Jaume Ventura

El teu fill/a comença l'escola? Claus i consells per una bona adaptació

Plora quan el deixo a la classe... Està nerviós/a i irritable per les tardes... Sento angoixa i tinc dubtes de si està anant bé... Tot això és normal i t'expliquem com sostenir-ho

Jaume Ventura
Començar P3 (I3 amb el nou canvi de nomenclatura) suposa obrir una nova etapa en la vida de les criatures i les famílies amb tot el que això comporta. Canvi d'escola, de projecte educatiu, de rutines, de grup i de mestres. Tot plegat en un moment en què els infants són molt conscients dels canvis. És per a tots, criatures i adults, una gran transició que pot donar peu a angoixes, pors i inseguretats. Per això és important tenir alguns recursos per afavorir una adaptació positiva i ajudar a crear un vincle sa amb la nova escola. 

L'educadora infantil, Marta González, ens dona alguns consells per gestionar-ho.


Als adults:

El primer i més important que podem fer els adults és deixar de banda qualsevol expectativa sobre com ha de ser el procés. Abandonar creences i pensaments de l'estil: si plora és que no està adaptat, el seu germà/na no havia plorat mai, etc. Cada infant és un món i els adults hem de viure cada adaptació de manera única i especial. 


Acceptar i deixar fluir el que expressin els nostres fills, sense forçar situacions o emocions. "Ara ja ets gran i no cal que ploris", "tornaré aviat", etc. Tardaran més o menys a crear el vincle amb la nova escola, alguns/es ho expressaran més amb plors cada vegada que ens separem o enrabiades, i d'altres de manera més indirecta amb regressions, canvis en la gana o el son, o fins i tot malestars físics. Però tot això passarà i cal confiar-hi. 

És important que predomini en l'adult una posició positiva, de confiança i seguretat en l'equip educatiu i en el projecte, així com en la capacitat de l'infant de gaudir i créixer en aquest nou espai.

I alhora acceptar que com a adults també podem sentir inseguretats o angoixa. És la manera que els nostres fills també integren que no tenen perquè ser perfectes. Que tot el que s'expressi i sorgeixi estarà bé. Primer s'ha de viure-ho per poder-ho comprendre i transformar. I sobretot perquè les criatures perceben aquesta incoherència perquè ens noten nerviosos o tensionats sense entendre el perquè. 


En els infants: 

No anticipar gaire el canvi d'escola, no cal fer el compte enrere però tampoc amagar-ho fins el dia abans. El més recomanable és fer-ho el més natural possible i aprofitar alguna excusa, per exemple, haver de comprar una motxilla o una bata per parlar-ne i fer partícip el nostre fill/a del procés. Podem demanar-li la opinió a l'hora de fer la tria i enfocar-ho des d'un punt de vista més motivador: pots triar això, escollir això altre...

És positiu, alguns dies abans, començar a ajustar horaris i rutines per arrencar amb les piles carregades i no engegar amb necessitats bàsiques desajustades.

Si a la seva classe o escola hi ha algun infant que coneix, també és aconsellable esmentar-ho però no cal tampoc forçar el vincle abans de l'inici de curs perquè se'n crearan també de nous a la classe. 

Si la criatura no coneix l'espai, es pot proposar d'anar a veure l'escola, l'exterior, fer el camí que recorrereu quan hi aneu o simplement aprofitar per mostrar-lo quan hi passem per davant. 

 També pot ser molt positiu buscar estratègies divertides o engrescadores, entrant al món de la imaginació, per poder gestionar el moment de separació o la falta de l'adult. Fer una abraçada abans d'acomiadar-se, dibuixar-se un somriure i un petó a la mà, tenir algun penjoll o una polsera que haguem preparar junts a l'estiu que els ajudi en la separació, etc. Es pot fer amb anterioritat o durant el procés si veiem que li està costant adaptar-s'hi. Qualsevol iniciativa en què s'hi sentin partícips els pot ajudar, així com també portar alguna objecte si fan migdiada com un nino o un coixí...

En general és important saber que l'adaptació és un procés en el qual hem de ser presents, en cos i ànima, perquè quan ens separem estiguin carregats d'aquests moments compartits a casa. 

També és fonamental posar paraules a allò que sentin o observin, i legitimar-ho. Fer-los saber que és normal i natural que ens trobin a faltar, que estiguin més nerviosos, que plorin, etc.

I no tenir pressa. Pot haver-hi situacions més difícils de sostenir, però si els transmetem que volem que passi ràpid sentiran rebuig al que estan vivint i estaran encara més angoixats. 

Molta paciència, empatia i amor perquè passarà i arribarà un moment en què se sentiran segurs i vinculats a l'escola i serà per a ells/es una segona casa. 


 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres