandonament i evitar que deixin els estudis prematurament, l'ampliació de la cobertura d'ajuts i beques a l’alumnat per evitar que la falta de recursos sigui una barrera; més i millors recursos d'orientació, suport i mentoria de l'alumnat per evitar que abandonin, i una major planificació i ampliació de l'oferta d'educació postobligatòria per a que tots els joves puguin continuar els estudis.

"En aquesta agenda, cal també avançar en reformes de caràcter estructural, en particular, la necessitat de reduir la segregació escolar, ja que estar escolaritzat en un centre de màxima complexitat duplica les probabilitats d’abandonar els estudis de forma prematura”, afegeix la Fundació.

Altres àmbits de reforma que considera "imprescindibles" són: l’ampliació de l’escolarització 0-3; les transformacions de l’estructura i l’arquitectura de l’educació postobligatòria i la continuïtat educativa de tot l’alumnat; o la millora de la formació inicial i permanent del professorat en orientació, atenció a la diversitat i intervenció i prevenció de l’AEP.