Sandra Romero

Han estat dos anys de quimio i l'Enzo no ha perdut mai el somriure

La Sandra ens explica com la leucèmia va irrompre a la vida del seu fill quan només tenia tres anys

Sandra Romero
per Criar.cat
Al meu fill, l'Enzo, li van diagnosticar leucèmia el febrer del 2019, quan tenia tot just tres anys acabats de fer. Acabava de començar el primer curs d'infantil, anava a l'escola, jugava amb els seus amics al parc, tot normal.

Però llavors, aquella mateixa setmana, li van aparèixer diverses petèquies. Soc infermera i allò va suposar per mi una gran alarma. El vaig dur ràpidament a Urgències, i després d'una exploració i una analítica, ens van derivar en ambulància a l'hospital.


Després d'una altra analítica més específica, ja ens van dir que era leucèmia. El meu món en aquell instant es va esfondrar i, a hores d'ara, no és el mateix i sé que ja no tornarà a ser-ho mai. No us imagineu el que suposa per a una mare escoltar d'un professional: "L'Enzo té càncer". Com digerir aquestes paraules que canvien la teva vida per sempre? 

Han estat més de dos anys de tractament. Els primers mesos van ser molt durs, no sortíem de l'hospital, ens enfrontàvem a una cosa nova i teníem molta por. Però durant aquell temps, l'Enzo no va perdre mai el somriure, no va preguntar mai quan podria tornar a casa o a l'escola. Nosaltres, en canvi, passàvem estones de tot, posant-nos metes mentals i comptant els dies perquè acabés tot plegat.


Encara avui, l'Enzo no ha pogut tornar a l'escola. Ens fa respecte amb la pandèmia. Fins d'aquí a uns mesos no el podrem vacunar de tot el que que no ha pogut immunitzar-se durant la quimio. Ha acabat el tractament però continuem fent-li controls. De moment, no veiem seqüeles del tractament. Ell es troba molt bé i té ganes de fer moltes coses. 

El meu fill ens ha demostrat ser un superheroi, un lluitador de cap a peus. Ha tingut una fortalesa increïble. Ens ha transmès el seu caràcter positiu i la seva alegria a tots els qui hem conviscut amb ell. I nosaltres hem après a valorar la vida i a viure-la. A donar valor a la rutina de la qual tantes persones es queixen i que ara estem desitjant reprendre.
El testimoni de Sandra Romero, en primera persona, recollit per la periodista Irene Ramentol
Llegir més «Històries de vides» aquí


T'ha agradat aquest contingut?
 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Karolina Grabowska
per Mar Domènech
Per tenir bona salut, cal tenir un estil de vida actiu i menjar fruita i verdura a cada àpat. Els nostres fills i filles en prenen prou en el seu dia a dia?
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
Per què els protocols dels hospitals encara avui no permeten que una criatura pugui estar tranquil·la sentint-se acompanyada per la seva mare o pare?
Imatge il·lustrativa
per Alba Carreres
17 AFA d'Escoles Bressol Municipal de Barcelona es queixen de la introducció d'ultraprocessats i edulcorants al menú
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol i Judit Pla
Un qüestionari elaborat per la consultora de maternitat i criança Judit Pla
Logotip de Criar.cat
Responsable de projecte: Irene Ramentol
Responsable editorial: Alba Carreres
Responsable de publicitat: Mar Domènech
Tecnologia: Sobrevia.net

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres