Gabriel Meinert

Si calla també està fent bullying

L'assetjament escolar és responsabilitat de tothom i tothom tenim l'obligació de parar-ho

30 d'abril de 2021 a les 07:24h
Gabriel Meinert
per Mireia Parera Puigdomènech
El 1993, Olweus, un psicòleg escandinau, posa nom a l’assetjament escolar, i l’any 2013 es reconeix el 2 de maig com el Dia internacional contra l’Assetjament Escolar. Però aquesta no és una dinàmica nova. És una violència que ha estat normalitzada. Frases com “això és cosa de l’edat” o “és com un joc”, en són exemples. Per sort, cada cop més, es va prenent consciència de la dinàmica i les seves conseqüències.
 
Avui no vull parlar-vos de quants casos hi ha d’assetjament. No vull contribuir a generar por, una por que alerta i això està bé, però que també pot paralitzar i dificultar l’acció. Voldria que conegueu com funciona, quines són les conseqüències, i que ens fem a la idea que és una dinàmica prou comú i que el més important és parar-la a temps.

Que puguem entendre que per transformar-la hem de fer una feina de fons important i que sobretot l’hem de fer les persones adultes, que som les que perpetuem certs estereotips, creences i dinàmiques que són discriminatòries i profundament violentes.


Així que sí, fixem-nos en què passa a les aules. Però recordem que en realitat el que passa als centres educatius és un reflex de la societat i per tant fixem-nos sobretot en com nosaltres perpetuem la violència. L’assetjament escolar és responsabilitat de tothom i tothom tenim capacitat de parar-ho.
 
L’assetjament escolar és una dinàmica de grup, en la que una o més persones agredeixen a una altra, de manera reiterada i prolongada en el temps, en un context de grup, amb persones que s’hi sumen o no fan res per a parar-ho. Passa en el context educatiu, dins o fora dels centres, de manera directa o a través de les xarxes, i entre el propi alumnat.
 
Per a diferenciar-ho d’altres fets violents, cal que sigui reiterat i que es doni un marc de desequilibri de poder entre qui agredeix i qui rep la violència. Això vol dir que qui agredeix té i sent el suport del grup, mentre que l’altra persona se sent desprotegida, en una situació de major aïllament, menys suport i per tant amb menys capacitat de defensar-se i afrontar la situació d’una manera que no l’afecti.
Quan una persona rep violència i de manera recurrent, sol interioritzar-la. La persona comença a dir-se allò que li diuen de fora, afectant la seva autoimatge i l’autoestima. Una nena d’una escola, al pati li deien coses amb relació al seu cos i el pes i, amb el temps, quan ella es mirava al mirall, es deia a si mateixa que no podia córrer com les altres, i que no valia tant per estar grassa. Així, ella interioritza aquest missatge i la violència continua, inclús quan la dinàmica a fora s’atura.
 
Des de l’experiència de Fil a l’agulla acompanyant molts infants i adolescents en aquestes dinàmiques, ens hem adonat que allò que més cala i està present als centres, són aquells missatges i idees heterosexistes, racistes, capacitistes, classistes, etc. Si l’assetjament no s’atura, es reforça la idea de l’alteritat: es presenta l’altre com algú que per ser qui és, val menys i per tant es mereix el rebuig, ser la riota, o simplement estar al marge.

Parar l’assetjament vol dir, 
Prendre consciència que fa mal i té unes conseqüències nocives per a tothom. 
Que la persona que agredeix i el grup es responsabilitzin i parin d’agredir. 
I que com a comunitat educativa es revisin les creences, els valors i els estereotips negatius que reforcen aquestes dinàmiques. 
 
Es necessita una intervenció sistèmica, on tothom posi remei des del seu lloc, fent allò que pot fer per parar-ho i transformar aquestes idees que també calen per dins. Qui ho rep necessita reforç positiu, saber que no ha fet res malament, que és perfecte com és i que si vol canviar alguna cosa, que ho faci perquè ella vol.
 
Totes les persones són susceptibles d’estar en un rol o en un altre. Per reconèixer la dinàmica, només cal observar quines són les relacions en el grup, les persones que estan més al centre i les que estan al marge i quin tipus de lideratges hi ha. Si hi ha lideratges negatius i persones al marge que s’ho passen malament, aleshores és moment de fer alguna cosa. 
 
A Fil a l’agulla la nostra intervenció es basa a utilitzar l’eina dels Cercles de Paraula i l’enfocament restauratiu, per facilitar que aquesta dinàmica sigui conscient i es transformi. El Cercle facilita converses significatives i transformadores.


Quan les persones que pateixen poden expressar-ho, facilita que qui agredeix es faci càrrec de l’impacte, ho reconegui i pari. Quan elles no són capaces de fer-ho, ho fem nosaltres. Ens reconeixem com a agressores, víctimes i/o testimonis. Doncs és tan difícil sentir-se i ser vulnerables i reconèixer el dany, com reconèixer que fem mal. I com adultes podem ajudar-los a fer-ho, posant-nos també en el seu lloc. Així serà més fàcil, i si no em crec tan “monstre”, podré dir “ho sento, em sap greu, ara entenc el mal que t’he fet” i pararé. 
 
Tant als centres educatius com a casa és important fer:
 
Educació emocional, perquè totes les emocions puguin expressar-se amb llibertat i cura, i sigui cada cop més fàcil poder sentir-se vulnerable i buscar el suport quan es necessita. 
 
Educació en autonomia i pensament crític. Necessitem persones que siguin capaces de dir “prou”, de posar límits a conductes violentes sense tenir por del que diran, de trencar les majories per expressar més diversitats.
 
Educació en l’error i en la presa de responsabilitat. Saber-nos imperfectes, que ens equivoquem i així aprenem, perquè sigui més fàcil reconèixer el nostre impacte, i que fem mal i ho rectifiquem. I que no ens quedem només en les paraules, que sobretot passem als fets, deixem de tenir conductes violentes i reparem el dany. Que ens preguntem quin mal hem fet i què necessita l’altra. 
 
I per últim, valorar les diferències. Tothom és únic i diferent i necessitem que així sigui i que així es valori. Que les persones sentin la llibertat per a expressar-se com són, per a tenir els gustos que tenen, per a estimar a qui vulguin i com vulguin, per simplement ser qui són. 

Això és cosa de tothom. Si vols fer alguna cosa, pensa en allò que està al teu abast i pren compromís. Actua si observes una conducta violenta, demana perdó si t’equivoques o fas mal, demana suport quan ho necessitis i dona’l a qui pateix. 

Mireia Parera Puigdomènech, facilitadora i sòcia de la cooperativa Fil a l’agulla. Ha realitzat el seu projecte final de la formació de Psicologia Orientada a Processos sobre “Assetjament i Cercles de Paraula”
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
Aquests són els permisos laborals que pots sol·licitar quan tens fills
Imatge il·lustrativa
Marcos Paulo Prado
per Irene Ramentol
Una guia per explicar com funciona el paquet de mesures que ja ha entrat en vigor
Espectacle de carrer del Festival de Titelles FIROBI
Espectacle de carrer del Festival de Titelles FIROBI | Mar Domènech Bert
per Mar Domènech
Des de Criar.cat t'oferim un recull d'activitats per a tota la família
Imatge il·lustrativa
Txus Garcia
De la mà de Benvinguts a Pagès, us presentem masies, cases i apartaments ideals per un cap de setmana o les vacances escolars
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres