No ha estat un any fàcil. El confinament va truncar de forma sobtada la rutina de les criatures amb autisme (TEA), tan necessària per al seu dia a dia. També el contacte amb l'exterior. Però la seva resposta va sorprendre a tothom, segons un estudi de la UOC amb participació d'altres universitats d'Europa.   

La investigació constata un canvi en l'estat emocional de les criatures durant aquells mesos, així com una millora en determinats aspectes com ara la comunicació, les relacions i les respostes emocionals. Ho atribueix al fet de passar més hores amb els proteginors i estar més vinculats a les rutines familiars. 

Però hi ha una cara més amarga: la de l'estigmatització. El confinament també va posar de manifest la manca de comprensió social vers aquest col·lectiu, que abasta l'1% de la població. Diverses famílies van ser increpades al carrer mentre feien sortides com a mesura terapèutica.

Per això, l'associació Aprenem Autisme ha engegat una campanya amb cares molt conegudes per combatre l'estigmatització i discriminació que encara avui pateixen les persones amb aquest trastorn. I és que l'autisme és encara molt desconegut a tots els nivells. Tot i que en els darrers anys hi hagut avenços, avui encara existeixen nombrosos tòpics i estigmes que constitueixen veritables barreres per a la seva plena inclusió social. 

El cantant Joan Dausà, la model i empresària Martina Klein, l'il·lustrador Jordi Labanda, l'esportista i periodista Valentí Sanjuan i l'actriu Clara Segura parlen de l'experiència que han pogut viure amb criatures autistes. Escoltar-los és entendre i, també, aprendre:

Joan Dausà: "He après amb l'Iván que la connexió emocional està per sobre de moltes barreres"


Veure i sentir com l'Iván, un nen amb autisme de 4 anys, es calma mentre li canta una cançó, ha estat una experiència que el cantat Joan Dausà assegura recordarà per sempre. El cantant passa un dia amb l'Iván i la seva mare, la Merche, per conèixer en primera persona aspectes que desconeixia de l'autisme. La Merche li explica la incertesa i els dubtes que sorgeixen quan arriba el diagnòstic de l'Iván: si tindrà amics, si serà autònom, si podrà comunicar-se. I precisament la cançó "Paf, el drac màgic" es converteix en el nexe que fa que en Joan connecti amb l'Iván i li transmeti calma i tranquil·litat. I que fa que les seves mirades es creuin i es comuniquin, tot i que l'Iván no és verbal.

Martina Klein: "He après amb la Sara que, que si tenim la voluntat d’obrir-nos i d’entendre les circumstàncies dels nens i nenes i persones amb autisme, podem fer-ho"


La model i empresària Martina Klein i la Sara comparteixen una sessió de maquillatge, fotos i passi de models. La Sara té autisme i, als seus quinze anys, està en plena adolescència. Li encanta participar en activitats socials i imita molt bé allò que li agrada. Encara que no parla i que es comunica amb la mirada o amb un comunicador, la Sara de seguida connecta amb la Martina, que l'ajuda a maquillar-se i a emprovar-se roba, i tot seguit passen una estona fent de models. La Martina descobreix el desig del pare de la Sara, en Francesc, que espera que, en el futur, la Sara pugui viure una vida tan autònoma com sigui possible, amb els suports que siguin necessaris.

Jordi Labanda: "He après de la Júlia que l’autisme és posar les emocions per davant de tot, sense filtres, però d’una manera molt positiva"


L'il·lustrador Jordi Labanda descobreix de la mà de la Júlia, una nena de 9 anys amb autisme, que la naturalitat i les rialles formen part del seu dia a dia, malgrat els reptes que suposa el trastorn de l'espectre de l'autisme. Compartint una activitat plàstica amb la Júlia, el Jordi descobreix que les grans aficions de la Júlia són la màgia i la fantasia. La Laura, la mare de la Júlia, li explica al Jordi els progressos de la Júlia en molts aspectes i les dificultats que han de seguir treballant conjuntament.

Valentí Sanjuan: "He après amb el Joel que cadascú té unes capacitats i unes habilitats, i que, si les treballem i millorem, podem viure amb una felicitat més gran"


En Valentí Sanjuan coneix el Joel, un noi amb autisme de 17 anys. En Joel li explica en primera persona la seva passió pel rugbi, les situacions incòmodes que ha viscut a l'escola pel fet de tenir autisme i els seus somnis pel futur. La Montse, la seva mare, li explica tot l'esforç que fan com a família per aconseguir que en Joel vagi creant la seva vida de forma autònoma i independent.

Clara Segura: "He après amb l’Iker que ens podem relacionar perfectament i que tot és provar-ho"


La Clara Segura passa un dia amb l'Iker, un nen amb autisme no verbal d'onze anys, i amb la seva mare, la Martina. Junts comparteixen diverses activitats, com esmorzar i passejar de la mà. La Clara descobreix com la Martina i l'Iker fan servir els pictogrames per comunicar-se i també per què l'Iker repeteix determinades paraules.