Gala Espín

Les 5 mesures Covid que han vingut per quedar-se a les escoles

Es quedarà la mascareta a les aules? I els grups bombolla o la distància social?

Gala Espín
Ja fa més d'un any i mig que res és igual. Hem passat a conviure amb un nou i contagiós virus a les aules, amb mascaretes i grups bombolla durant tota la jornada. Les mesures restrictives han permès mantenir les escoles obertes i surfejar les cinc grans onades de la pandèmia, però ara que la vacuna començar a guanyar terreny al virus, les inquietuds són més que raonables: fins quan duraran les restriccions a les aules?

I és que les mesures són francament feixugues per als nostres fills i els seus docents, i alhora suposen una barrera per a la comunicació, la sociabilització i l'aprenentatge. La intenció del Departament d'Educació, segons va avançar a Criar.cat, és relaxar-les progressivament quan la pandèmia entri en un escenari de control irreversible. Però tornarem a la normalitat escolar que coneixíem?


Veus expertes apunten que algunes de les restriccions de la pandèmia han vingut per quedar-se. Els primers a tirar la pedra han estat l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP) que ha llistat un seguit de mesures que al seu parer serien molt útils per controlar la incidència d'infeccions virals com la grip o la bronquiolitis a les escoles.

Quines d'aquestes mesures estan a debat i podrien quedar-se? Ens ho expliquen el Dr. Carlos Rodrigo i el Dr. Antoni Soriano, pediatres experts en malalties infeccioses de Can Ruti i de Hospital Vall d'Hebron: 


La vigilància i monitorització estricta de les infeccions a les escoles?

Hi ha consens mèdic en què seria clau tenir un major control de les infeccions a les aules, sobretot en aquelles èpoques de l'any més propenses a la transmissió de virus de tipus respiratori. I és que aquest tipus d'infecció preocupa fins i tot més que el coronavirus, que ha demostrat tenir una incidència i gravetat més baixa en infants. Però segons el Dr. Carlos Rodrigo aquesta mesura és impossible de dur a la pràctica de forma estricta i permanent. De fet, el sistema de rastreig ja s'ha demostrat limitat durant la pandèmia del coronavirus. 


L'ús obligatori de mascaretes a partir dels 6 anys, tant en interiors com en exteriors?

És una de les mesures de la pandèmia més polèmiques. La mascareta va irrompre a les aules el curs passat amb caràcter inicialment provisional a l'espera de surfejar la segona onada. Es va implementar a partir de primària però hi havia la intenció de poder-la aixecar dins dels grups bombolla al llarg del curs. Amb tot, les noves variants i la falta de vacunes van obligar a mantenir-la, sense excepcions.

Enguany, la mascareta es manté a l'expectativa de comprovar com es comporta la variant Delta dins de la comunitat educativa, després que aquest estiu s'hagi desplaçat la incidència del virus en col·lectius d'edat més joves coincidint també amb la vacunació de la població adulta.

Per ara se'n tenen poques dades perquè la irrupció d'aquesta nova variant és recent però alguns països que porten mesos d'avantatge han registrat un repunt de casos a les escoles però no significatiu, fet que dona esperances. 

S'acabarà quedant? El Departament d'Educació ha manifestat en reiterades ocasions la voluntat d'aixecar aquesta mesura un cop s'entri en una fase de control irreversible de la pandèmia. Hi ha consens mèdic en què la mascareta no pot quedar-se com a norma, però sí que s'està posant a debat el seu ús en persones amb una infecció transmissible per via aèria o, fins i tot, en estacions clau per aquest tipus de virus. Els pediatres defensen el seu benefici mèdic, asseguren que s'han demostrat eficaces per controlar infeccions respiratòries amb elevada incidència en infants i creuen que es podria valorar en pics epidèmics, per exemple, de bronquiolitis o grip

Amb tot, són també conscients del perill que suposa no valorar bé el perjudici d'aquesta mesura per a les criatures. "No tot és blanc o negre, s'hauria de veure en quin moment moment i en quines edats perquè el que hem pogut comprovar és que aquest tipus de mesura té més sentit a mesura que n'augmenta l'edat", apunta Soriano. "Hi ha països, com als Estats Units, en què les criatures a partir dels 2 anys porten mascareta ara mateix, però això sabem que té més perjudici que benefici perquè la capacitat de transmetre és molt baixa en aquestes edats i si s'infecten de Covid segurament facin un quadre clínic lleu", explica.     


La ventilació habituals dels espais tancats?

És una de les mesures que ha resultat més eficaces en la pandèmia del coronavirus i és igualment útil per a altres infeccions de transmissió aèria. Però no sempre s'ha tingut present a les escoles i ara els pediatres demanen que sigui una mesura de salut prioritària als centres educatius. 

La pandèmia ha posat en evidència la necessitat que les escoles siguin més obertes, amb espais amplis, i més properes a la natura, unes condicions que segurament faran replantejar (i molt) el disseny de futurs centres o la necessitat de reformes. 

Les mesures d'higiene i neteja addicionals?

Imprescindible, segons els pediatres. Hi ha edats, sobretot a l'etapa d'infantil, en què l'ús compartit d'objectes és una font de contagis, la qual cosa ha fet evident la necessitat d'augmentar les mesures d'higiene i neteja a les escoles. 

La màxima distància possible entre alumnes?

Una mesura difícil d'aplicar i amb perjudicis per als infants sense un context pandèmic que ho justifiqui. 


L'establiment de grups bombolla el més reduïts possible? 

Les ràtios petites permeten un control major de les infeccions, i suposen a més un benefici per a l'aprenentatge dels infants, que poden tenir una atenció docent més personalitzada.  Però aquesta mesura, que seria aplaudida també per la comunitat educativa, depèn en gran part de l'administració que hauria de fer un esforç important en ampliació d'espais i en contractació de docents. 

On no hi ha consens és en el fet que els grups bombolla segueixin sent un impediment per a la interrelació entre infants i la compartició d'espais, clau per al seu desenvolupament. I aquí és on, de nou, té més pes el perjudici per als infants.  

El foment de la vacunació massiva a partir dels 12 anys? 

Els pediatres no tenen cap dubte. Les escoles han de conscienciar de la responsabilitat col·lectiva que suposa vacunar-se, sempre d'acord amb les indicacions que faci Salut Pública en cada moment.

Sobre la necessitat de vacunar les franges per sota dels 12 anys, els pediatres són encara prudents. El Dr. Soriano explica que malgrat els estudis en marxa, hi ha dues incògnites encara per resoldre. Per una banda, la seguretat i, per l'altra, la indicació. Encara que les vacunes es demostrin segures, cal esperar a veure si realment és necessari vacunar la població infantil. I això només es podrà saber un cop hi hagi un percentatge molt alt de persones adultes vacunades arreu del món i puguem comprovar com es comporta el virus en aquestes franges d'edat. Aquest és l'objectiu amb què treballen les autoritats sanitàries per poder determinar si cal estendre la vacuna als infants. 


El reforç del missatge que NO s'ha d'acudir a l'escola davant de qualsevol símptoma de malaltia?

Segons el Dr. Rodrigo "qualsevol símptoma" és inconcret i pot ser excessiu. En tot cas hauria de fer referència a qualsevol símptoma de "malaltia infecciosa contagiosa".

El reforç del monitoratge i l'acompanyament en casos de detectar problemes de Salut mental entre l'alumnat?

Imprescindible, segons els pediatres. I més després de més d'un any i mig de pandèmia en què hi ha hagut una aturada llarga escolar, importants restriccions i una crisi sanitària que ha derivat en perjudicis econòmics, socials i familiars. 

ELS ESPECIALISTES
 
Dr. Carlos Rodrigo

Expert en malalties infeccioses pediàtriques i en immunologia clínica pediàtrica. Director Clínic de l'àrea de Pediatria de la Gerència Metropolitana Nord de l'Institut Català de la Salut. Membre dels Comitès i Consells assessors del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya de Vacunacions, Grip, Enterovirus, etc. Assessor extern del Comitè de Vacunes i del Comitè de Medicaments pediàtrics-antimicrobians de la Associació Espanyola de Pediatria.

Dr. Antoni Soriano

Pediatra especialista en malalties infeccioses i coordinador d'un grup de recerca de Covid pediàtrica a l'Hospital Vall d'Hebron. Consultor en malalties infeccioses tropicals pediàtriques i Tuberculosi. Soci de l'Associació Espanyola de Pediatria, membre de Societat Espanyola d'Infectologia Pediàtrica i membre de la junta de la Societat Catalana de Pediatria, coordino grup de recerca Covid pediàtrica.



 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Imatge il·lustrativa
Bia Octavia
Les expertes de LactApp contesten en una marató de 12 hores en directe dubtes de lactància
Imatge il·lustrativa
Ben White
Aïda Roig Çelik
Si sents que el teu fill o filla no et fa ni cas, aquest article t'interessa
Imatge il·lustrativa
Ens ho explica la psicòloga Laia Sala
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres