Aj Calafell

STOP al malbaratament alimentari també als menjadors escolars

Més de 260.000 tones d'aliments llençats a les escombraries l'any 2019 a Catalunya. Parlem amb la Cristina Romero, impulsora del projecte "la comida no és basura".

Aj Calafell
A Catalunya cada any van a les escombraries més de 200.000 tones d'aliments totalment aprofitables. L'any 2019 en van ser 260.000. Un terç d'allò que es produeix al món acaba a les escombraries. Alhora, els problemes econòmics de les famílies incrementen, i cada vegada són més les persones que tenen dificultats per proporcionar a les seves criatures els aliments que necessiten.

Davant d'aquesta injustícia social han nascut diversos projectes i campanyes de conscienciació per tal d'evitar que el menjar, també a les nostres llars, acabi a les escombraries. Un d'aquests projectes és el de Cristina Romero, que fa anys que lluita per acabar amb el malbaratament alimentari que hi ha també als menjadors escolars.


Com va començar el projecte?

El projecte va començar l'octubre de 2015 després de la reunió d'inici de curs escolar a on la responsable del càtering va informar els pares i mares que el menjar que sobrava es llençava a les escombraries. Aquí vaig decidir que això havia de canviar.


Amb quins impediments us vau trobar?

Bàsicament el redactat de la Llei de Seguretat Alimentària i Nutrició 17/2011 del 05/07 està redactat d'una manera molt ambigua i de manera confusa i és el que provoca que tota aquella empresa productora de menjar preparat o tota aquella entitat que comercialitza o serveix aliments, llenci tot l'excedent alimentari per eximir-se en cas d'intoxicació. Falta un punt de valentia i de compromís. Per aquest motiu i davant el repte que suposava "convèncer" a totes aquestes entitats de donar una segona vida a aquests aliments, em vaig decidir per intentar canviar aquesta Llei i canalitzar a un bon destí tot aquest excedent.

Com ha anat evolucionant?

Ha anat evolucionant a pas lent però segur. Durant un any vaig recollir més de 250.000 signatures (a través de la plataforma Change.org) i el 19/10/2016 les vaig portar al Congrés dels Diputats a on em vaig reunir amb diversos grups polítics amb un gran interès i compromís per part d'ells. Durant aquest per iode hi ha hagut canvi de Govern i diverses discrepàncies i la pandèmia actual ha fet passar a un segon terme aquesta petició.

La campanya de recollida de signatures continua oberta. Animo a tot aquell que vulgui que signi i comparteixi. Per sort, el Parlament de Catalunya va aprovar el passat 04 de març de 2020 la Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari a Catalunya a on d'entre altres punts molt importants, s'inclou incorporar en els contractes públics i els convenis de gestió de serveis relacionats amb la gestió d'aliments, clàusules per a prevenir les pèrdues i el malversament alimentari.

Vaig tenir la gran sort i plaer de poder comparèixer en comissió i aquest és, sense cap mena de dubte, un dels punts que volia que s'inclogués per poder aprofitar l'excedent alimentari d'escoles. A més, les escoles hauran d'incloure al seu pla d'estudis, un punt específic d'informació i formació pel personal del menjador i els alumnes respecte a l'aprofitament d'aliments i l'optimització de recursos. 

De fet durant la recollida de signatures vaig contactar amb centenars d'escoles perquè s'adherissin a la campanya i així ho van fer (sobretot les que no tenien cuines « in situ » i havien de dependre d'empreses de càtering). També vaig visitar escoles amb cuina pròpia i vaig poder comprovar que la clau per donar l'excedent diari era etiquetar, congelar i garantir una entrega amb les condicions higiènico-sanitàries necessàries.

Com poden participar-hi altres centres si ho volen?

Actualment hi ha molts centres que signen convenis amb entitats socials o fundacions per donar un segon ús al qual sobre. També val a dir, que cada cop són més les escoles que adapten les racions a cada comensal i per aquest motiu s'ha d'aprofitar cada cop menys. Tota aquella escola que em vulgui escriure i exposar la seva situació per rebre ajuda, serà benvinguda. Poden escriure'm a [email protected] Necessitem molta empatia per part de tothom i ganes d'ajudar. Avui ets tu i demà puc ser jo.

Quina seria la situació ideal?

Es plantegen diverses situacions ideals: des d'aprovar una "Llei del Bon Samarità" com existeix als Estats Units i que des de fa anys intenta instaurar el meu gran amic Joan Marc de Miquel. És aquella Llei en la qual la bona acció eximeix de responsabilitat a aquell que la realitza; també seria bo que per defecte totes aquelles empreses de càtering que treballen a hospitals, presons, geriàtrics, menjadors laborals, hotels i escoles, per descomptats, signessin per defecte un conveni de col·laboració amb entitats socials per aprofitar tot l'excedent d'aliments.

Pensem que al món un terç del qual es produeix acaba a les escombraries. L'impacte mediambiental, social i econòmic és immens. 

Quins consells donaries també des de casa a les famílies per evitar el malbaratament alimentari?

Planificar les compres
Evitar les ofertes 3x2
Intentar comprar a granel en la mesura que es pugui
No cuinar més del necessari
 Congelar el que sobri
Aprofitar les ofertes de supermercats i botigues d'aliments comprant productes rebaixats per caducitat curta.
Saber distingir entre data de caducitat i consum preferent.


La Cristina Romero va veure com es malbaratava menjar a l'escola del seu fill. L'any 2016 va aconseguir més de 230.000 firmes a Change.org i amb aquestes firmes va anar al Congrés per demanar que es canviés la legislació. Ara és una de les grans referents i expertes en malbaratament alimentari a les escoles
Alba Carreres
Responsable editorial de Criar.cat
CONTINGUT RELACIONAT
Imatge il·lustrativa
Matt Walsh
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens explica les claus per entendre la relació que tenim amb la nostra sogra i potser així millorar-la
Imatge il·lustrativa
Anna Civolani
Aquests són els resultats d'un nou estudi realitzat a persones embarassades que es van infectar de Covid abans del part
Imatge il·lustrativa
Albert Alemany
Mireia Movellan via Alba Carreres
La Mireia ens obre les portes de casa seva per presenciar un moment molt important de la seva vida: el naixement de la seva filla Mar
Imatge il·lustrativa
Angela Duxbury
Parlem amb Susanna Carmona, neurocientífica que investiga el funcionament del cervell de les gestants per saber-ne les causes
Participació
Logotip de Criar.cat
Contacta amb nosaltres

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José Manuel Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a: