Al 1985 es va legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs a Espanya, però era legal només per a qui acudia sota una causa mèdica justificada. Al 2010 una nova llei més progressitat va canviar l'estat de la qüestió legalitzant l'IVE per a qualsevol dona. Des d'aleshores la llei de l’avortament és reconeguda a l’Estat i serveis públics, els quals en garanteixen l’accés al sistema sanitari tal com queda regulat en la llei orgànica 2/2010, 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.

Actualment, a Catalunya és un dret fonamental l'interrupció de l’embaràs voluntàriament i de forma gratuïta. Els requisits per la interrupció són que es practiqui per un professional mèdic especialista o sota la seva direcció, en un centre sanitari públic o privat i sota el teu consentiment exprés i per escrit, o si és el cas, el del representant legal. 

No obstant això, encara hi ha molt desconeixement sobre el tema, tot i ser un control del seu propi cos per part de la dona. Un estudi de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, en dones de 14 a 30 anys de Barcelona, reflecteix la desinformació sobre aquest dret fonamental, ja que més del 80% de les dones no saben que avortar és gratuït, la meitat assumeix que no pot fer-ho per decisió pròpia, i set de cada vuit té una percepció de les conseqüències distorsionada alimentada pels mites de l’avortament. 

Amb la intenció de confrontar aquesta desinformació, L’Associació dels Drets Sexuals i Reproductius va presentar fa poc de dos mesos Vullavortar.org, una web clara, senzilla i completa que pretén desmuntar els mites i prejudicis sobre l'IVE. A dins es pot trobar tot tipus d'informació sobre el procés i vies d’interrupció de l’embaràs.

Segons l'associació conjuntament amb l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, l'Agenda Feminista 2030 i el Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS) no es pot realitzar un avortament sense la teva autorització. Ets l’única que pot decidir-ho. Les opinions d’altres persones (parella, marit, familiars…) no tenen valor jurídic a excepció de si ets menors d’edat. La informació reglada que s'et demanaran és la setmana de gestació (des de l’última regla), si disposes de targeta sanitària, i si ets menor de 18 anys. 

Quins són els teus drets?

Demanar la informació necessària i el respecte als drets sexuals i reproductius. Exigir consentiment, seguretat, confidencialitat i comunicació de les teves dades a qualsevol centre. Atenció respectuosa, evitant qualsevol judici moral; pot ser que un metge no accepti la interrupció, però el sistema ha d’assegurar-ne un altre. Decidir què compartir amb les professionals que t’atenen i saber que és de màxima confidencialitat (La Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, garanteix la confidencialitat absoluta en relació amb l’IVE).

No viure discriminació de cap mena sigui quin sigui el sexe, origen, classe social, estatus legal, diversitat funcional, identitat, expressió de gènere, orientació afectivosexual o estatus legal. La persona és la única que decideix com viure la sexualitat i com tenir cura de la seva salut. Si en algun moment es vulnera algun dret, pots adherir-te a la plataforma de Vullavortar per demanar assistència jurídica. 

I per a menors d'edat?

La decisió igualment és teva, però en aquest cas es necessita autorització d’un representant legal, o els dos en cas de divorci. Arran d’una modificació de la llei al 2015, les gestants de 17, 16 anys o menys necessiten el permís firmat d’un representant però les condicions i procediments de l’avortament són iguals que els d’una major d’edat i la decisió segueix sent teva.

En el cas de desacord dels tutors o situació de violència intrafamiliar, pots demanar ajuda a les associacions, les quals ofereixen un acompanyament en informar de l'embaràs als tutors legals. Tanmateix, es pot anar a judici i presentar el cas a la fiscalia de menors del teu municipi per activar una demanda urgent i fer possible l'avortament. 

Interrupció d'embaràs en pandèmia

A Catalunya s’ha autoritzat que la primera visita sigui telemàtica, és a dir, no cal desplaçar-s’hi al CJAS o ASSIR per aconseguir el volant per la clínica, i més si comptes amb dificultats de mobilitat per viure a l'interior. En el cas d’avortament quirúrgic o instrumental es demanarà prova de Covid amb resultat negatiu 72 hores abans a la intervenció. Pots demanar-la al teu centre de salut per fer-la gratuïtament o bé optar per una prova ràpida a la clínica el mateix dia de la intervenció amb un cost aproximat de 15€.

Procediment segons la setmana de gestació

Si es vol optar per la via pública, s’ha d’acudir per sol·licitar la interrupció o bé al Centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de referència o bé al Centre Jove d’Atenció a la Sexualitat (CJAS) de Barcelona, a Gràcia. Per llei si atures l’embaràs abans de la setmana 14, després de la primera visita on obtindràs tota la informació, estàs obligada a esperar tres dies, sota el propòsit de reflexionar i prendre la decisió. En el cas d’un embaràs de risc, la sol·licitud es pot adreçar als hospitals maternoinfantils de la xarxa d’hospitals d’utilització pública (XHUP). 

El procediment és gratuït i va a càrrec del sistema públic de salut, a excepció del trajecte des de casa fins al centre on es dui a terme. També s’ofereix el servei de manera privada a clíniques acreditades. Les tarifes poden anar dels 350€ fins als 2.200€ depenent del mètode i setmanes d’embaràs. 

Pel que fa la via per dur a terme la interrupció n’hi ha dos disponibles a Catalunya: amb menys de 9 setmanes de gestació, sense contraindicació mèdica, es pot triar entre el farmacològic o el quirúrgic/instrumental. Amb més de 9 setmanes, només es pot optar per el segon. Tanmateix els dos mètodes són segurs i en el primer cas es pot fer a casa, a l’hospital o a l’espai que proporciona el CJAS per l'expulsiu si no vols altre opció. 

Si l’embaràs es vol interrompre a partir de la setmana 14 no calen els tres dies de reflexió perquè la teva petició serà valorada per un/a professional. I si sobrepasses les 22 setmanes de gestació et caldrà un dictamen mèdic que acrediti que l’anomalia del fetus és incompatible amb la vida. També pots manifestar el teu desig per interrompre’l i un comitè clínic dictaminarà si l’avortament es fa o no, per tant, només prens al 100% tu la decisió fins la setmana 14. 

Interrupció farmacològica

Abans de superar les 9 setmanes, has d'anar al ASSIR més proper o el CJAS per demanar informació, acompanyament i presa de decisió. Un cop passats els 3 dies de reflexió, s'administraran els fàrmacs. Aquesta via es caracteritza perquè no hi ha intervenció mèdica més enllà de la facilitació fàrmacs a la segona visita, ja que la pauta d’aquest tractament sempre es fa amb criteris clínics i prescripció mèdica. Cal saber que hi haurà una tercera visita per la confirmació de l’avortament complet i els consells en la contracepció.

Mireia Amat, metgessa i treballadora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius destaca la importància de la presa de decisió en quant al mètode d'interrupció segons el que la gestant prefereixi: "en aquest cas, es pot realitzar a casa o un lloc íntim, amb un acompanyament. Ella se sent més segura i tranquila per a que el procés no sigui tan fred, ràpid i impersonal. Pot estar hidratada i menjar alguna cosa suau que no faciliti els vòmits". 

S'administra mifepristona, pastilla que atura la progressió de l’embaràs, i, unes 24-48h més tard, misoprostol, la qual estimula les contraccions i la dilatació cervical fins a l’expulsió del contingut uterí. L’eficàcia d’aquest mètode és alta, entre el 95 i el 98,5%.

En els casos de fracàs, s’ha de fer un aspirat per extreure el contingut uterí, però la majoria expulsen el sac gestacional en les primeres 4-6 hores posteriors del tractament amb misoprostol. En alguns casos, aquest període es pot allargar fins a 15 dies i això no ha de ser necessàriament un problema, però si és més molest. Les primeres hores hi ha simptomatologia com sagnat, nàusees, o vòmits, que acaba disminuint a mida que el misoprostol compleix la funció i amb l'ajuda d'anestesics que l'ASSIR facilitarà. 

El possibles símptomes són el sagnat abundant durant unes dues setmanes, el dolor abdominal intens o molt intens, les diarrees, nàusees, calfreds i vòmits i una mica de febre. Els símptomes que se solen presentar es controlen amb els tractaments adequats indicats per un professional mèdic. 

Els signes d’alarma de possibles complicacions o contraindicacions per aquesta via d'interrupció, encara que siguin escasses, són les que comporten infecció i hemorràgia. Cal que es demani ajuda mèdica quan la pèrdua de sang és massa abundant com per omplir dues compreses en poc temps, quan el dolor pelvià és massa intens o quan la febre supera els 38,5oC.

Interrupció voluntària instrumental o quirúrgica

Amat declara que hi ha pacients que prefereixen la comoditat i rapidesa del procés en cas de poder triar el mètode per interrompre l'embaràs. La via instrumental es realitza en un centre de salut i no cal ingrés, la durada no és extensa tampoc. Les intervencions acostumen a ser ràpides i poc invasives. La majoria de clíniques realitzen una ecografia i analítica prèvies. 


Bàsicament s’aspira el contingut de l’úter amb anestesia i es realitza una ecografia posterior per comprovar que l’avortament s’hagi efectuat. Depenent del moment de gestació i els antecedents de cada dona, es realitza una tècnica o un altre: De la setmana 5 a la 14 es realitza la dilatació i aspiració, de la 14 a la 22 la dilatació i evacuació, semblant a l’anterior però amb més dilatació, i a partir de les 23 setmanes es produeix una inducció.

Per a més informació sobre això pots consultar al centre especificat o a la pàgina web Vullavortar.org on es descriu els detalls de cada tècnica. 

Què passa després?

Normalment el mateix dia de la intervenció es reprèn la vida quotidiana si no requereix d’esforços físics. En quant a salut mental, és clau no tenir patologies prèvies abans del procés, però si necessites assistència per parlar amb algú pots demanar-la al ASSIR o al CJAS. 

En quant a la salut física, en especial a la via farmacològica, poden persisitir les molèsties i el sagnat intermitent uns dies. Però normalment es pot retornar a la vida normal el mateix dia de la interrupció en els dos casos. 

La propera menstruació pot trigar entre 30 i 50 dies i és normal que sigui més abundant i molesta que l’habitual. Si passats 60 dies no has menstruat, acudeix al centre de salut. Fins 15 dies després es recomana NO introduir res a la vagina (ni penetració vaginal ni tampons) i després només fer-ho si el sagnat s’ha aturat completament. També es recomana l’ús de dutxa i no pas banys (banyera, piscina, mar…) per evitar risc d’infeccions. 

Has de saber que en les dues a tres setmanes posteriors a l’avortament és possible que la prova d’embaràs pugui sortir positiva. Això no vol dir que estiguis embarassada, però si que hi ha risc que puguis tornar a quedar immediatament després de l’avortament, fins i tot abans que et torni a venir la regla.