Durant la gestació, es produeixen una sèrie de canvis en la família, especialment en la dona, totalment transformadors. Se'n parla més aviat poc del que cal esperar en l'àmbit emocional d'aquesta crisis normativa i a la vegada necessària.

És per això que les expertes en psicologia perinatal Ibone Olza i Patricia Fernández Lorenzo acaben de publicar un llibre "Psicologia de l'embaràs", dirigit especialment a les professionals que acompanyen a gestants des de diversos àmbits. Davant la situació actual hem demanat a la Patricia Fernández Lorenzo que ens resolgui els següents dubtes: 

El vincle amb la criatura és fonamental pel seu desenvolupament. Com es pot treballar la construcció del vincle des del ventre matern?

Per tal de facilitar el procés de vinculació de la mare cap a la seva criatura hem de començar per revisar la manera com escoltem a les embarassades. Cal facilitar que comparteixin les seves necessitats i emocions, permetre avançar en les auto-cures per tal d'afavorir també les cures del bebè.

Per això hem de conèixer què és propi sentir i experimentar en aquesta transició, entendre l'ambivalència com quelcom saludable, saber sobre transparència psíquica i saber també els canvis que experimenta el cervell. 

Hem de fomentar que cada mare transiti al seu ritme sense imposar-li la manera de fer-ho. Donar veu i escoltar a les mares ajuda al fet que cada una prengui consciència de les seves necessitats i ens permet a qui les acompanyem posar al seu abast el que cada una necessiti per cuidar-se.

El vincle matern filial és part de la connexió que cada dona estableix amb ella mateixa i que inclou les seves necessitats i sentits. Això és el que podem cultivar. 

Com ho poden treballar les parelles no gestants? 
La parella durant l'embaràs té l'oportunitat d'ocupar el seu lloc com a suport emocional de la diada en desenvolupament. 

Escoltar, entendre que els rols i vivències són diferents, entendre també el principi d'equitat i des d'aquí fer costat a la part més vulnerable constituïda per la diada mare-bebè. També les parelles travessen aquesta crisi del desenvolupament que les prepara per a la transformació en la seva identitat per la qual cosa l'expressió emocional i procurar-los les cures necessàries és extensible a elles i ells.

Quins són els contextos anomenats de riscs per les embarassades. La pandèmia pot ser un d'ells?

Hem volgut visibilitzar l'impacte dels sistemes que rodegen les gestants i en particular les diverses violències que massa vegades comprometen les dones i que inclouen la violència obstètrica, la pobresa i la marginalitat. I sense cap mena de dubte la pandèmia ha disparat les pors de tota la societat justificant en el seu nom pèrdues de drets i de cures fonamentals per un bon desenvolupament psicoafectiu. 

Com es pot combatre l'ansietat que pot generar? Com cal treballar-ho?

Cal apel·lar a tota la societat i recordar el que ens juguem en cada embaràs i en cada maternitat. Filar prim en les cures, observant més i escoltant més a cada mare en la seva realitat, individualitzant l'atenció i sent creatius. Davant la por, que dispara les reaccions de lluita o fugida ansiogèniques, escoltar i escoltar-nos, humilitat davant de les moltes vivències, i entendre que les i els professionals estem al servei de les mares i no a la inversa.

Una eina important han estat els grups de suport i acompanyament, però en temps de pandèmia és força complicat tot plegat. Quins consells ens podeu donar?

Tot i les dificultats que afegeix la pandèmia per les trobades, comptem amb espais virtuals que contribueixen a crear xarxa entre mares. Obrir-se a compartir experiències íntimes i sentir-se reflectides en altres mares, han estat una opció per a més d'una. Tot i això, els contextos on compartir necessitats afectives, pors, psicobiografia o emocions doloroses, segueixen sent escassos per la majoria.

Les trobades íntimes entre professionals i gestants són un espai poc aprofitat. La diferència la marca el fet que s'hagi creat una relació significativa que afavoreixi l'obertura emocional i que resulti terapèutica.

En quina mesura la informació pot ser una eina empoderant?

[GotaVerdaBuitπ En la mesura que permeti la llibertat d'elecció, en la mesura que ens donem permís per tal que les coses no siguin d'una única manera imposada. En la mesura que les professionals tradueixen alguns símptomes explicant a les gestants que aquests són part natural del procés i que parlar d'ells en un espai terapèutic.

Què significa l'expressió "fer malbé l'embaràs"?

Així anomenen les llevadores holandeses quan alertem en excés, i encara que es vulgui protegir, causem preocupacions contraproduents i sovint evitables.

Com viure un embaràs i postpart sa psicològicament parlant?

S'hauria de començar per convidar a cada embarassada a donar-se diversos permisos: a sentir, a expressar, a ajustar ritme, a buscar el plaer, a demanar i a rodejar-se de persones amb les quals se senti ben rodejada.