Tradicionalment s’ha assumit que quan neix un nadó s’ha de visitar a la família com més aviat millor. De fet, les visites a l’hospital, el mateix dia o l'endemà del part són el pa de cada dia.

Són moltes les persones que compren un regal pel nounat, i de vegades fins i tot, sense avisar, es presenten a l’habitació de l’hospital amb un gran somriure. Sovint, però la realitat de les mares i famílies és completament diferent i és que, com se sol dir, el camí a l’infern està empedrat de bones intencions. 

Després de parir, les hores, dies (i fins i tot setmanes) posteriors una de les coses que necessita la família - especialment després del primer part -  és intimitat. Intimitat per poder conèixer-se. Per poder olorar-se. Per poder acariciar-se. Per plorar. Per enfadar-se. Per tenir por. Per tot el calgui. Especialment la mare.

Les dones, després de parir passem per un període molt fràgil i vulnerable. Durant el part ens partim per donar pas a una vida, i és durant el postpart que tornem a ajuntar les peces, ajuntant també la nostra identitat com a mares que tot just s’està construint. En aquests moments, tan importants i sensibles, té tot el sentit que no ens vingui de gust rebre visites de compromís. No és moment per arreglar la casa o preparar cafè per algú que ve a conèixer al nadó. 

Pensem també que durant el postpart el cos de la mare és el mitjà del nadó. En contacte pell amb pell els nadons regulen millor la temperatura, fan cicles complets de son i tenen bons nivells de glucosa en sang. A sobre del cos de la mare els nadons tenen tot el que necessiten a l’abast. Se senten segurs, se senten protegits, tenen la seva font d’alimentació i estan a prop de l’únic que han conegut fins ara: la seva mare.

És molt difícil garantir aquest contacte pell amb pell quan estem rebent visites contínuament. A més a més hem de pensar també que durant aquests primers dies és quan establim la lactància materna. Si no hem alletat mai probablement necessitarem pràctica. Necessitarem poder estar tranquil·les. Poder estar amb el pit descobert perquè el nadó s’agafi bé al pit. Poder portar el pit a l’aire si ens han sortit clivelles. 

Quan ho planteges així, sembla molt clar que el postpart és un moment de fer cova, d’intimitat, de pell. Llavors, per què ens costa tant posar límits a aquestes visites? Recordo amb tendresa una mare que assistia a un grup de postpart que jo acompanyava, i que molt trista deia que, a vegades, tenia la sensació que s’havia perdut els primers dies de postpart.

Deia que havia tingut visites gairebé contínuament i que no havia gaudit de temps de qualitat i intimitat amb el seu nadó. Just tres setmanes després de parir havien decretat el confinament domiciliari, i per ella, havia estat com poder tornar a respirar. Com recuperar el temps que ella sentia que havia perdut. Per a ella, el confinament, havia estat la lluna de mel que necessitava amb la seva criatura i la seva parella. 

I és que, per a moltes famílies, per a moltes dones, el confinament i les precaucions de la covid, han estat el motiu perfecte per limitar les visites en el postpart. Sembla que si diem que és per protegir al nadó la gent sí que entén perquè és millor que no vinguin. Així, la gent no s’ofèn, no s’ho pren com res personal.

I és que, aquesta és part del problema, com a societat hem perdut una mica de vista que significa un postpart, i que és el que necessita una dona quan està de postpart. Ens oblidem que, per davant de les nostres ganes de conèixer el nadó i estar presents, hi ha les necessitats de la mare, i d’aquesta criatura que acaba de néixer. 

A més, com a dones, sovint, ens costa molt posar aquesta mena de límits. Hem estat criades per posar les necessitats dels altres a les nostres pròpies. I des d’aquí és molt difícil poder dir les coses clares i amb assertivitat. Però ara, que som mares, potser és un bon moment per començar a deconstruir i a treballar-nos. Podem començar a demanar el que necessitem. El que volem. I el que no volem. Si volem estar soles, podem dir-ho. Si no volem que agafin el nostre nadó, podem dir-ho. Si volem visites curtes, podem dir-ho.

És important també que fem equip amb la nostra parella, si n'hi ha, i que totes dues entenguem que és el prioritari en aquests primers moments i que així, ho puguem comunicar a la família (idealment cadascú a la seva). 

Per últim, si m’estàs llegint i d’aquí poc has d’anar a visitar a un nadó et deixo unes quantes idees per tal que sigui una visita agradable:

Pregunta sempre abans si a la família li va bé, i adapta’t als horaris que et diguin.

Si has de comprar un regal pregunta a la mare i/o al pare o família més propera què necessiten.

No truquis al timbre, potser han trigat molta estona en dormir al nadó, els hi pots enviar un whatsapp abans.

Pregunta a la mare com està. Pregunta-li pel part, escolta-la.

Pregunta si necessiten alguna cosa, que treguis al gos, que baixis les escombraries, que els hi cuinis el sopar o que posis una rentadora. 

Millor que la visita sigui curta, la família necessita estones d’intimitat. 

I no et prenguis com quelcom personal si estan absents, si no contesten al telèfon o si fa dies que no saps res d’ells. S’estan coneixent com a família. S’estan trobant. Retrobant. I això, requereix de temps, tranquil·litat i desconnexió.