Amb l'estiu arriba el maldecap de moltes famílies per poder fer compatible la feina amb la cura o l'ocupació dels seus fills i filles els mesos del juliol, agost i setembre.

Hi ha qui opta per repartir-se les vacances amb la parella renunciant a compartir dies de festa, alguns recorren a cuidadors/es o demanen favors als avis i àvies sempre que la salut ho permeti, i altres es decanten per les activitats de pagament com les que ofereixen els casals d'estiu, les colònies, els campaments o els camps de treball. 

54 dies lectius sense escola és un gran esforç econòmic i de reorganització per tal que l'espera per a les vacances familiars, si és que n'hi ha, sigui profitosa i no es faci eterna. Parlem d'esforç econòmic perquè moltes famílies han de fer equilibris per costejar aquests mesos d'estiu.

Segons dades de la Fundació Bofill, 80 hores d'activitats programades suposa el cost mitjà de 500 euros per una família de dos progenitors i dos fills entre 6 i 16 anys que fan casals d'estiu durant 3,2 setmanes. Una despesa que en alguns casos no compensa els ingressos familiars, fet que moltes vegades porta a explorar altres vies com jornades compactades o reduïdes, permís sense sou o suport familiar. 

Es calcula que el preu mitjà per setmana és de 77 euros els casals (calculant l'horari sense menjador i tenint present que hi ha localitats on el preu es dispara) i de 354 euros per les colònies, una despesa que no tothom pot assumir. 

Segons dades recollides per l'Aliança Educació 360, el 29% dels infants d'entre 0 i 18 anys de Catalunya es troben en risc de pobresa, segons l'Enquesta de Condicions de Vida 2021. Un 11% de les famílies amb fills o filles que han participat en casals d'estiu afirmen que han rebut algun tipus d'ajuda econòmica per poder accedir-hi.

Aquestes xifres posen de manifest la necessitat d'apostar per la universalització de les activitats d'estiu, ja sigui mitjançant la gratuitat o augmentant els ajuts econòmics a les famílies amb dificultats.

Segons ens explica Enric Aragonès, director d'Aliança Educació 360, cal entendre la conciliació com el dret dels infants d'estar amb la seva família i del dret de les famílies d'estar amb els seus infants, però a més cal també entendre els casals d'estiu com un espai de lleure i aprenentatge on els infants connecten nous interessos i amb altres infants.

Malauradament, però, l'estiu actua també com a potenciador de desigualtats educatives i el nivell socioeconòmic familiar condiciona les oportunitats també durant l'estiu: mentre els de nivell alt tenen una participació a les activitats d'estiu del 72%, els de nivell baix la tenen només del 41%.

"El principal obstacle per la no participació depèn molt del nivell socioeconòmic de les famílies", explica Enric Aragonès. "El principal motiu de no participació per part de les famílies amb nivell mitjà és que l'infant no hi té interès. En les de nivell baix és majoritàriament el preu", assegura. 

Qui són els grans afectats?

Segons la recerca internacional, la regressió no afecta tots els alumnes per igual, sinó que sobretot impacta en les criatures de famílies més vulnerables, que tenen una pèrdua d'aprenentatges equivalent a dos o tres mesos d'escolarització. Això ho fa el fet que no tenen els mateixos recursos i oportunitats per accedir a les activitats programades d'estiu que els infants o adolescents de famílies amb ingressos més alts. "No tots els nens i nenes hi poden participar, i no és només pel cost econòmic. Hi ha encara barreres culturals, són famílies a qui se'ls ha de facilitar molt la informació i la inscripció", explica Benhammou.

Acumulada estiu rere estiu, aquesta regressió fa créixer les desigualtats educatives. Diversos estudis als Estats Units afirmen que podria arribar a traduir-se en tres anys de diferència al final de l'educació primària en matèries com la llengua o les matemàtiques.


Encara alguns obstacles per a la conciliació 

Els beneficis dels casals i de les activitats programades d'estiu estan avalats amb dades, però tampoc resolen al 100% la conciliació familiar.

L'horari: moltes de les activitats programades no arriben a cobrir la jornada laboral convencional. La majoria es focalitzen en la franja del matí, de 9-13h o de 9-15h, sense donar marge a les famílies per poder-ho conciliar amb l'horari laboral. Això suposa afegir més despeses en cas que se n'hagi de fer càrrer un/a cuidador/a o mobilitzar la família per poder ocupar-se de les criatures. 

El calendari: l'estiu implica 11 setmanes sense escola i la majoria de programes educatius s'organitzen al juliol. Això fa que l'oferta sigui molt menor els mesos d'agost i setembre. I és justament al setembre quan més difícil és el repte de conciliar perquè el ritme laboral ja ha recuperat la normalitat i les famílies és quan més troben a faltar la rutina escolar, no només per a poder quadrar horaris si no també per al benestar dels infants.