Formar una família és un dret reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans. Malgrat tot, quan es tracta de formar-la per la via de l'adopció, el procés resulta ser llarg, econòmicament costós i emocionalment esgotador. Especialment en el cas de les adopcions internacionals. Per això és important informar-se i conèixer bé les nostres opcions.

Per aquelles persones que estiguin valorant o hagin decidit optar per l'adopció, hem preparat aquesta Guia Ràpida per a respondre els dubtes i preguntes més freqüents que sorgeixen quan s'inicia el procés. Per fer-la hem comptat amb l'assessorament d'en Quim Juncosa, que és advocat, col·labora amb l'Associació de Famílies Lesianes i Gais (@familieslgtbi), és pare adoptiu i autor del llibre "Omplir la vida. Viatge d'una adopció".

 Volem adoptar. Què hem de tenir en compte abans d'iniciar el procés?

 Adoptar és una forma magnífica de ser pares/mares, ja que a més de complir el nostre desig de tenir un o més d'un fill/a, dona l'oportunitat a aquests infants de tenir una família. Però és un procés complex, on a més d'haver de passar per un tràmit haurem de saber acompanyar als nostres fills en tot el que implica l'abandonament o pèrdua de la seva família biològica. 

 Quina és la diferència entre adopció i acollida? 

 Amb l'adopció constituirem una filiació legal i aquest infant passarà a ser el nostre fill amb els mateixos drets que la filiació biològica. L'acolliment, per contra, és una situació temporal en què la família acollidora donarà l'acompanyament necessari a un infant que per algun motiu no pot estar amb la seva família biològica. L'acolliment és un procés útil i necessari, però diferent de l'adopció.

 Institucions que hem de conèixer (i les seves sigles):

 ICAA (Institut català d'acolliment i adopció). Integrat en el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, és qui gestiona els processos d'adopció i acollida, l'obtenció del certificat d'idoneïtat i és l'òrgan competent a Catalunya per la tramitació de les adopcions internacionals. 

 ECAI (Entitat col·laboradora adopció internacional). Són associacions o fundacions legalment constituïdes i sense ànim de lucre que fan les funcions de mediació entre persones sol·licitants d'adopció internacional i el país d'origen de l'infant.

 ICIF (Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar). Són entitats sense ànim de lucre que fan de mediadors per a la recerca i assignació de famílies d'acollida. 

 Quins són els primers passos a seguir si volem adoptar? 

 El primer és informar-se del tipus d'adopcions que hi ha (nacional o internacional), ja que els requisits i els tràmits són molt diferents en cada cas. En qualsevol de les dues opcions necessitareu una autorització administrativa, el Certificat d'Idoneïtat (CI), i per això el més convenient és dirigir-se a l'ICAA (Institut català d'acolliment i adopció) i apuntar-vos a una xerrada informativa. 

Juntament amb la sol·licitud també caldrà entregar un informe mèdic, un certificat d'ingressos i un de delictes penals.

 Quins requeriments cal complir per obtenir el certificat d'idoneïtat?

Els requisits bàsics per a les persones que vulguin adoptar són:

Estar en ple exercici del teus drets civils.

Ser major de 25 anys i, com a mínim, tenir-ne més de catorze que la persona adoptada.

 Si es vol adoptar com a parella, s'ha d'estar casat o viure en parella estable. 

Si es compleixen aquests requisits s'ha de presentar la sol·licitud i passar per un curs, i posteriorment per la valoració d'un equip per obtenir el certificat d’idoneïtat. Els/les tècnics/ques d'aquest equip valoraran les capacitats parentals dels sol·licitants. 

 Quins infants poden ser adoptats?

 Es poden adoptar els infants que estan tutelats per la Generalitat de Catalunya o l'organisme equivalent al seu país d'origen. Són infants que, o bé han estat abandonats pels seus pares/mares, o bé se'ls hi ha retirat la pàtria potestat per algun motiu (maltractament, violència, abusos...).

 Poden ser infants sans amb antecedents familiars de trastorns en la salut mental i/o discapacitat intel·lectual. 

 Infants amb malalties cròniques i/o retards lleus del desenvolupament que poden requerir algun tractament.

 Grups de germans, o infants amb necessitats especials.

 Podem escollir l'edat i el sexe de la criatura?

 No es pot escollir una edat ni un sexe concrets. Això es decidirà en el certificat d'idoneïtat a proposta de l'ICIF. El que sí que podem, en el moment de fer la sol·licitud, és manifestar les nostres preferències d'edat i sexe, entre d'altres paràmetres. 

Són adoptables tots els infants menors d'edat, però la realitat és que la majoria d'adopcions són d'infants de menys de 12-14 anys, ja que la majoria de famílies opten per nens de 0-3 anys o de 3 a 6. 

 Quins països són més favorables a acceptar adopcions per part de parelles homosexuals o de persones solteres?

 En aquests moments hi ha molt pocs països que estiguin tramitant adopcions de parelles homosexuals o de persones solteres, encara que no estigui prohibit explícitament. N'hi ha alguns que ho prohibeixen expressament i fins i tot que demanen una declaració responsable de no ser homosexuals, com per exemple Rússia. 
En cas de ser homosexual us recomanem que prèviament us informeu dels requisits de cada país i que us adreceu a la FLG (Associació de famílies lesbianes i gais) on us podran assessorar més concretament de quins països estan tramitant adopcions de parelles homosexuals en aquest moment. 

 Adopció de criatures amb necessitats especials: què cal saber?

Cal tenir en compte que implica un plus d'esforç, ja que a més de la dificultat que ja comporta qualsevol adopció, s'hi afegeix la de poder cobrir les necessitats especials que pugui tenir aquella criatura. La família ha de saber exactament quines necessitats té l'infant i si les pot assumir. 

Aquest tipus d'adopció és més ràpida, ja que hi ha molts menors amb necessitats especials i molt poques famílies que hi optin. 

 Quant pot durar el procés d'adopció?

 El termini és molt variable, depèn del tipus d'adopció (nacional/ Internacional), de les característiques dels menors que es vulguin adoptar i, en el cas de l'adopció internacional, del país d'origen dels infants. 

 Té algun cost?

 Sí, però en el cas de l'adopció nacional el cost de tot el procés l'assumeix l'administració. En canvi, en l'adopció internacional l'ha d'assumir la família adoptant i dependrà del país d'origen de l'infant i dels tràmits que s'hagin de fer en cada cas.

 Consells per iniciar la convivència amb bon peu.

Quan per fi el nostre fill/a arriba a casa, és important fer una adaptació lenta. No tenir expectatives i sobretot no intentar recuperar el temps que creiem perdut, el que no ha estat amb nosaltres. Haurem d'acceptar el seu passat i respectar la seva família biològica. El més important és donar-li amor i seguretat. Serà l'única manera que tingui la confiança necessària per deixar-se adoptar i ser feliç. La resta, tots els aprenentatges que creiem que hauria de tenir i que creiem tan necessaris, ja vindran. Per a ells no són prioritaris. 

 Com són els controls post-adopció?

 En el cas de l'adopció nacional hi ha un seguiment post-adopció que fa la mateixa fundació que segueix tot el procés i que fa les assignacions. El seguiment dura fins que el procés legal queda completament tancat amb l'adopció plena. Aquest procés judicial no comença fins uns mesos després de l'inici de la convivència amb la criatura, que estarà en règim d'acollida fins que es dicti la sentència que constitueix l'adopció. El procés legal pot durar com a mínim un any i mig i es pot allargar molt més depenent de cada situació.

 En el cas de l'adopció internacional depenen de cada país i normalment les fareu a través de l'entitat que us ha ajudat amb el tràmit d'adopció.