David Melero

Tant de bo algú m'hagués adoptat

És la vida d'en David, un jove de 25 anys extutelat

David Melero
per Criar.cat
Tinc 25 anys i soc un jove extutelat. No tinc pares ni referents. Vaig néixer en una família monomarental de Vilafranca del Penedès. La meva mare ho feia tot, treballar, portar els diners a casa, cuidar-me a mi... es cuidava de tot.

Quan tenia 11 anys la meva mare va perdre la feina. Va coincidir amb la crisi del 2008. Va començar a deure diners i a tenir molts deutes. Això la va desmoralitzar, però no va deixar d'atendre les meves necessitats com a mare.


Un bon dia, però, a través de l'escola, va arribar el meu cas als serveis socials, i dels serveis socials a la DGAIA. La meva mare ni consumia alcohol, ni es drogava ni tenia cap problema afegit. Era una mare monomarental que s'havia quedat sense feina i que al veure que s'estava enfonsant es va desmoralitzar.

La DGAIA va decidir que el millor per a mi seria que em portessin a un centre d'acollida. Li van treure la tutela a la meva mare i encara va tenir més depressió. De fet, això la va fer entrar en un espiral: perduda com estava es va enamorar d'un home que la maltractava i la violava.


He passat la major part de la meva vida adulta, des dels 11 anys fins als 17 i mig en dos centres d'acollida. I tot i que hi ha hagut educadores que m'han tractat molt bé m'hagués agradat tenir una família.

Tant de bo algú m'hagués adoptat. Des dels 18 anys m'estic buscant la vida. I això que m'he mogut en cercles molt positius. Però tinc unes necessitats afectives que no estan satisfetes. I tot i tenir amics no tinc amistats des de petit ni lligams estrets de duració en el temps amb ningú. I això que soc una persona molt oberta i amigable.

He crescut en un ramat, en una comuna. Tinc la sensació d'haver crescut en una mena d'AirnB de criatures. He tingut la sort que m'apuntessin a un agrupament escolta. Però no he tingut l'opció de tenir una família o algú darrere que m'hagi sostingut. Estic sol, tinc unes necessitats i requereixo d'unes obligacions per no haver de malviure, i això si no ho has viscut és difícil d'entendre. 

Quan veig que hi ha persones que recorren a la gestació subrogada se'm posen els pèls de punta. Als centres d'acollida hi ha milers de criatures, nadons i adolescents esperant una oportunitat de viure una vida en família. Es mereixen una segona oportunitat.

I sí, hi ha força llista d'espera. I no és just que sigui així, ni per les famílies ni per les criatures. Però m'agradaria dir-los a aquestes famílies que estan en llista d'espera per adoptar que esperin, perquè el valor i l'ajuda que faran a aquella persona serà enorme i no té preu.

Encara que no tingui el teu ADN, el teu llinatge, els teus gens, serà el teu fill/a. I ho serà per sempre. Els hauràs donat una vida digna, la vida que totes les criatures es mereixen.
 Un testimoni en primera de David Melero, recollit per la periodista Alba Carreres
Foto cedida
Llegir més «Històries de vides» aquí

ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Karolina Grabowska
per Mar Domènech
Per tenir bona salut, cal tenir un estil de vida actiu i menjar fruita i verdura a cada àpat. Els nostres fills i filles en prenen prou en el seu dia a dia?
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
Per què els protocols dels hospitals encara avui no permeten que una criatura pugui estar tranquil·la sentint-se acompanyada per la seva mare o pare?
Imatge il·lustrativa
per Alba Carreres
17 AFA d'Escoles Bressol Municipal de Barcelona es queixen de la introducció d'ultraprocessats i edulcorants al menú
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol i Judit Pla
Un qüestionari elaborat per la consultora de maternitat i criança Judit Pla
Logotip de Criar.cat
Responsable de projecte: Irene Ramentol
Responsable editorial: Alba Carreres
Responsable de publicitat: Mar Domènech
Tecnologia: Sobrevia.net

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres