La Cristina i la seva parella porten des del 2017 mostrant a les xarxes, des del compte
@babymachismos, aquella publicitat que, mitjançant
estereotips masclistes, sexualitza i etiqueta als infants segons el sexe que se'ls assigna a l'hora de néixer.
Va crear aquest compte davant de la indignació que li va representar, quan va néixer la seva filla, que li preguntessin
si era nen o nena per decidir el color que vendrien un objecte o un altre. "Es tracta d'una eina del màrqueting per vendre més i limitar l'aprofitament dels productes"; ens explica.
"Cada any igual: per Halloween i Carnaval ens mostren catàlegs amb nenes vestides d'infermera i nens de metge, durant l'estiu volent vendre biquinis a les nenes i sexualitzant així els seus pits, durant la tornada a l'escola o finals de curs venent vestuari poc còmode i sexista, i per Nadal
joguines per nens i altres joguines per nenes", assegura.
Tot i que cada vegada les marques són més conscients que els/les consumidors/es estan més en contra d'aquesta distinció masclista, segons ens diu, tant fabricants com anunciants ho segueixen fent perquè
encara els surt a compte.
"Marques com Decatlhon han eliminat les categories nen/nena de la pàgina web, hi han posat nens, però els productes segueixen sent els mateixos.
Rosa i blau"; ens diu. "Encara hi ha moltes famílies que no se senten còmodes amb colors que no siguin aquests, i són també moltes les famílies que diuen: jo li compro rosa perquè la meva filla m'ho demana. Potser ens hauríem de preguntar per què el nostre fill no. No és quelcom innat".
La Cristina ens explica com marques com Aldi s'han posat en contacte amb ella per tal de tenir present
aquest punt de vista al seu catàleg. "De vegades hi ha marques que hi posen voluntat però no se'n surten perquè potser la matriu de l'empresa és a un altre país on aquestes desigualtats són encara més grans o potser no són prou conscients".
"El polèmic llibre d'activitats del Lidl també és un exemple
. No és acceptable que un quadern així estigui en un punt de venda", ens assegura.
Tampoc PLV (publicitat al lloc de venda), destinats a nens o nenes
cada una amb un missatge, com va passar en aquest altre polèmic anunci de Carrefour.
Aquests exemples són clars, ens diu, però n'hi ha d'altres que són més subliminals i moltes famílies no detecten.
La coeducació, ens explica,
passa també per regular aquesta mena de missatges sexistes.
La Cristina ens assegura que
és optimista. "A poc a poc les coses estan canviant. La gent cada vegada n'és més conscient i també les marques. Esperem que d'aquí a uns anys no hi hagi ni objectes ni colors publicitats per nens o per nenes, que condicionen l'elecció de les nostres criatures a l'hora d'escollir regals", ens diu.
