Qui paga les seqüeles de la violència obstètrica?

La violència obstètrica té conseqüències emocionals i també econòmiques

Separar mares de criatures en néixer, negar el pell amb pell, fer cesàries o episiotomies de manera rutinària, fer maniobres, tactes de manera repetida, infantilitzar les dones embarassades, tractar-les de manera deshumanitzada... és el que es coneix com a violència obstètrica

El maltractament, l'abús o violència contra les dones durant l'atenció a l'embaràs o en el moment del part té conseqüències físiques, psicològiques i també econòmiques. Fins i tot l'OMS ha denunciat la violència obstètrica com una violència de gènere i ha reconegut les seqüeles que pot generar tant per la mare com per la criatura.


Quasi un 40% de les dones identifica haver patit aquesta mena de violència, un 44,4% considera que va ser sotmesa a procediments innecessaris o dolorosos, i d'aquestes un 83,4% no havia acceptat a aquesta pràctica mitjançant un consentiment informat, segons dades de l'observatori de la violència

Denunciar una d'aquestes pràctiques és complicat, tal com explica l'advocada Marta Busquets, experta en gènere i presidenta de Dona Llum, associació catalana per un part respectat. "Quan s'ha produït una situació de violència obstètrica en l'àmbit legal hi ha una primera pregunta i és si hi ha danys, si la mare o el nadó tenen seqüeles. Les seqüeles més habituals en mares són traumes de sòl pelvià, incontinència urinària o fecal, dolors, o fins i tot coixera", assegura. "També pot ser que una dona hagi perdut l'úter en una inducció, entre altres casos".


En el nadó poden haver-hi seqüeles amb temes relacionats amb incapacitats, lesions de nervis o trastorns. "Si hi ha danys valorem si es poden emprendre o no accions legals, sobretot si es pot demostrar que hi ha una causa mèdica de mala praxi, però la via judicial o administrativa és cara, perquè implica uns honoraris d'advocats, pericials, és un procés llarg i emocionalment difícil", explica l'advocada. 

No tothom està disposada a passar per aquest procediment, hi ha unes barreres d'accés emocional, econòmiques i temporals que realment són molt presents. "Els terminis de prescripció són curts, de vegades un any. Moltes dones després d'haver patit violència obstètrica necessiten més d'un any per recuperar-se psicològicament i decidir que volen fer aquest pas", ens diu la Marta Busquets. 

Si has parit a la sanitat privada i només tens l'opció d'anar per la via civil i no per la via administrativa a més del cost econòmic has d'afegir la possibilitat que si perds el litigi et condemnin en costes i no totes les famílies poden assumir això. 

Deixar constància, presentar queixes per escrit, presentar reclamacions és clau segons ens diu l'experta, qui també anima a deixar comentaris positius quan hem rebut una bona atenció professional. 


Encara que no es contempli la via jurídica hi ha més seqüeles econòmiques més enllà. Encara que alguns hospitals públics ofereixin atenció psiquiàtrica i psicològica a aquestes mares, la realitat és que sovint és insuficient i elles mateixes han de costejar-se aquesta atenció de manera periòdica, unes visites que pot tenir un cost d'entre 40 i 100 euros la sessió. 

Si a banda contem que hi ha lesions amb les quals cal un/a especialista en sòl pelvià o fisioterapeuta, o bé la nostra criatura necessita rehabilitació, atenció específica o cures complexes que requereixen un tractament determinat, la família també ha de costejar totes aquestes intervencions.

I sí, intervenir sobre les seqüeles psicològiques i físiques és important, però per això calen recursos perquè tant mares com criatures estiguem ben ateses. Conèixer els nostres drets, tenir professionals i dones conscienciades sobre la violència obstètrica, saber les conseqüències de tot plegat és clau per erradicar el patiment tant de mares com de criatures.


T'ha agradat aquest contingut?


 
Alba Carreres
Responsable editorial de Criar.cat
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Mathilde Langevi
Paola Roig
Et passa? Ens en parla la psicòloga perinatal Paola Roig
Imatge il·lustrativa
Garret Jackson
Fes-li un petó a la tieta, va, vinga!
Imatge il·lustrativa
Nathan Dumlao
El clítoris sí. Amb aigua i prou.
Imatge il·lustrativa
Anvesh
Els trajectes llargs poden resultar feixucs pels més petits de la casa
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres