El cervell d'una criatura s'organitza a partir de les paraules de les figures principals d'aferrament, especialment la mare, ja que els infants estan al món d'una manera emocional, sensitiva, vibrant, com una boira, a diferència de les persones adultes que funcionem d'una manera més mental.

Això s'explica en gran part perquè el cervell d'una criatura està en constant desenvolupament, i en la primera infància té molt de pes l'anomenat cervell inferior o reptilià, que és el més primitiu i el que s'ocupa de la supervivència. Per contra, el cervell superior, que és el que s'ocupa del pensament analític i d'ordre superior, no es desenvolupa completament fins als 20 anys. 

Així, és la mare que, amb les seves paraules i el seu amor, ajuda els seus fills a anar identificant i comprenent allò que succeeix i els envolta, de manera que a mesura que s'organitza la psique, es va dissipant la boira.

Ens ho explica Judit Pla, consultora de maternitat i criança, i autora del llibre "Totis i l'Art de Maternar", un mètode que convida a criar revisant les ferides de la infància per poder connectar i acompanyar els nostres fills en el seu creixement.  


Perquè hi ha moltes situacions de la nostra infància que no van transcórrer tal i com ens van explicar i potser n'hi ha d'altres que, si bé van ocórrer, ningú ens les va anomenar ni explicar.

No les recordem però resten emmagatzemades en el nostre subconscient. I, per tant, quan ens trobem en una situació similar, el nostre patró mental, que està emmagatzemat al subconscient, s'activa per protegir-nos.
 
Per exemple, en el cas d'un infant que a casa seva hi hagués un nivell de conflictivitat i discussions importants entre els pares i que no tingués un referent estable que li expliqués el que succeeix a casa seva.

Inevitablement, el seu instint de supervivència l'ajudarà a adoptar un patró mental per sobreviure i sobreadaptar-se a allò que està succeint a la seva família i no pot comprendre.
 
Com que sentirà confusió, un dels patrons mentals que deriven de la confusió és el que pot resumir-se en "no ho entenc". De manera que el no comprendre el que passa al seu voltant actuarà com una barrera protectora que, si bé li evitarà un cert grau de patiment, també farà que no pugui comprendre el que l'envolta.


I molt probablement, també, pugui trobar-se amb dificultats amb els estudis, ja que per estudiar ens hem d'enfocar i comprendre, que es tot el contrari del mar de confusió i de desconnexió en el que es trobarà.
 
Aquesta persona, quan sigui mare o pare, si no revisa la seva pròpia infantesa i fa aflorar aquest patró mental de desconnexió portant-lo del subconscient al conscient, quan els seus fills mostrin dificultats no podrà ni identificar-les ni comprendre-les, ni buscar un recurs per ajudar-los.
 
Per tal de poder maternar o paternar als nostres fills, hem de "fer net" de la nostra història, revisant-la amb coratge, ja que si no ho fem, inevitablement, projectarem en ells els nostres patrons mentals inconscients, les nostres frustracions i els nostres somnis no acomplerts i tractarem als nostres fills de la manera que el nostre subconscient ens hagi programat per sobreviure a la nostra pròpia infantesa, en lloc de fer-ho de la manera que ens agradaria.