Anar per primera vegada a la llar d'infants, o tornar-hi després de l'estiu, és tot un esdeveniment. Conèixer un nou entorn, nous adults de referència i nous companys de joc pot convertir-se en tota una aventura, i l'acompanyament i l'adaptació ajuden a les criatures a assumir tots aquests canvis de forma tranquil·la. Lògicament, cada família té una disponibilitat diferent per ser present a l'aula en aquesta etapa, i no sempre és fàcil atendre el calendari d'adaptacions que plantegen els centres, però hi ha alguns trucs que poden ajudar-nos a fer la transició més suau:
 
Parlar-los del lloc amb antelació

La Meritxell Porqueres, educadora especialista en pedagogia Montessori i directora de l'espai LetsPlay de Reus (@letsplayreus), ens explica que anticipar-se i parlar amb els infants del lloc on aniran els pot ajudar molt: "passar per davant del lloc, ensenyar-los fotos de l'interior, dir-los el nom dels o les educadores... això els ajuda molt a familiaritzar-se".

 Triar un lloc que ens generi molta confiança

Més enllà dels imperatius de la logística, escollir la llar d'infants és una qüestió de confiança. Triar un centre que ens faci sentir còmodes i segurs ens ajudarà a encarar l'adaptació de forma més tranquil·la. 

Mostrar-nos confiats i tranquils

El nostre estat d'ànim, com a adults, respecte a l'arribada a la llar d'infants és molt important també, ja que el transmetem a les criatures. "És molt important com ens ho agafem, com ho gestionem, com ho vivim: com una festa perquè s'està fent gran i compartirà moments amb altres petitons? O ho patim perquè el deixem, perquè no n'estem segurs... Si no estem convençuts i tranquils amb la nostra decisió, potser ens hauríem de plantejar altres coses", reflexiona la Meritxell. 

 Compartir estones de joc junts dins la llar

En la mesura del possible, és important entrar amb l'infant a l'aula i quedar-se amb ell a jugar, sobretot els primers dies. "És important que els adults hi siguin", explica la Meritxell," perquè les criatures ho vegin com un espai de confiança. I no tenen per què ser els pares els qui es quedin, poden ser tiets, avis o qualsevol altre adult de referència per l'infant". 

 No pensar que per ser més petit li resultarà més fàcil

Acostumem a creure que els infants més petits els costa menys l'adaptació perquè tenen menys consciència, però la Meritxell ens ho desmenteix: "cada vegada sabem més coses sobre l'exterogestació -aquesta etapa en què el nadó necessita completar el seu desenvolupament fora de l'úter- i sabem que en aquests primers mesos és cabdal mantenir aquesta figura molt i molt propera. Ells ho necessiten, necessiten molt de contacte, els ho demana el seu instint de supervivència". Per això també és recomanable fer l'adaptació amb els infants més petits.

 Fer una adaptació progressiva

Des del punt de vista adult és evident que hi ha condicionants que no sempre ens permetran dedicar tot el temps que voldríem a fer l'adaptació. Si es pot, buscar la col·laboració d'algun avi, familiar o xarxa de suport sempre ajuda.

Però des del punt de vista dels infants, segons ens diu la Meritxell, "l'ideal seria que els primers dies hi vagi només una o dues hores, i que només hagi de fer un àpat al centre; l'esmorzar, per exemple". També és important valorar el moment en què es troba la criatura i si està preparada per anar a la llar. En aquest sentit ens recorda que "fins a primària l'ensenyament no és obligatori, per tant animo a totes les famílies a veure si l'infant està en un moment maduratiu i emocional que li permeti estar preparat per assumir tots els canvis que suposa anar a la llar d'infants".

Acomiadar-nos sempre quan marxem

En el moment de marxar i deixar-lo amb l'educadora sempre ens hem d'acomiadar de l'infant i dir-li que tornarem després a buscar-lo. Aprofitar un moment que estan distrets i no ens veuen per marxar pot fer que se sentin enganyats i insegurs. "No podem evitar-los el patiment, perquè sinó, no serien persones. Però cal que ho visquin amb confiança i transparència per part nostra".