La figura de la mare té un paper important en la nostra vida, és una de les persones més significatives des del moment que naixem. Sinó fixeu-vos els discursos que fan les persones guardonades, per exemple. La majoria recorden les seves mares en un moment de celebració, i s'emocionen mentre li dediquen unes paraules.

Malauradament, no totes les persones guarden un record bonic de la seva mare i de les experiències de vida que han compartit. Algunes, han patit molt arran del vincle amb la seva progenitora:

“Estimo molt als meus pares, però no em surt fer-los una abraçada”
“Els meus pares m'ho han donat tot, però em sento distant”
“No suporto que la meva mare estigui a prop de la meva criatura”
“Sé que ho van fer com van poder, però jo m'esforço molt a fer-ho bé”
“Des de que soc mare, entenc menys a la meva”
“M'agrada que vulgui ser àvia, però em fa ràbia el que no em va donar com a filla”

Amb la intenció d'aprendre més sobre l'impacte que té en un nosaltres aquesta relació primerenca, vaig llegir "Me alegro que mi madre haya muerto". El llibre està basat en part de la vida de Jennette McCurdy, l'actriu estrella de iCarly (programa del canal Nickelodeon) i és un exemple real d'aquestes persones que, com us comentava, quan pensen en la seva mare, la primera sensació que perceben no és precisament agradable.


En qualsevol cas, tampoc cal viure situacions extremes per sentir que hi ha quelcom en la relació materna que no ens acaba de fer sentir bé.

La relació amb la nostra mare té un gran impacte durant tota la nostra vida. Hi ha situacions que ens han ferit, tot i no fer-ho amb aquesta intenció. Entre elles hi podem trobar:

 Ser la mare de la nostra mare i preocupar-nos d'ella en excés

Ser el seu pany de llàgrimes i la seva confident

Que ens tractés com una amiga i no fos responsable quan calia

 Que no fos sensible a les nostres necessitats emocionals

Que ens demanés que féssim coses que no estàvem preparades

 Sentir-nos desprotegides amb relació a algun altre membre familiar

Que visqués la seva vida a través de nosaltres

Que ens volgués canviar i no acceptar la nostra personalitat ni interessos

Que ens exigís tasques que formaven part dels seus deures

Viure alguna d'aquestes situacions durant les etapes més vulnerables, la infància i l'adolescència, ens deixa en un estat molt gran de soledat i inseguretat per les properes etapes.

Quan som petites i depenem de la nostra mare (o de qui ens cuidi) mai pensem que la nostra mare s'equivoca i que el que fa està malament. Al contrari, pensem que el problema està en nosaltres i que, en tot cas, si hi ha quelcom defectuós està en la nostra manera de ser i funcionar.

Moltes persones que conec arriben a la etapa adulta arrossegant moltes ferides que tenen el seu origen en aquesta relació i en la inseguretat per la que s'ha caracteritzat el vincle.

Per això és complicada aquesta relació, perquè a vegades sentim la contradicció del nen o la nena que vam ser, i de l'adulta que som avui i que ens dificulta saber què hem de fer per sentir-nos més en coherència.


Els punts que poden ser claus per començar a reparar aquesta relació es:

Acceptar el que sents i no obligar-te a que les teves emocions siguin unes altres.

 Dir-te que és normal i no passa res si penses, actues i ho fas diferent a ella

Trobar la manera de no participar en dinàmiques que et fan mal, com per exemple, fer-te càrrec i buscar solucions que ella no demana actualment

 Saber que no ets la única que travessa aquesta situació i buscar suport

 Poder pensar què t’agradaria quan no estàs amb ella i així a l’hora de transmetre el teu desig és més fàcil ser ferma amb el que t’has compromès amb tu

 Si sents que és complicat posar límits, després de veure-la troba un espai per tornar a la calma

Si no sents representada la teva experiència materna en aquestes paraules, recorda que és un tema complex i és molt millor fer-ho de manera personalitzada. Si sents que aquests punts claus no són suficients, demana ajuda per a que puguis fer-ho acompanyada.