Fé Ngô

Guia útil per tenir cura de la salut mental durant el postpart

8 imprescindibles per un bon acompanyament emocional després de parir

12 de febrer de 2024 a les 07:00h
Fé Ngô
Socialment, s'associa el puerperi amb la felicitat; tothom espera que quan la criatura neix les dones estiguem felices. La realitat del postpart, en canvi, és força més complexa i moltes dones viuen les primeres setmanes i mesos del postpart amb tristesa i dolor.

La depressió postpart és el trastorn de l'estat d'ànim més freqüent durant el postpart i es calcula que la pateixen entre el 10 i el 15% de les dones. Segons la Societat Marcé Espanyola de Salut Mental Perinatal (MARES), el 75% de les dones no són diagnosticades ni tractades degudament.


Però, com s’acompanya la salut mental de les mares en el postpart? I aquest acompanyament emocional és només necessari en cas de patir una depressió postpart? En quin moment es recomana contactar amb una psicòloga perinatal? Per quin moment és crucial posar la salut mental materna al centre?
 

A continuació, t'hem resumit el CriarMeets amb la psicòloga perinatal, sexòloga i cocreadora de NUA Clínic Helena Àngel i que et poden ajudar a entendre millor la complexitat de la salut mental durant el postpart:
 

Quan he de recórrer a l'acompanyament d'una psicòloga perinatal?

Gestar i parir una criatura comporta un seguit de canvis físics i emocionals que malgrat que sovint es normalitzin, cal tenir en compte. La salut mental continua sent tabú a la nostra societat i la salut mental materna ho és encara més. Tot i que cada cop existeixen més xarxes de suport a la maternitat, moltes dones continuen vivint-la amb solitud i sense recursos i de vegades això acaba sent insostenible.

Segons la psicòloga perinatal Helena Àngel, qualsevol dona hauria de demanar ajuda quan senti que no pot sostenir per si sola tot allò que es remou durant el postpart. Tanmateix, constata que la nostra societat associa erròniament la necessitat d'aquest acompanyament perinatal per les gestants que han patit un part traumàtic o una pèrdua gestacional, per exemple, quan segons Àngel, n'hi ha moltes dones que sense haver patit res de tot això requereixen recursos i suport d'una professional especialitzada.

 Sí, pots tenir un part respectat i necessitar ajuda psicològica

De la mateixa manera que l’acompanyament d’una psicòloga perinatal en les dones que pateixen violència obstètrica o un part traumàtic és imprescindible per treballar la aquesta ferida, Àngel considera fonamental normalitzar que una dona que ha tingut un part respectat pot necessitar aquest acompanyament durant el seu postpart.
 
La maternitat i la criança poden ser un punt d’inflexió a la vida i la salut de moltes dones, gestar i parir una criatura ens travessa de dalt a baix, i és habitual que aquesta etapa vital remogui vivències passades de la nostra salut sexual i emocional. Per això, davant tots aquests canvis i moviments, disposar d’una professional especialitzada pot ser fonamental per viure aquesta etapa vital de manera saludable.

“De la mateixa manera que quan ens fa mal l’esquena anem a un fisioterapeuta o quan tenim mal de panxa anem al metge, cal entendre que quan alguna situació en concret ens provoca malestar està bé demanar cita amb una psicòloga”, recorda Helena Àngel. 
 
El meu primer part va ser traumàtic i tinc clar que no vull tenir més criatures, necessito teràpia igualment?

La resposta de la psicòloga Helena Àngel és contundent: "que una gestant pateix un part traumàtic requereix acompanyament d'una psicòloga perinatal sempre, vulgui o no tenir més criatures".

I va més enllà, cal que socialment validem i respectem que aquestes mares no vulguin tenir més criatures. I ho diu perquè, com acostuma a passar amb altres qüestions que tenen a veure amb la salut mental de les mares, sovint, l'entorn d'una persona que ha patit un part traumàtic assegura no voler tenir més criatures qüestiona la seva decisió amb frases com "per haver patit un part d'aquestes característiques un segon part no ha de ser igual"; o "si t'ho treballes, podràs tenir més criatures".

En aquest sentit, Àngel assegura que l'acompanyament psicològic és fonamental després d'un part traumàtic vulguem o no tenir més criatures perquè "un trauma requereix un espai i un acompanyament especialitzat que ens permeti donar ve a tot allò que hem patit". Dit això, constata que una persona que ha patit violència obstètrica pot sanar la seva ferida i viure un segon o tercer part respectat o pot decidir, senzillament, no tenir més criatures.
 

La mapaternitat pot fer trontollar les teves relacions

Davant la mancança d’un acompanyament en salut mental materna, moltes mares recorren a xarxes i grups de suport mutu, que sovint serveixen per identificar la necessitat d’aquest acompanyament de la mà d’una psicòloga perinatal.

En aquests espais com el CriarMeets, cada cop més dones comparteixen sentir-se malament i preocupades perquè, un cop han estat mares, senten que totes les relacions comencen a trontollar; amistats que es distancien o es trenquen, familiars que qüestionen la maternitat i el model de criança, parelles que s’allunyen... L’arribada d’una criatura remou moltes coses, moltes vivències de la gent que l’envolta i com a conseqüència, és normal que les relacions es transformin.
 
Per a moltes mares aquests canvis en el seu entorn acaben sent dolorosos i sovint els viuen des de la culpabilitat, per això és important normalitzar que això passi i saber que tot s’acaba posant a lloc. És normal que no vulguis separar-te de la teva criatura i que la tinguis al pit el temps que necessitis; com és normal que li donis el biberó si així ho has decidit; és normal que et molestin els comentaris de la gent del teu entorn i que la gent del carrer que no coneixes de res, vulgui tocar la teva criatura; és normal que no et vingui de gust sortir i que els plans que feies abans amb les teves amigues et facin mandra ara.

“Acceptar que això passi és determinant per viure-ho sense culpa i per entendre que la responsabilitat no és de les mares; és un procés natural que forma part de la vida”, explica la psicòloga Helena Àngel.
 
És normal que les discussions amb la parella incrementin

De fet, la primera relació que es transforma amb l’arribada d’una criatura és la de la mateixa parella. Quan neix una criatura, neix també una nova família amb nous rols i aprenentatges. I per encaixar aquest nou engranatge familiar sovint cal temps i, sobretot, comunicació.
 
Segons la psicòloga Helena Àngel, és molt recomanable que durant la gestació la parella aprofiti per potenciar la comunicació com factor protector. “L’embaràs és un bon moment per buscar informació d’allò que ens preocupa, per compartir reflexions sobre la ma/paternitat que volem per les nostres criatures i també per buscar recursos i estratègies que ens puguin ajudar un cop neixi la criatura”, recorda Àngel i assegura que establir aquesta comunicació acaba sent determinant durant el postpart.
 
Si no s’ha pogut establir aquesta comunicació prèviament, o quan les discrepàncies arriben un cop ha nascut la criatura, el més important segons Àngel és poder parlar obertament i buscar ajuda, si s’escau. “Sovint, em trobo amb dones que venen a consulta sense que les seves parelles ho sàpiguen o, fins i tot, dones que venen perquè la parella considera que és un procés que han de fer elles”, explica.

Sigui quina sigui la casuística de cada família, l’Helena considera que cal valorar-la de manera personalitzada i que sovint la millor opció és iniciar un procés amb un dels dos i, de tant en tant, incloure la parella en l’acompanyament. 


Si tens més criatures, és habitual que sentís que et rebutgin, no és culpa teva

Moltes mares coincideixen en afirmar que en segons, tercers o quarts postparts el més dur no és el procés físic que transiten sinó la culpa per no poder sostenir les filles i fills grans. La culpa neix durant l'embaràs, pel fet de no tenir una o més criatures que et necessiten i no poder dedicar-li la mateixa atenció a la qual creix dins teu; hi ha dies que, fins i tot, ni tan sols has pogut sentir els seus moviments a la panxa. I, finalment, quan coneixes la teva criatura a l'altra banda de la pell, la culpa torna a treure el cap, aquest cop, per no poder sostenir el teu fill o filla gran.

Per gestionar la salut mental materna durant la bimaternitat la clau és rebaixar autoexigència i treballar la comunicació amb les criatures grans. Dependrà de les seves edats, però posar paraules al que passa és fonamental segons Àngel. "Segurament els fills i les filles grans troben a faltar la seva mare, malgrat tenir-la al seu costat, potser estan tristos i tenen ganes d'una abraçada.

Expressar-ho és importar i si ho demostren a través de rebequeries cal tenir molt present que no ho fan per emprenyar-vos sinó perquè necessiten també treure tot el que s'està removent dins seu", explica. Tanmateix, assegura que si amb aquesta comunicació no n'hi ha prou i la situació es fa insostenible, es recomana demanar assessorament amb una psicòloga infantil que segur que facilita recursos per transitar millor aquesta situació.
 

Si fa sis mesos que has parit, és normal que no tinguis ganes de tenir sexe

La sexualitat durant el postpart ha estat històricament silenciada i estigmatitzada. Però que passa amb el desig sexual durant el puerperi? És normal no tenir ganes de sexe durant setmanes i mesos? Sí, ho és, com també ho és que hi hagi dones que tinguin desig de la mateixa manera que abans de gestar i parir a la seva criatura.

De la mateixa manera que el desig sexual que en algunes dones incrementa durant l'embaràs a causa de les altes xifres d'hormones com la progesterona i els estrogens, desapareix en alguns casos amb la baixada de la libido provocada per la prolactina que segrega el cos un cop neix la criatura.

Això, acompanyant del malestar físic, la manca d'hores de son i de l'alteració emocional que pateixen algunes mares, fa que el desig de vegades trigui a tornar. I, de nou, moltes mares viuen aquesta situació amb culpabilitat.


I la clau per transitar aquesta culpa i gestionar la relació de parella passa per la comunicació, segons Àngel. És important que les mares puguin expressar el que viuen i senten i recordar que la sexualitat és molt ampla i que en el dia a dia es pot reforçar de múltiples maneres més enllà de la penetració. Durant el postpart, les abraçades, els jocs, els detalls, les estones junts són imprescindibles i, per sobre de tot, cal fugir de la pressió.

En aquest sentit, Àngel assegura que l'acompanyament psicològic és fonamental després d'un part traumàtic vulguem o no tenir més criatures perquè "un trauma requereix un espai i un acompanyament especialitzat que ens permeti donar ve a tot allò que hem patit". Dit això, constata que una persona que ha patit violència obstètrica pot sanar la seva ferida i viure un segon o tercer part respectat o pot decidir, senzillament, no tenir més criatures.
 
És normal que la teva parella et toqui i sentis rebuig durant el puerperi

Gestar i parir és posar el cos al centre. Quan una persona gestant es queda embarassada el seu cos passa de ser seu a estar al servei de la seva criatura i això també té conseqüències. Parir implica sostenir una criatura durant moltes hores i quan, per fi, s'adorm i aquesta mare recupera la propietat del seu cos durant un temps que acostuma a ser limitat, és habitual que necessiti gaudir d'aquesta breu llibertat.

Segons Àngel el rebuig és normal i sovint respon al que s'anomena "saturació de pell". Durant el postpart immediat el nadó necessita estar molt a sobre, fent pell amb pell durant hores. Quan la mare dona el pit, aquest contacte és encara més estret i el rebuig pot incrementar.


En aquest context, les mares que, alhora, poden tenir altres criatures o la parella que també volen contacte i pell, acaba sentint un rebuig per tot allò que no és el seu nounat. I és en aquest context on es pot fer aquesta sensació de rebuig que res té a veure amb l'estima cap a la parella, en aquest cas.

En cas que això et passi, cal potenciar la comunicació amb la parella, explicar-li com et sents i quines sensacions es desperten quan et toca els pits, per exemple.

Rep el millor contingut al teu correu

Newsletter

Afegeix el teu email i fes clic a "Continuar".


 
Saioa Baleztena
Periodista especialitzada en embaràs, part i postpart
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Martí Albesa
per Lluís Girona
El Govern accedeix a la proposta del Consell d'Educació de Catalunya que demanava tenir cinc dies laborables per preparar el retorn a les aules
Imatge il·lustrativa
Guillaume de Germain
per Alba Castellvi Miquel/Irene Ramentol
Claus perquè els infants es posin reptes, amb una mirada inclusiva
Imatge il·lustrativa
Ksenia Makagonov
Hi ha aprenentatges que superen els riscs des del punt de vista neurocientífic
Imatge il·lustrativa
Departament d'Educació
per Irene Ramentol
Propostes pedagògiques per Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres
Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat