Quan es va quedar embarassada la meva dona jo em plantejava la idea de poder donar el pit a la criatura. Quan vam saber que eren dos doncs amb més motiu.

El meu ginecòleg ni tan sols n'havia sentit a parlar. Però de casualitat l'hi vaig comentar a la llevadora, em va dir que volia fer un estudi sobre el tema i que m'aniria ajudant, així que a les visites de seguiment d'embaràs de la meva parella vam fer seguiment d'embaràs i d'inducció. 

La clau va ser l'estimulació manual, l'ús del tirallet, molta constància: cada 3 hores 5 minuts. I així cada dia. Havia passat un temps i vam veure que no acabava de rutllar. Va ser aleshores quan em vaig prendre domperidona. En el meu cas no hi va haver tractament hormonal previ perquè venia d'una estimulació ovàrica per fer una fecundació per mètode ROPA. 

Poc temps més tard vaig aconseguir treure'm les primeres gotes, i amb aquesta constància i culet a culet cada tres hores, vaig començar a produir el meu propi banc de llet i congelar-la abans no vinguessin els bessons. 

El postpart de la meva dona va ser molt complicat, i ens vam trobar sense cap mena de suport (sobretot en l'àmbit emocional), per mirar de tirar endavant els nostres petits. Un d'ells tenia baixades de sucre i es desmaiava. Ens van apretar perquè els donessin suplements (volíem utilitzar la llet que jo ja m'havia extret).

A l'hospital ens van dir que mentre la criatura no s'estabilitzés només podia donar-li el pit la meva dona, la mare gestant i que després del pit se li donaria un suplement. Un dels comentaris que ens van fer va ser que si tinguéssin banc de llet materna a l'hospital se li donaria del banc.

Jo tenia llet madura i la meva dona no. Tot i això ens deien que era millor que jo no li donés el pit. Segons deien perquè no hi havia prou estudis. Era llet normal. Era la meva llet. D'acord, no havia gestat jo. Però la meva llet també era vàlida. Vam fer el que vam poder. Vam sortir de l'hospital amb una lactància mixta. 

A cada presa ens canviàvem els nadons. Teníem fins i tot una mena d'Excel per aclarir-nos. Durant 4 mesos vam poder alletar les dues els nostres fills. Per mi va ser increïble. Va ser un regal. Em vaig informar moltíssim.

Més tard, però quan em vaig incorporar a la feina a poc a poc la llet es va anar reduint. Però més que per les hores que jo estava fora (des de les 8 del matí fins a les 7 de la tarda), perquè ens van apretar tant amb el suplement que els nostres fills un dia van dir prou i només van voler biberó. 



Tot plegat, encara que només van ser quatre mesos, va valer la pena. L'esforç, el sacrifici l'estimulació. A la tercera filla que hem tingut l'he gestat jo i l'estic alletant jo. Ara té un any i mig i no tenim data de finalització.