Les proves PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) són un estudi internacional de competència lectora que es realitzen cada cinc anys a l'alumnat de diversos cursos.

Les dades de l'any 2021 mostren un nivell molt baix de comprensió lectora en un 11,2% de l'alumnat de 6è de primària. Les primeres dades, segons explica Joan Cuevas, director general d'innovació educativa, històricament ja eren negatives. Però les obtingudes postpandèmia són encara més preocupants.

És per aquest motiu que s'han encarregat una sèrie d'informes per trobar el perquè de tot plegat. Des del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu alerten d'una forta davallada d'hàbits lectors entre les famílies catalanes. Només un 16% de les famílies disposen de més de 200 llibres a casa seva.

"Entendre què està passant és complex: ja fa anys que les dades són baixes, però amb la pandèmia encara han baixat més. També hem d'entendre que a Catalunya hi ha un volum més gran d'alumnat amb vulnerabilitat, nouvinguda, i això també hi juga un paper important", explica Joan Cuevas.

Després de llegir i analitzar les dades s'intentarà activar tan aviat com sigui possible el model de biblioteca escolar, a més hi haurà una aportació econòmica perquè es renovin els fons dels centres. "El sistema està sobrecarregat i és molt difícil fer una revisió del contingut de les biblioteques de tots els centres", explica Cuevas.

"És rellevant que hi hagi projectes de centre diferents però no desiguals. Ens trobem en un moment de transició cap al respecte i l'autonomia dels centres, perquè amb la complexa societat en la qual ens trobem avui dia, esperar que hi hagi un únic model no és de rebut", assegura Cuevas.

Quan li preguntem si la digitalització de les aules suposa una amenaça ens contesta que hi ha dos reptes que es trepitgen: "Els hem de fer competents digitalment i també en competències lectores i ho hem d'entomar de manera proactiva, implicant a les famílies, amb formació interna dels centres per tal que el personal docent tingui les eines bàsiques.

El problema del pla digital, és que els fons són europeus i només està pensat per destinar-ho en panells interactius i competència digital docent. "Hem intentat minimitzar la part de panells justificant els de centres que ja en tenien i dedicant part dels recursos a espais més calmats que no siguin d'absorció de pantalles: llengües, comunicació, ciències socials, chroma per poder treballar des de diversos àmbits, un catàleg de robòtica o per exemple sensors per treballar-ho si el centre vol a un hort", ens explica Joan Cuevas.