Els conflictes són inherents a la socialització. En qualsevol entorn amb dues o més persones relacionant-se és molt probable que hi sorgeixin conflictes de major o menor magnitud.

Com a excel·lent i primer entorn de socialització, les escoles, són un entorn amb molts conflictes potencials, ja que s'hi suma l'agreujant que els infants estan en procés de construir la seva pròpia identitat i caràcter i a la vegada, aprenent a desxifrar els comportaments humans. 

Els conflictes en sí no han de considerar-se inevitablement com un problema, sinó que poden ser una magnífica ocasió per a generar al seu voltant un aprenentatge. Tota la teoria que envolta la resolució de conflictes desemboca en un sol concepte que, en aquest cas, és el pal de paller de la prevenció contra l'assetjament escolar: l'empatia.

Per a treballar i educar en l'empatia no és necessari esperar a que hi hagi conflictes que necessitin d'aquesta habilitat, sinó que pot -i ha de- treballar-se com a prevenció a qualsevol situació de possible assetjament, i oferir als infants eines per a que quan es trobin davant un inevitable conflicte, puguin actuar en conseqüència.

Igualment, cal remarcar també que en un procés d'abús i/o assetjament escolar hi ha diversos perfils que hi actuen i que no sempre en són la cara visible: l'assetjador actiu és qui duu a terme les accions directes, però totes les persones de l'entorn que coneixen la situació i no fan res per a aturar-la (posar-la en coneixement dels adults, intentar mediar-hi, etc.) es converteixen, inevitablement, en assetjadors passius.


Dinàmica 1: Som un equip

questa dinàmica pretén ser una situació introductòria per a donar pas a la reflexió grupal sobre aspectes com la necessitat de treballar en equip, de teixir col·laboracions, de donar-se suport i fer-se costat. La dinàmica ha de servir com a punt de partida per a introduir reflexions adequades a l’edat, etapa educativa i/o conflictes generats en l’entorn escolar i/o
grupal.

Material

Un cabdell llarg de fil (preferiblement elàstic).

 Aspectes i valors

Sentiment de pertànyer a un grup
Companyerisme
Empatia
Solidaritat
Treball de les emocions
Reconeixement de les debilitats i fortaleses d’un mateix
Desenvolupament

Els alumnes s’hauran de situar en una sola rotllana i quan rebin el cabdell hauran de tibar bé el fil, presentar-se davant la resta de companys, i explicar una fortalesa i una debilitat seva.

Seguidament, aguantaran el fil amb les mans i llençaran el cabdell a un altre company que repetirà la mateixa acció, fins que el cabdell hagi passat per a totes les persones i acabi en mans de qui ha iniciat la dinàmica.

Un cop acabada la ronda, s’haurà teixit una xarxa en la que cadascun dels punts de suport (les mans dels i les alumnes) és imprescindible. Demanarem a una o dues persones que deixin anar el fil i, automàticament, la xarxa que estava teixida i ferma, es desfarà donant
pas a la reflexió de la necessitat de comptar amb tots els integrants del grup per al bon funcionament de l’equip.

Dinàmica 2: No puc sortir 

La dinàmica grupal es pot emmarcar dins d’una de les tècniques més recurrents en la prevenció i abordatge del bullying: el role-playing. Es tracta de crear una dinàmica de grup en que l’agressor o agressors, o fins i tot les persones que són agressors passius (que no intervenen per aturar l’abús) es posin en la pell de la persona que rep les desafortunades pràctiques i puguin sentir en primera persona les emocions que desperta el rebuig.

No és necessari material

Aspectes i valors

Empatia
Solidaritat
Treball de reconeixement de les emocions
Introspecció
Desenvolupament

Demanarem a un/a integrant del grup –si hi ha situacions d’abús o assetjament escolar és preferible que sigui la persona que el duu a terme- que surti de l’aula. Els demés s’hauran de situar en una rotllana i rebran una sola indicació: quan la persona que estigui al centre de la rotllana intenti sortir-ne o situar-se entre dues persones, aquestes s’apretaran i li impediran el pas, sense cap expressió verbal ni facial, simplement li barraran l’accés.

Quan la persona que és fora entri a l’aula, se situarà al mig de la rotllana i tindrà un sol encàrrec: sortir-ne o bé integrar-se a la rotllana entre dos companys.

Es crearan diverses situacions depenent dels recursos de l’alumne: intentaran sortir-ne a la força, ho demanaran si us plau, se sentiran intimidats i no actuaran, etc. però en tots els casos se’ls despertarà un sentiment d’impotència i inseguretat que ha de servir com a punt de partida per a reflexionar sobre el patiment invisible que causa el bullying a les persones que el reben

Dinàmica 3: La poma 

Aquesta dinàmica és grupal, tot i que busca la reflexió individual. És una dinàmica enfocada a la conscienciació del dolor emocional; doncs moltes vegades el dolor que no és visible a través de ferides o blaus, és tan o més difícil de detectar i/o curar. Les paraules també fereixen.

És una dinàmica enfocada a cursos d’Educació Infantil, i primers cursos d’Educació Primària, que pretén visibilitzar i materialitzar l’efecte de les paraules negatives.

Material

Una poma madura de pell no masegada

Aspectes i valors

Empatia
Ús del llenguatge
Treball del reconeixement de les emocions
Introspecció
Desenvolupament

Presentarem la poma davant dels infants. Es pot fer a través d’un conte, d’una petita història o, fins i tot, posant-li nom i els explicarem que és una poma molt curiosa: quan algú li diu una cosa bonica fa un saltet i es posa contenta; però quan algú li diu quelcom que no li agrada o no la fa sentir bé, la poma cau rodolant fins al terra.

Demanarem als infants que, per torns, li diguin coses a la poma; algunes hauran de ser boniques (que bonica ets!, gràcies per ajudar-me a estar sa/na, etc.), i d’altres hauran de ser desagradables (ets tonta!, quina pell més lletja que tens, mai estaràs tan bona com una pera, etc.).

Cada vegada que un infant digui alguna cosa positiva, llençarem la poma amunt i la tornarem a agafar; en canvi, quan diguin quelcom desagradable, la llençarem a terra de manera que es faci un cop (amb compte que no s’esclafi).

És important deixar llibertat per a dir el que els surti de dins, també pot ser una bona ocasió per a observar i detectar comentaris dolorosos que poden haver rebut.

Finalment, un cop acabada la sessió, tallarem la poma i observarem que, malgrat tenir la pell intacta, els cops han anat desgastant la poma per dins fins a deixar-la plena de cops que la han fet malbé.

Aquest aspecte podrà servir com a punt de partida per al posterior debat sobre el que ens passa a les persones quan ens diuen coses desagradables o ens fan sentir malament.