Cap als tres mesos de vida comença una etapa molt important en el desenvolupament d’un nadó. Més o menys a partir d’aquesta edat la criatura comença a sentir que té molt més control. Gaudeix més del seu cos: Es descobreix les mans i els peus i comença a estendre els braços per tocar i agafar coses. A la vegada també comença a tenir més control sobre les seves expressions facials i segueix experimentant. 

Recordem que durant les primeres setmanes de vida, el nadó es relacionava amb les coses principalment a través de la boca i els ulls. Ara, a més, és també capaç d’agafar coses amb la mà i amb això el món cobra un nou significat. Recordeu a l’anterior article que parlàvem sobre les reaccions circulars?

Doncs en aquest període hi haurà un petit canvi. I és que farà el mateix, però en lloc de fer-ho amb el seu propi cos, començarà a fer-ho també amb objectes. Són el que es coneix com a reaccions circulars secundàries. Ho entendrem millor amb un exemple. Imaginem-nos un nadó que està estirat a terra amb un mòbil a sobre. Podria ser, que de manera accidental, el nadó toqués una peça del mòbil que té al damunt. Si el resultat li agrada, de manera voluntària ho seguirà fent una vegada rere l’altra per tornar-ho a aconseguir. 

Ara el nadó toca i manipula les joguines i objectes, amb els que millora la coordinació dels seus moviments. Comença un joc nou en el qual actua sobre els objectes: els mou, els dóna la volta, els apropa, els allunya… Tot i això, recordem que els nadons fins als dos anys es troben en l'anomenada etapa oral, descobreixen el món per la boca. Així que és molt probable que durant un llarg temps els objectes vagin directament de la mà a la boca per ser correctament inspeccionades. 

En aquest període les adultes podem començar a oferir als nadons diferents objectes, com sonalls, ninots de pelfa… coses de diferents textures, gustos, olors… Un recurs molt interessant per a aquesta etapa és la cistella dels tresors. Consisteix bàsicament a oferir un cistell amb diferents materials del dia a dia. La idea és desenvolupar així els sentits i el descobriment mentre coneixen les diferents característiques dels objectes: temperatura, pes, forma, color, olor i so. 


A més a més, a partir dels 3 mesos la majoria de ma/pares observem canvis en els nadons. Com si es despertessin. A partir d’aquesta edat es van fent més forts. Ja no són només éssers desvalguts i preocupats perquè les seves necessitats siguin satisfetes, ara volen també començar a explorar el món, que és tremendament interessant.

De fet, el món a vegades és fins i tot més interessant que el pit o el biberó, i són moltes les mares que han de marxar a una habitació sense pràcticament estímuls per tal de poder acabar una presa. El nadó també interactua molt més amb nosaltres, els riures, les bromes i els jocs comencen a ser possibles en aquest període. El nadó comença a manifestar-se com una personeta real per a nosaltres, i nosaltres també per a ells.  

Així, aquí comencen també els jocs anomenats “mimos”. Són aquell tipus de joc en el qual l’adult acaricia alguna part del cos del bebè mentre canta una cançó o repeteix un text. Durant aquests jocs, té lloc un fenomen interessant. Imaginem-nos, que estem fent un massatge a la nostra criatura, i ens sona el mòbil, així que de cop callem.

Podria que ser, que de manera totalment atzarosa el nostre bebè, en aquell moment s’agiti i faci un crit o mogui les cames. Si nosaltres reaccionem a això que ha fet el nadó, i tornem a joc, segurament el bebè entendrà que el seu moviment fa que continuem, així que cada cop que interrompem l’acció, ell repetirà la conducta. És el que es coneix amb el nom de “procediment per perllongar un espectacle interessant”. 

Per acabar, cal parlar d’un moment especialment important que comença en aquesta etapa: la introducció de l’alimentació complementària. Sol ser un tema de conversa recurrent entre pares i mares, que es parla molt abans de començar el procés i que està carregat d'emotivitat. És important tenir en compte que no només comencem quan el bebè està preparat físicament, sinó també emocionalment.


I òbviament, també quan ho estem preparades les mares i pares. Deixar la llet com l´ única font per cobrir les necessitats nutricionals del nadó ens pot generar certa remoguda, i es poden activar pors respecte als diferents tipus d’aliments o als ennuegaments. D’alguna manera, a través d’aquestes pors elaborem també si separar-se de la mare serà bo o dolent per al bebè.

Com tot nou pas en la vida del nadó, comporta alegries i tristeses. Provar una cosa nova implica deixar també enrere d’altres. El tipus de relació que manteníem amb el nostre nadó canvia, i això pot comportar l’aparició de sentiments molt intensos respecte del creixement i la separació. Nosaltres, com a pares, també abandonem alguna cosa. El bebè ja no és un lactant, ja no només s'alimenta a través d’una íntima abraçada. Ja està llest per ingerir aliments des de més lluny, des de la falda o la trona i això representa un canvi important per a totes. 


Però també és un període molt emocionant. Podem començar a compartir l'experiència d’una forma nova. Hi ha una nova dimensió en procés, així com noves eines que tant els pares com el nadó utilitzen. És un període en el qual seguim creixent, gaudint i descobrint juntes.