Calaveres, teranyines, bruixes i bruixots,... Cada vegada més, Halloween guanya presència als carrers, als aparadors i, fins i tot, a les escoles. Temps enrere aquesta festa d'origen celta, molt popular als Estats Units, no se celebrava a Catalunya i en els darrers anys s'ha acabat estenent arreu. 

Però compte, perquè no totes les criatures viuen igual aquesta tradició. I és que la recreació de personatges i escenaris malèfics o terrorífics pot arribar a causar molta por a alguns infants. "No saben distingir entre el que és real i el que no, al seu cap s'imaginen moltes coses i per més que els diem que és una disfressa, són incapaços de racionalitzar-ho", explica la consultora de criança conscient Míriam Tirado.

Què pots fer si el teu fill o filla té por de Halloween? Aquí alguns consells de l'especialista: 

 Observa i anticipa't. Com reacciona o quines preguntes et fa el teu fill o filla davant d'objectes o decoracions de Halloween? Li fa por? Li genera inquietud? Prepara't per acompanyar-ho. 

Acompanya la por. Valida les seves emocions, explica-li que és normal que les decoracions o les disfresses li causin por. I que ets allà per acompanyar els seus temors. 

No jutgis. Que tingui por de Halloween no vol dir que sigui menys valent/a ni indica cap dificultat de futur. 
 
Tingues paciència. No t'estranyi que la por s'allargui després de la festivitat. La inquietud pot durar més dies, no tinguis pressa perquè desaparegui el malestar. 


També hi ha infants que els agrada disfressar-se i que ho passen malament. Tot i això, hi ha certes edats que ho acaben fent condicionats per la pressió de l'entorn, per la voluntat de pertànyer a un grup i no quedar-ne exclòs.

Segons ens explica el psicòleg de La Fita Psico, Roger Aranda, la majoria d'infants dels 0 als 5 anys, no estan preparats per trobar-se amb canvis sobtats, per veure el seu pare que sempre ha anat amb barba de sobte sense barba, o amb un canvi físic totalment diferent.

"Això pot provocar una sèrie de neguits que s'han d'acompanyar", ens explica. "De vegades les famílies s'encaparren que pel fet de disfressar-se s'ho passaran bé, però l'última paraula sempre l'ha de tenir l'infant. Si ha de provocar sensacions desagradables no s'hauria de fer", assegura. 

En aquest sentit hem de preguntar-nos si estem cobrint les nostres necessitats o les de l'infant. 

Més enllà dels 5 anys: Què sol passar amb infants més grans? "No és fàcil trencar la finestra i dir: jo no em disfresso. Disfressar-se a determinades èpoques de l'any s'integra com una realitat normativocultural i si algú no vol fer-ho les famílies hem de ratificar aquest criteri personal i no exercir més pressió. D'aquesta manera estarem construint una personalitat segura, reafirmar qui és ell, els seus ideals i les seves creences" assegura el psicòleg.

Com es pot fer de manera que sigui respectuosa?

Proposant i mai obligant.

Amb accessoris de forma subtil.
 
Proposant materials que els puguin ajudar a identificar-nos i reconèixer-nos.

Familiaritzar-se amb jocs de rol simbòlic contextualitzats en el moment de Halloween.

Obrint el baül de les disfresses deconstruïdes i jugar a disfressar-se amb complements davant d'un mirall i experimentar amb tots els elements.