Heu decidit passar un cap de setmana amb unes amistats. Cadascú té un estil de criança diferent, menja de manera diferent, té unes normes a casa seva, va a dormir a una hora diferent i hem de poder ser flexibles, però també hem de poder posar límits sans, que respectin a tothom.

Parlar-ho abans: Poder preparar l'estada amb antelació, saber què es farà, on es menjarà, com s'organitzarà la nit és clau per una bona entesa. També podem posar sobre la taula les nostres normes i poder dir "prefereixo encarregar-me jo del menjar perquè a casa no mengem sucres afegits", o bé "tingueu en compte que el meu fill té molts problemes de son i ens agradaria que a les 9 com a tard estigui dormint". Si bé és cert que un dia és un dia, aquest dia pot portar conseqüències negatives per un determinat infant, independentment que a un igual no li suposi tant de trasbals.

Anticipar a les criatures: Cal que les criatures coneguin què es pot fer i què no, anticipar-los una mica quin serà el pla perquè puguin entendre què passarà. No es recomana fer-ho amb un mes d'antelació o diverses setmanes abans perquè hi ha criatures que els pot generar cert nerviosisme aquest fet. Recordem que el temps passa diferent pels infants i fins a certa edat no estan preparats per tenir noció del temps. També és bo explicar-los que a cada casa és diferent i per tant, hi haurà límits diferents que intentarem respectar-los.

Les altres persones no són endevines ni coneixen a les teves criatures ni la teva voluntat: no podem pretendre que les altres persones actuïn com ho faríem nosaltres, bàsicament perquè som persones diverses i encara que tinguem afinitat ho fem de maneres molt diferents. En tot cas si hi som allà, nosaltres com a pares/mares/tutors/tutores hem de ser qui marquem els límits, i si la nostra criatura està amb una altra persona adulta pel que sigui haurem de confiar en ell/a, si ens preocupa molt un tema caldrà avisar-lo: "Preferim que si ve a berenar a casa vostra no mengi galetes". 


Flexibilitat però amb moderació: Quan convivim en comunitat hem de tenir certa flexibilitat però mai sense perdre de vista el nostre benestar ni el de les criatures.

Assertivitat: Si hi ha alguna que se'ns fa molt feixuga l'hem de poder dir de manera assertiva, sense culpabilitzar les altres persones ni les altres maneres de fer, sempre que l'altra persona estigui preavisada que quelcom no t'agrada i no ho vols per la teva criatura. De vegades explotem quan ens sobrecarreguem, quan ja no podem aguantar més la situació. Sempre és millor no arribar a aquest punt, per la nostra salut mental. 

No és senzill, ho sabem. Però aquestes són algunes de les principals claus.