Vivim en un moment on moltes coses que estava totalment normalitzades i que ningú es plantejava perquè es feien així, ara es qüestionen i això és fantàstic!

Volem que els nostres fills no digui mentides i que confiïn en nosaltres. Malgrat això, nosaltres perpetuem amb la millor de les intencions forces mentides, sobretot quan són petits. Pensem-hi.

Se li comença a moure la primera dent i llavors la la iaia li diu que vindrà el ratolinet Pérez i li portarà un regalet o que la fada de les dents s'emporta les dents dels nens i nenes bons. I tu, amb cara de pòquer perquè no t'havies plantejat com volies gestionar aquest tema.

I aquí està el primer error, no anticipar-se per poder valorar de forma conscient, consensuada i assossegada, com vols gestionar aquest tema a la teva família.


Si decideixes entrar en el joc imaginari, deixa-li clar des del principi si és el ratolinet, la fada o qualsevol altre personatge el que vindrà a casa. Quan ho facis, observa i escolta. Sovint, no detectem pors amagades. I és que, si t'ho pares a pensar, pot angoixar una mica creure que un ratolinet se't posarà sota del coixí per endur-se'n la dent.

Si veus que li fa por, sempre la pots deixar fora, als peus de la porta o dir-li que si li fa por no vindrà i que, per tant, serà el pare o la mare els que li posin el regalet. Estigueu tranquils, no traumatitzareu la criatura. En el fons, l'únic que li fa il·lusió és el regalet.

Si una cosa he après sent mare, és que l'important és que les criatures estiguin contentes relaxades i felices, ja sigui creient que el tió caga, que el ratolinet porta dinerets o que els pares i les mares deixem regalets quan se'ls hi cau una dent.