Entre un 10-15% de les persones embarassades viuen un avortament involuntari, una xifra que augmenta a mesura que avança l'edat de la mare. Les estadístiques mostren que els defectes congènits condicionen el 80% dels avortaments precoços i el 30% dels tardans, però hi ha moltes altres variants que poden condicionar la pèrdua de l'embaràs. 

L'interrupció involuntària de l'embaràs o avortament es defineix com la pèrdua de l'embaràs o gestacional abans de les 22 setmanes de gestació. A partir de la setmana 22 i fins la primera setmana de vida es considera mort perinatal.  

 Quines són les causes? Les més freqüents són les anomalies cromosòmiques, presents en un 65-70% dels casos. Altres causes menys freqüents són alteracions uterines (miomes submucosos, septes), factors immunològics o tòxics externs (tabac, alcohol o fàrmacs). L'edat materna avançada (>40 anys) i l'antecedent de pèrdua gestacional precoç són els principals factors de risc que es poden identificar.

Quins són els possibles senyals? La presència de pèrdues vaginals i/o contraccions uterines més o menys doloroses abans de les 22 setmanes poden ser un senyal d'avortament. Per confirmar-ho cal una exploració ginecològica en què es constati que el coll uterí estigui tancat i no hagi expulsat el contingut.

Cal anar a urgències davant les següents situacions: contraccions regulars o doloroses abans de la setmana 37, pèrdues de sang o líquid, dolors abdominals, febre, mal de cap intens, alteracions de la visió o molèsties urinàries. Les recomanacions que cal seguir en cas d'una amenaça d'avortament són repòs, abstenció de relacions sexuals i visita al ginecòleg/a.

També és un signe d'alerta quan hi ha indicis de canvis en els moviments fetals a partir de la setmana 24, moment en què el fetus comença a notar-se diàriament. Si manca el moviment, hi ha canvi en el patró habitual o es tenen dubtes, es recomana consultar. 


Quins són els passos a seguir? Hi ha diverses opcions possibles. L'elecció d'una o altra depèn de si hi ha sagnat i/o dolor, de les setmanes d'embaràs i de les preferències personals:

 Conducta expectant: consisteix a esperar que el propi cos expulsi de forma natural el sac de l'embaràs o les restes que queden. Aquesta opció és segura sempre que no hi hagi febre o sagnat important, i és l'opció recomanable per als casos en què s'ha expulsat l'embaràs però que encara queden restes dins de l'úter. Es recomana esperar entre 1-2 setmanes. Passat aquest temps disminueix la probabilitat d'expulsió natural, pel que és recomanable valorar les altres opcions de tractament.

 Tractament mèdic ambulatori: consisteix a utilitzar medicaments que ajudin a expulsar les restes de l'embaràs. Aquesta opció és la recomanable en les pèrdues de gestació en que la mida de l'embrió és petita (menor a 2.3 cm) i sempre hi quan no hi hagi febre ni sagnat important (80% èxit).


Amb el tractament, és habitual que aparegui dolor superior al d'una regla normal i sagnat, i a vegades poden aparèixer alguns efectes secundaris de la medicació (nàusees, vòmits, diarrea i febre) que habitualment són lleus i ben tolerats. Si apareix un sagnat excessiu (més de dues compreses/hora durant més de dues hores) i/o dolor que no cedeix desprès de la expulsió caldrà consultar a un servei d'urgències. Si al control programat no s'ha produït l'expulsió es pot repetir de nou el tractament o programar un raspat.

Tractament quirúrgic o raspat: consisteix a dilatar el coll uterí i aspirar les restes. De tots els tractaments aquest és el més eficaç. Requereix d’anestèsia (podent ser local o habitualment amb sedació segons els factors de risc associats). Aquesta opció és la recomanable en les pèrdues gestacionals en les que l’embrió es gran (més de 23 mm) o quan hi ha febre i / o sagnat important. Si no hi ha símptomes rellevants es pot fer de manera programada en 7-10 dies.

És una operació amb baix risc de complicacions greus, però en conjunt té més complicacions que el tractament mèdic (9% en casos de tractament quirúrgic i 5% en casos de tractament mèdic); com l'hemorràgia, la infecció i la perforació uterina o cervical, però en conjunt té més complicacions que el tractament mèdic . Per reduir aquestes complicacions és recomanable preparar el coll uterí amb una medicació 2-4 hores abans del raspat.

 I després? Per reduir el risc d'infecció, mentre hi hagi pèrdues es recomana no fer servir tampons ni tenir relacions sexuals amb penetració. Habitualment, la propera regla torna a les 4-6 setmanes però pot ser irregular en quantitat o en freqüència.


En general es recomana esperar una regla normal abans de buscar un següent embaràs, per la qual cosa convé utilitzar algun mètode anticonceptiu mentrestant. Després de tornar a buscar un embaràs cal començar a prendre suplements d'àcid fòlic, des d'abans de la concepció fins a les 12 setmanes de gestació, seguint les recomanacions actuals.